diumenge, 30 de desembre del 2012

Una cova de realitat virtual per a tractar fòbies


Cada cop més, la tecnologia es utilitzada per a la millora en quan a la medicina, per exemple el cas que anem a tractar, la psicologia.
La cova de realitat virtual per a tractar fòbies es una espècie d’habitació en que totes les parets són pantalles de projecció. Cada pantalla està controlada per un projector, gràcies al qual s’aconsegueix l’efecte d’estereoscòpia ja que el pacient utilitza ulleres especials. El vídeo està gravat sense cap mena de filtre, és a dir, directament, i és per això que obtenim aquest efecte de profunditat. Amb tota la tecnologia, es pot crear un entorn especial i reproduir la situació requerida en cada moment. Per tant, el pacient pot experimentar situacions que li produeixen ansietat en la societat per poder acabar amb la seva angoixa.
Alguns exemples de teràpies són contra la por a parlar en públic, a les altures, etc. La ment del pacient interpreta que està en un entorn real i experimenta sensacions molt paregudes a les que tindria en una situació real.
L’investigador i fundador del centre de realitat virtual de la UPC, Pere Brunet, va explicar fa poc totes les peculiaritats de les seves investigacions.
Encara no s’ha dut a terme cap tractament amb la cova ja que no està homologat, sinó que de moment està en fase d’estudi.
Des de la dècada dels 90 la tecnologia ha estat utilitzada per a tractar fòbies, però no s’utilitzava el mètode de la cova sinó s’utilitzava un casc amb un sistema HMD.
A la teràpia també es tracten els Trastorns Obsessius Compulsius, que consisteix en l’exposició amb previsió de resposta, és a dir que el pacient i el terapeuta abans de començar amb la teràpia pacten que el pacient no podrà fer cap tipus de rituals.
La teràpia en el cas de les fòbies dura sobre una hora i a en el cas dels TOC, sobre noranta minuts.
A diferencia del sistema HMD, la cova permet al pacient observar el seu propi cos, i això comporta una major immersió. Amb el sistema HMD, el pacient es veu a ell mateix com un cos virtual, no real.

Noticies relacionades:
          - Primera noticia:
          - Segona noticia:



Vídeo:

Bloquegen la entrada del virus del sida al sistema immunitari


Uns científics de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona, han descobert el mecanisme emprat pel  VIH per  penetrar al sistema immunitari i per tant han aconseguit bloquejar-li la entrada i evitar la seva propagació.
L’investigador Javier Martínez-Picat, ha explicat a Europa Press que la verdadera importància de l’estudi és que s’ha descobert un nou mecanisme que permetrà dissenyar un fàrmac que tindrà la capacitat de bloquejar la transmissió del VIH dins del cos humà d’aquí 10 anys.
Actualment s’utilitzen 20 fàrmacs per intentar elimina la presència del VIH, però no són capaços d’eliminar-lo totalment de l’organisme.
La molècula que es situa a sobre de les cèl.lules dendrítiques,  ja va ser identificada per l’equip del IrsiCaixa i en aquesta última investigació s’ha aconseguit la quadratura del cercle en descriure la molècula de la cèl.lula dendrítica que s’associa amb el glucolípid i serveix de via d’entrada al seu interior.
Martínez-Picat, amb col·laboració de la Universitat de Heildelberg (Alemanya) i la de Lausanne (Suïssa), ha anunciat que ja han iniciat el cribratge de milions de compostos químics mitjançant simulació informàtica amb la intenció d'avançar en el disseny d'un nou fàrmac.
El fàrmac no es farà en forma de vacuna sinó en forma de crema preventiva. Martínez-Picat ha anunciat que el disseny d’aquest nou fàrmac  es realitzarà durant la pròxima dècada quan les situacions actuals milloren.
El mecanisme descobert també podria servir per frenar la propagació d'altres virus que actuen de forma similar, com és el cas del HTLV-1, que provoca leucèmia.
Martínez-Picat ha reinvindicat  el nivell de la recerca a Espanya i la importància de mantenir- la, ja que si no es manté comportarà el retrocés de molts treballs que estan donant els seus fruits.
Altres noticies:



Vídeo:

dijous, 27 de desembre del 2012

Un planeta potencialment habitable que orbita un estel similar al Sol

Un estel similar al nostre Sol alberga cinc planetes, un dels quals es troba en una zona potencialment habitable on podria existir aigua líquida i potser vida. Un equip internacional d'astrònoms ha aconseguit detectar cinc mons que orbiten entorn de l'estel Tau Ceti, que es troba relativament prop del nostre Sistema Solar, a tan sols 12 anys llum.
El planeta que podria tenir aigua i vida té una massa 4,3 vegades la de la Terra, i és per tant el més petit de tots els que s'han trobat fins ara a la zona potencialment habitable del seu estel.
"Aquesta troballa recolza de nou la idea cada vegada més establerta que pràcticament tots els estels té planetes, i que en la nostra galàxia han d'existir molts planetes de la grandària de la Terra potencialment habitables", explica en un comunicat Steve Vogt, de la Universitat de Califòrnia en Santa Creu.
 Els cinc planetes són tots relativament petits, amb masses d'entre dues i 6,6 vegades la de la Terra. El món potencialment habitable, que completa una òrbita entorn de Tau Ceti cada 168 dies, probablement no és un planeta rocós com la Terra.
Tau Ceti és una mica més petita i menys lluminosa que el nostre Sol. Es troba a 11,9 anys llum en la constel•lació de Cetus (la balena) i és visible en el cel nocturn.
Els autors de la troballa *reanalizaren 6.000 observacions de Tau Ceti realitzades per l'instrument HARPS.

Noticia original: 

Noticies relacionades:
-Estrella similar al Sol: 
-Planeta habitable a 42 anys llum: 

Vídeo:

Alga que extreu energia d'altres plantes

S'ha descobert que l'alga verda  Chlamydomonas  reinhardtii, no només és capaç de nodrir-se a partir de la fotosíntesi, sinó que també obté energia d'una font alternativa: altres plantes. Aquesta troballa podria també tenir un gran impacte sobre el futur de la bioenergia.

Fins ara, es creia que només cucs, bacteris i fongs eren capaços de digerir la cel·lulosa vegetal i utilitzar-la com a font de carboni per al seu creixement i supervivència. Les plantes, per la seva banda, es valen de la fotosíntesi, per la qual cosa requereixen llum, així com diòxid de carboni i aigua.
En una sèrie d'experiments, l'equip de Olaf Kruse, de la Universitat de Bielefeld, a Alemanya, va conrear l'espècie microscòpica d'alga verda Chlamydomonas reinhardtii en un ambient amb diòxid de carboni limitat i va observar que davant tal escassetat, aquesta alga unicel·lular pot obtenir energia a partir de la cel·lulosa vegetal veïna. L'alga secreta enzims que "digereixen" la cel·lulosa, descomponent-la en sucres simples que poden ser transportats a l'interior de les cèl·lules i transformats en una font d'energia. Com a resultat final, l'alga pot seguir creixent.
Aquesta és la primera vegada que tal conducta és confirmada en un organisme vegetal, tal com subratlla el professor Kruse.

Actualment, els científics estudien si aquest mecanisme es troba en altres tipus d'algues. Els resultats preliminars indiquen que sí.
En el futur, aquesta propietat fins ara desconeguda de les algues també podria ser d'interès per a la producció de bioenergía.Degradar biològicament la cel·lulosa vegetal és un dels passos més importants en els mètodes d'elaboració de biocombustibles  de baix desenvolupament .
En l'actualitat, els enzims necessaris per descompondre i processar la cel·lulosa s'extreuen de fongs que, requereixen matèria orgànica per créixer.


Noticies relacionades:



Vídeo:


dimecres, 28 de novembre del 2012

Supervivència de les palmeres negres gràcies als roedors


Els Gonfoterios animals de les zones tropicals ja extingits de gran tonelada i que recorrien grans distancies, es menjaven les semilles dels arbres com per exemple la palmera negra i la excretaven a un altre lloc, així repoblaven bosc.

Però ara qui fa aquesta tasca si aquest mamífers estan extingits fa mes de 10.000 anys? Com han sobreviscut els arbres sense la tasca aquesta? Investigadors de Carolina del Nord i Països Baixos han trobat la solució a aquest dubte ecològic.

Han descobert ficant seguiment per radio a les semilles, que un roedor en especial, els Agutíes les transporten a la boca i les amaguen pera quan el menjar sigui escàs, fent que alguna d’aquestes semilles germine. Per sorpresa quan les desenterren no se les mengen sinó que la tornen a amagar a un altre lloc, els investigadors van ficar càmeres i van descobrir que la majoria de les vegades son altres roedors de la mateixa espècie que les roben.

Al final el 35% de les semilles van acabar fins a 100 metres apartades del seu lloc de origen.



NOTICIES RELACIONADES:



VIDEO:

                            

dimarts, 27 de novembre del 2012

Els peixos prenen Voltaren



Un estudi presentat a la conferencia anual de Scarce III fet per investigadors de diverses Universitats i Laboratoris afirma la presencia de residus de fàrmacs com el Voltaren en els rius Ebre, Llobregat, Jucar i Guadalquivir.

La Unió Europea vol controlar la situació controlant les postres aigües i afegir-lo com a nou contaminant, l’estudi constata que el Voltaren es el mes comú en totes les conques hidrogràfiques, Aixa també afirmen que les estacions depuradores de les quatres conques no eliminen el Voltaren.

Un altre estudi de riscos ecotòxics diuen que el control que es duu a terme a les aigües es suficient, però s’haurien de incrementar la eficàcia d’aquestes.









NOTICIES RELACIONADES:



VIDEO:





diumenge, 25 de novembre del 2012

Efecte pinocho


Tots recordem el conte de Pinocho que quan mentia li creixia el nas, dons aquest conte no mentia del tot. El creixement de seu nas al ocultar la veritat te una explicació científica que recentment han  demostrat els investigadors de la Universitat de Granada. És l'anomenat “efecte pinocho”, que diu que quan es menteix la punta del nas canvia de temperatura.
Quan algú menteix sobre els seus sentiments s'activa al cervell una estructura anomenada “ínsula” que forma part del sistema de recompesa cerebral si hi han sentiments reals (anomenats “cualias”), però no s'activa quan no ho son.
La ínsula intervé en la detecció i la regulació de la temperatura corporal, de manera que hi ha una gran correlació negativa entre l'activitat de aquesta estructura i la magnitud del canvi tèrmic  a més activitat de ínsula (major sentiment visceral), menor canvi tèrmic que produeix, i al inrevés.
La termografia serveix per avaluar  les emocions i per a determinar el contagi emocional. Per exemple, si algú en una empatia molt alta veu a una altra persona patir mitjançant descargues elèctriques a l'avantbraç, es contagia i augmenta la temperatura de l'avantbraç.

Al aplicar per primera vegada la tècnica de la termografia al camp de la psicologia, els investigadors han demostrat també que, a nivell fisiològic, homes i dones s'exciten per igual.

Aquest estudi revel·la igualment que mentir augmenta la temperatura corporal en la zona del múscul orbital, a la cantonada interna a l'ull.

Noticia original:


Noticies relacionades:

http://www.xatakaciencia.com/biologia/el-efecto-pinocho
http://www.abc.es/ciencia/20121123/abci-nariz-aumenta-temperatura-mentiras-201211231042.html
http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/cientificos-prueban-efecto-pinocho-mentir-aumenta-temperatura-nariz/csrcsrpor/20121123csrcsrsoc_4/Tes


Video:

Partícula més ràpida que la llum


Un grup de cientifics del CERN ,Centre Europeu d'Investigacions Nuclears, acaba de realitazar un descobriment que pot ensorrar un dels pilars sobre els que es basa la Física moderna. De fet, els investigadors afirmen haver-se donat compte de que una particula ben coneguda, el neutrí, es capas de viatjar a una velocitat major que la de la llum. Segons la Teoria Especial de la Relativitat de Einstein és totalment impossible.
A diferencia de altres ocacions, no han sigut els propis investigadors els que han anunciat el seu descobriment. La raó es que els seus resultats son tan revolucionaris que han decidit fer-los sortir a la llum per a que altres físics intenten reproduir-los. Si algu més es troba amb el mateix, llabors es realitzaran oficialment un dels majors anuncis cientifics de la Historia.
Les dades es van obtenir en el detector OPERA, un contenidor de 1300 tones mètriques d'aigua extrapura en què multitud de sensors donen caça als elusius neutrins, potser les partícules més elusives de l'Univers, ja que amb prou feines tenen massa i gairebé no interaccionen amb la matèria.

Després de mesos de comprovacions, l'equip del CERN no ha aconseguit trobar cap error en els seus càlculs, ni en els instruments. L'excés de velocitat no és molt: els neutrins trigar tot just 60 nanosegons menys que la llum en recórrer els 730 km. de distància entre els dos instruments de l'experiment. Les proves es van realitzar amb 16.000 neutrins i els resultats semblen concloents.
Dos equips de físics, un a Estats Units i un altre al Japó, estan ja intentant repetir l'experiència. Aviat sabrem els resultats. Si es confirmen, caldrà revisar una bona part del que crèiem saber sobre el funcionament de l'Univers.

Noticia original:


Noticies relacionades:
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/22/ciencia/1316718466.html
http://mx.ibtimes.com/articles/17671/20110922/particula-viaja-mas-rapido-que-la-luz-albert-einstein.htm
http://cienciados.com/una-particula-mas-rapida-que-la-luz/

Video:


Una espècie nova

Els sis astronautes que van passar el setembre sis jornades d'entrenament en un sistema de coves a l'illa de Sardenya, Itàlia, per simular condicions espacials van tornar amb una nova espècie com a acompanyant. Un tipus especial de cotxinilla que les anàlisis moleculars han confirmat com a nova espècie.
El crustaci, de tot just vuit mil·límetres pertany a l'espècie Alpioniscus. Pertany al subordre dels isòtops terrestres, comunament coneguts com cotxinilles, que són els únics crustáceosadaptados completament a la vida fora de l'aigua.
No obstant això, la troballa també ha llançat un sorprenent descobriment sobre l'espècie. "Es pensava que les úniques cotxinilles aquàtiques conegudes eren les formes primitives a partir de les que havien evolucionat les cotxinilles terrestres. Ara està clar que aquests animals han evolucionat per tornar a viure a l'aigua", explica l'especialista en isòpodes Stefano Taiti.


En l'exploració del terreny per a la preparació de la missió l'equip ja va observar "un petit bassal on habitaven uns crustacis molt interessants", va explicar explica Loredana Bessone, dissenyadora del curs d'entrenament i responsable del proyecto.A partir d'aquest moment els astronautes es van llançar a la recerca i captura de noves formes de vida. Van preparar esquers en tota la cova a més d'un menú especial que els atragués, a força de fetge i formatge podrit.

Després de tres o quatre dies, els astronautes van recollir diversos espècimens de les espècies menys comuns i els van preservar en alcohol per al seu estudi en la superfície. L'últim dia de missió van tornar al toll i es van topar amb aquest diminut animal.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=R-iwMvlmu0Y

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/23/ciencia/1353687869.html


''Coachip'' test antidrogues

El dispositiu, desenvolupat per l'empresa Alphasip i presentat en roda de premsa, s'ha experimentat en projectes pilot i ha comptat amb la col · laboració de la Policia Judicial de Madrid i les policies locals de Saragossa i Osca.

Es tracta d'un test no invasiu, amb una fiabilitat del 97%, de molt fàcil maneig i el preu ronda els 1.800 euros.La mostra de saliva es recull a través d'un hisop, que s'insereix en una targeta sol ús, la qual es connecta a un lector.Entre 5 i 7 minuts més tard el resultat apareix reflectit en una pantalla LCD i es pot també imprimir en un tiquet de forma instantània.

L'espectre d'estupefaents detectats és molt ampli i abasta els més consumits: amfetamines, benzodiacepines (tractament d'insomni i ansietat), cànnabis, metamfetamines, pols d'àngel, opiacis, cocaïna, feniticitina, metadona, morfina i èxtasi.
Amb això ens assegurem que el test es faci amb saliva i no amb orina com s'ha portat fent fins ara.

Els resultats del dispositiu han estat validats per un laboratori certificat per ENAC (Entitat Nacional d'Acreditació), està homologat per l'Institut Tecnològic d'Aragó i disposa de Certificació de Qualitat del Marcat CE, el que li permet comercialitzar a tot Europa.



Reduir la inflamació a la gent gran en sobrepés


Suplements d'àcids grassos omega-3 poden reduir l'nflamació en persones sanes, de madura edad, però amb problemes de sobrepès, això ha mostrat la Universitat Estatal d'Ohio. Els resultats dels estudis diuen que l'us regular d'aquests suplements podrien ajudar a prevenir o a fer de tractament de certes enfermetats.

Quatre mesos de tractament amb suplements d'omega-3 van suposar la disminució en més d'un 10% els nivells en sang d'una proteïna que hi té a veure la presència d'inflamació.
La inflamació crònica está relacionada amb algunes enfermetats com la diabetis tipus 2 o l'Alzheimer.

Els participants en un estudi van menjar als seu suplements 2,5g o 1,25g d'àcids grassos poliinssaturats omega-3 actius, considerats “grassa bona” si són consumits en cantitas adecuades.

A l'estudi hi van figurar 138 adults que tenien una bona salut però patien obesitat o sobrepès.
La mija d'edat d'aquestes persones era de 51 anys.

Aquest a sigut el primer estudi el qual mostra que consumir suplements d'omega-3 es bo per a disminuir la inflació a persones sanes però en alguns quilos de més.


NOTÍCIA ORIGINAL:

NOTÍCIES RELACIONADES:
http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-3101678

http://www.lmneuquen.com.ar/noticias/2012/9/25/claves-para-combatir-el-sobrepeso-infantil_163397

VIDEO RELACIONAT:


Tecnologia per explorar la central de Fukushima


Un robot podrà accedir a les zones de risc de la central nuclear de Fukushima, afectada pel tsunami fa més d'un any, i arribar a llocs fins ara inaccessibles.

L'autòmat pesa 65 kg, té una bateria per a una autonomia de 2 hores i es controla remotament sense fils. Pot carregar 20 quilos de pes i és capaç de recórrer un quilòmetre cada hora. El secundari pesa només 2 kg, la seva bateria dura 1 hora i recorre 200 metres cada hora.

Toshiba ha desenvolupat un autòmat articulat de quatre potes que realitzarà les tasques d'investigació i recuperació en les àrees de la central on encara no es considera segur accedir.
Aquest robot incorpora un complex sistema de desplaçament basat en unes extremitats amb múltiples articulacions dirigides per un potent motor de càlcul.

Això li permet caminar sobre superfícies irregulars, evitar obstacles i pujar escales, el que garanteix que podrà arribar a llocs que ara són inaccessibles als típics robots de rodes o de tipus eruga dirigits remotament.




Millorar la memòria dels pacients en fase inicial d'Alzheimer


En una prova química, una mescla de substàncies va ajudar a superar la pèrdua de conexions entre les cèl·lules cerebrals.

Aquesta prova per al tractament de l'Alzheimer s'ha dut a terme a l'Institut de Massachusetts (MIT) Cambridge, Estats Units. L'experiment tracta d'un coctel al qual hi figuren uns nutrients específics els quals poden millorar la memòria anls malalts d'aquesta malaltia quan es troben en una fase inicial. Aquests nutrients estimulen la creació de noves conexions cerebrals.

Els pacients en mal d'Alzheimer perden gradualment aquestes conexión, anomenades siapsis, per el qual perden la memòria. Aquest suplement de nutrients, anomenat souvenaid, estimula el creixement de noves sinapsi.
L'inventor del souvenaid és el professor Richard Wurtman de la MIT. Aquest suplement consta de tres compostos dietètics naturals: colina, uridina y DHA, àcid omega-3.
Aquests nutriens són precursos de les mòl·ècules de lípid, que junt a altres proteïnes formen les membranes de les cèl·lules cerebrals, les que formen la sinapsi. Per a què produeixin efecte s'han d'administrar els tres precursors junts.

El professor Wurtman, fent estudis en animals, va mostrar que el seu coctel dietètic augmentava el nombre d'espines dendrítiques, presents a les cèl·lules cerebrals, aquestes cèl·lules són necessàries per a formar noves sinapsi entre les neurones.

El nou estudia amb humans, l'equip d'investigació va determinar que a mesura que avançaven les proves, els cervells dels pacients que recibien els suplements començaven a cambiar de patrons típics del Alzheimer finas a patrons més normals.


NOTÍCIA ORIGINAL:


NOTÍCIES RELACIONADES:
http://www.fbg.ub.edu/index.php?option=com_content&task=view&id=475&Itemid=133

http://www.muyinteresante.es/el-alzheimer-se-puede-curar

VÍDEO RELACIONAT:


Creada una medusa d'ADN per captar cèl·lules tumorals



Un grup d'investigadors americans ha dissenyat una mena de medusa microscòpica capaç de desplasar-se pel torrent sanguini de malats de lucèmia i capturar les cèl·lules tumorals que hi viatgen.
La tasca de trobar cèl·lules tumorals en la sang es fins ara molt complicada.
De fet, les tècniques utilitzades fins ara están basades en l'ús de microfluïds que requereixen una quantitat de temps molt exagerada en analitzar les mostres de sang i a més, no existeix una forma eficaç d'extreure aquestes cèl·lules malignes després de ser capturades i poder també ser analitzades.
Però aquestes tècniques podrien deixar de ser utilitzades gràcies als investigadors del càncer de l'Hospital de Brigham and Womens de Boston que, inspirant-se en la forma d'una medusa, han recobert una estructura de microfluïds amb una sèrie de llargues cadenes d'ADN capaces d'enxampar un tipus de proteïna que es troba en la superfície de les cèl·lules tumorals de la leucèmia que circulen per la sang.
El nombre de CTC presents en un sol mil·lilitre de sang d'un pacient pot oscil·lar entre uns pocs i diversos centenars. Fins ara, per aïllar aquest escàs nombre de cèl·lules de la resta, els investigadors han intentat construir "canals de microfluïds", dotats d'anticossos específics per a una proteïna present en les cèl·lules que es pretenen capturar. No obstant això, la causa del fet que aquests anticossos just s'estenen unes desenes de nanòmetres , la captura d'aquestes cèl·lules  és desesperadament lenta.
Però aquí és precisament on entren en joc els filaments d'ADN inspirats en els tentacles d'una medusa. En ser molt més llargs (fins a diversos centenars de micres, o milionèsimes de metre), aconsegueixen capturar moltes més cèl·lules que els convencionals. Els tentacles estan units a un canal de microfluïds en forma d'espiga, el que causa que la sang formi petits remolins al llarg de l'estructura i entri en contacte amb ells.
En estar fets d'ADN, els tentacles poden  portar "enganxades" diferents classes d'enzims, gràcies a les quals poden capturar  les cèl·lules tumorals pel simple mètode d'enganxar per les seves proteïnes.
En l'actualitat, els científics treballen ja en el següent pas de la seva creació i aviat aconseguiran que les seves fibres d'ADN siguin capaces no només de capturar cèl·lules de leucèmia, sinó d'altres tipus de tumors.


Notícies relacionades



Video:

Nou dezcobriment en el reciclatge de proteïnes


Per a eliminar les deixalles de les cèl·lules, un tipus de proteïnes especialitzades creen vesícules que fan de bossa d'escombraries molecular per   a les cèl·lules.
Aquestes vesícules transporten proteïnes velles o danyades desde la superfície dels compartiments cel·lulars fins les plantes internes de reciclatge en les que es degraden les deixalles i es reutilitzen components.

El descobriment en un nou estudi explica com aquestes proteïnes,del tipus ESCRT,creen les esmentades vesícules; aquest procés ha estat un misteri des que van ser descobertes fa prop d'una dècada.
Si aquestes bosses d'escombraries no fossin capaces de realitzar aquesta feina, apareixerien moltes malalties en l'organisme com el càncer y dolencies neurodegeneratives com el Parkinson.

L'equip de l'Institut Weil de Biología Cel·lular i Molecular de la Univesitat de Cornell de Nova York, ha examinat a fons una porció de maquinaria de la ESCRT i ha observat com realitza el desdoblament de les membranes cel·lulars. Aquest procés de torsió es un pas fonamental que precedeix a la fase final de la formació de vesícules.

El descobriment d'aquest estudi obre la porta a futures investigacions per explorar de manera detallada els mecanismes que intervenen en la fase final de formació que són els que tanquen les bosses vesiculars.

Notícia original


Notícies relacionades



Video:


Una ajuda per superar el por al dentista




El Col·legi d`Odontòlegs i Estomatòlegs de Madrid han proposat treure la por a aquelles persones que els fa pànic anar al dentista , una fòbia  que fa que de vegades la gent evita les visites a l`odontòleg.
Per això el Col·legi d`Odontòlegs i Estomatòlegs realitzarà el primer curs en aquesta matèria " En el nostre dia a dia ens trobem molts pacients que tenen fòbia , cosa  que interfereix en l`atenciò al pacient i al llarg del temps tambè en la salut bucodental , perquè són bastantes persones a les quals les costa fer les seves revisions habituals ".
Els Odontòlegs diuen que volen ajudar a superar aquestes barreres per millorar l`atenció al pacient en fer la revisió anual com la millor manera de prevenir problemes més greus.
Com ajudar a controlar la fòbia al dentista
La por al dentista és molt comú i genera en les persones que pateixen alts nivells d`ansietat , que els porta a abandonar els seus hàbits preventius,ja anar al dentista només quan tenen dolor o els problemes bucodentals són estrems.Per això, cal de tots aprenguem disminuir la por i així poder consolidar els nostres hàbits de salut.
Hi ha eines que poden ajudar a la persona,per controlar aquesta fòbia , a relaxar-se i a millorar la seva actitud al dentista.Durant el curs se treballarà diferents tècniques de autodirecció, relaxació , control atencional i de pensament amb els assistents.

Noticia Original

Noticies Relacionades
1.
2.
Video:

El sistema imunitari ajuda a regular el pes corporal


Sempre han estat moltes les diferències de pes entre les persones.

Ara s’ha identificat una substància del sistema immune que influeix en el moment de digerir els aliments, amb la sensació de gana i amb la sacietat.

Tot això fa que una persona pugui estar més grassa que qualsevol altra. Equips d’investigació  volen trobar una manera que ho pugui evitar.

L’equip d’Erick Schéle de la Universitat de Gotemburg, en les seves investigacions han pogut comprovar que la “interleucina-6”, no només serveix per lluitar contra les infeccions, sinó que també serveix per disminuir el pes corporal.

L’equip també ha pogut identificar els tipus de cèl.lules cerebrals que actuen en la interleucina-6. El resultat ha estat que aquesta 6, augmenta els nivells de substàncies en el cervell que provoca la pèrdua de pes. Això implica que la gent que tingui molt alts aquests nivells, estaran més prims.

També s’ha comprovat que les persones en general, que tenen els nivells més baixos, durant qualsevol infecció, aquests nivells pugen considerablement. Així quan estem malalts ens solem aprimar.

Tot i que no és segur com actua la interleucina-6, sí que se sap que les persones que produeixen molta al seu cervell, estan predisposades a no ser obeses.

Noticia original

Noticies relacionades:
Noticia 1
Noticia 2

Video:


L’influència de la genètica en l’addició al tabac

Des de fa temps, molta gent s’ha preguntat perquè algunes persones es poden deixar de fumar amb una gran facilitat, mentre que a altres els hi costa molt.

Aquestes preguntes les va voler contestar  l’Institut i Hospital Neurològic de Montreal que ha fet una nova investigació on han comprovat que en l’adicció al tabac intervenen els gens.

Depèn segons la persona. Per exemple: la persona que té el metabolisme ràpid, la nicotina, el cervell respon més als hàbits de fumar, que si una persona és de metabolisme lent.

Des de sempre, les persones que volien deixar de fumar, els resultava més difícil si estaven sotmesos a veure coses que els recordaven fumar...

Per això el Dr. Alain Dagher ha fet nous programes per a que la gent pugui deixar de fumar gràcies als gens del subjecte. Una estratègia seria per exemple, mesurar la velocitat del metabolisme de la nicotina per buscar una teràpia adequada.

Noticia original

Noticies relacionades
Noticia 1
Noticia 2


Video:


dissabte, 24 de novembre del 2012

Cèl•lules nasals ajuden a gossos paraplègics

Agafar cèl•lules de la part posterior de la cavitat nasal de gossos amb lesions medul•lars i trasplantar-les al lloc de la lesió va aconseguir recuperar una mica de moviment a la majoria dels gossos examinats. Amb l’ajuda d’un arnés de suport, alguns van ser capaços de caminar en una cinta de córrer (com es mostra al vídeo). Abans de la cirurgia, els gossos no podien usar les potes de darrere.

‘’Les nostres troballes són molt interessants perquè ens mostren per primer cop que trasplantar aquests tipus de cèl•lules a una medul•la espinal danyada pot portar a una millora significativa’’ va explicar Robin Franklin, coautor de l’investigació.

El sistema olfactiu és l’única part del cos on les fibres nervioses continuen creixent i replicant-se a l’edat adulta. En particular, les cèl•lules glials olfactòries (OEG), que envolten les neurones receptores olfactives i promouen la substitució de neurones, estan sent investigades com un possible tractament per lesions medul•lars.

Les OEG del  de la cavitat nasal dels gossos van ser extretes i expandides en un medi de cultiu durant setmanes, i després foren trasplantades al lloc de la lesió. Molts dels gossos tractats van començar a mostrar moviment a les potes que abans estaven paralitzades, la qual cosa és el resultat de la regeneració les fibres nervioses  a la zona danyada.

La teràpia podria tenir també èxit en humans. Els assajos de la primera fase en humans han suggerit que els trasplantaments de les OEG són segurs,  i els nous resultats, indiquen que també podrien ser efectius. ‘’Estem segurs de què la tècnica podria restaurar una miqueta de moviment en pacients humans amb lesions medul•lars, però encara no es pot dir que podrien recuperar totes les funcions perdudes’’, exlicà Franklin.

Notícia original 

Notícies relacionades
-Un paralític torna a caminar amb ajuda gràcies a estímuls elèctrics
-Ratolins que caminen després d'una lesió medul·lar 

Vídeo relacionat

Els fetus també badallen

Com moltes mares senten quan estan embarassades, un fetus pot tenir atacs d’hipo, atragantar-se o també sobresaltar-se si la mare s’asusta per algun motiu.
Investigadors de les universitats de Durham i Lancaster, al Regne Unit  han descobert que els fetus també poden badallar, un dilema que no s’acaba de decantar per cap de les dues bandes.
Els científics van fer servir exploracions en quatre dimensions (4D) en 15 fetus sans durant les setmanes 24 i 36 de la seva gestació. “Després de 58 escaners hem pogut distingir clarament el que es un badall de una obertura normal de boca” explica la doctora Reissland, del departament de Psicologia de la Universitat de Durham.
Per arribar a diferenciarlos es van basar en la duració de l’obertura bocal amb seqüencies d’ultrasons en 4D que els varen permetre observar tots el moviments bocals del fetus. Més de la meitat de obertures bocals eren badallas i hi ha una mitjana de 6 badalls l’hora.
També han descobert que a partir de la setmana 28, aquestes obertures, siguin o no siguin badalls, van disminuint.
Es creu que aquest descobriment pot ser un bon barem per veure la salut del fetus i que pot estar relacionat amb la maduració del cervell.

Noticia original:

Noticies relacionades:
La anorèxia en el embarazo:
Ecografías 4D: un recuerdo para toda la vida:

Video:



El patogen que causa la grip

La ciència li està costant una mica més destapar les múltiples cares d'aquest patogen, encara que, a poc a poc, anem aprenent a conèixer-lo. L'última pista sobre la seva forma d'actuar la dóna aquesta setmana a 'Science Express' un equip d'investigadors espanyols.

El 'cor' dels virus està compost per vuit segments d'àcid ribonucleic (ARN) que componen el codi genètic del virus i estan associats a diverses proteïnes virals i un enzim polimerasa. Aquests complexos, anomenats ribonucleoproteínas, són els encarregats de la replicació del virus, és a dir, de 'produir' noves còpies de si mateixos que, posteriorment, contribuiran a disseminar la infecció.

El seu treball ha revelat l'estructura tridimensional en doble hèlix d'aquesta maquinària molecular i ha descrit com és la interacció entre ARN, proteïnes i polimerasa a l'interior de les ribonucleoproteïnes.

"Podem establir un símil amb els cromosomes en el nostre genoma. El que hem aconseguit és descriure com estan organitzades aquestes màquines que, salvant les distàncies, s'assemblen a un cromosoma i que són les que permeten la transcripció i la replicació dels virus de la grip.

http://www.youtube.com/watch?v=xc1LqF7EkI0

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/11/22/biociencia/1353610799.html 

Revelen la maquinària de replicació del virus de la grip

Dos treballs independents, un d’ells realitzat a l’Estat espanyol, han revelat l’estructura tridimensional dels paquets moleculars que contenen el material genètic del virus de la grip. Aquests paquets moleculars són una complexa màquina molecular que el virus de la grip utilitza per replicar i expressar el seu material genètic.

Han revelat l’organització de les ribonucleoproteïnes, que són  complexes de proteïnes formats per cada ARN viral associat a la polimerasa i múltiples còpies de la nucleoproteïna, que s’uneixen a l’ARN com si fossin un collar. Això és capaç de transcriure el missatge genètic del virus i permetre que s’autorrepliqui  dins la cèl•lula infectada per així generar nous virus que infectaran altres cèl•lules.

Per a revelar-ho han extret i purificat les vuit ribonucleoproteïnes presents en la partícules virals i les han estudiat amb tècniques de microscopia electròniques i processament computat d’imatges. Aquests mètodes han permès verificar que l’estructura de les ribonucleoproteïnes aïllades era la mateixa que les que es trobaven dins el virus.

Els resultats obren la via per descobrir alguns dels passos crucials en el cicle de vida d’aquests virus, i com els virus interactuen entre sí. Ara per ara, conèixer aquesta estructura no permet dissenyar nous medicaments o vacunes, però aporta informació molt valuosa perquè es treballi en aquesta direcció i s’acabin podent dissenyar en futur.

Notícia original

Notícies relacionades
-Grip: lluita contra el virus de les mil cares 
-Els científics estan més a prop d'aconseguir una vacuna de la grip de llarga duració (en anglès)

Vídeo relacionat

El rinoceront prehistòric sepultat baix una erupció


Un equip científic que treballava a Turquia ha descobert un fòssil únic: el crani d’un rinoceront prehistòric que va morir en una erupció volcànica fa 9,2 milions d’anys.
Els investigadors han deduït que es tracta d’una de les dues especies que ocupaven aquella zona en aquell període.
Aquesta descoberta es del tot extranya perquè encara que s’havien descobert diferents fòssils d’organismes invertebrats que estaven preservats en roques volcàniques, però no s'havia descobert mai matèria orgànica ja que aquesta acostuma a desaparèixer ràpidament degut a les altes temperatures.
Segons els investigadors, les característiques que han observat poden suggerir que l’animal es va cremar a temperatures que van arribar fins als 500 graus degut a una erupció volcànica pareguda a la del Vesubi al 79 a.C.
Les altes temperatures van matar el rinoceront i va quedar desmembrat per culpa de flux de matèria que venia del volcà. Aquesta corrent va arribar a desplaçar el crani fins uns 30 quilometres al nord-est del lloc.
Aquesta descoberta també és excepcional perquè tan sols hi un 2% de fòssils estan preservats en roca volcànica. Aquesta investigació va ser portada per un equip científic de la Universitat de Montpellier i liderada per Pierre-Olivier Antoine.

Notícia original:

Noticies relacionades:
- Descubren un extraño dinosaurio del tamaño de un gato y con colmillos
Hallan dos dinosaurios con el estómago lleno de dinosaurios

Video:

Tots “tenim” nas de Pinotxo



Està clar que el nas no ens creix cada cop que mentim, però el que s’ha demostrat, és que no es manté tal qual. Un estudi de la Universitat de Granada ha detectat que l’òrgan nasal es calenta en aquets casos, i també passa amb el múscul orbital de l’ull.
L’aplicació de la termografia ha permès veure que aquestes zones estan amb una temperatura més elevada al moment en que mentim, per això ha permès descriure el denominat, efecte Pinotxo.
La prova que han fet ha demostrat que, aplicant una tecnologia nova al que fan les emocions, i amb una funció semblant al polígraf , confirma coses que fem servir quan parlem, com per exemple “ posar-se vermell”.
A part d’això també s’ha vist que tan els homes com les dones, quan ens excitem, realment, sí que ens posem calents, és a dir, que no només és una expressió que utilitzem. Tant als homes com a les dones els passa, i tarden el mateix temps en calentar-se, tot i que és diu que a les dones se’ls nota menys. A més, en determinades infermetats neurològiques, com la esclerosi múltiple, l’organisme no regula bé la temperatura, i això es detecta amb un termograma.
Dins del camp dels sentiments, s’ha vist que, per exemple, si una persona veu a un altra que li estan aplicant una descàrrega al braç, la temperatura del seu braç també augmentarà.
No només per a això, sinó també per als programes d’entrenament físic i per a aprimar-se, la termografia pot ser útil.

Noticies relacionades:



Video:

L'ús de tecnologies ens afecta


Actualment, i cada cop més, la societat té la costum de llegir en ordinadors tableta abans d’anar a dormir. Mirar de nit aquestes pantalles lluminoses durant un període llarg, pot alterar el ritme circadiari. En un nou estudi s’ha treballat aquest tema i s’ha buscat solucions per a que hi hagi el mínim impacte possible sobre el ritme circadiari.

L’equip d’investigació de l’Institut Politècnic Rensselaer( Nova York) i el LRC, mostren que una exposició de dues hores a dispositius electrònics amb pantalla de llum, fa que hi hagi una disminució en la secretació de melatonina, la qual pot retardar la aparició del somni, i fer que les persones afectades, s’adormin tard.
Per a això van comprovar els efectes de l’ús d’aquests aparells.  Amb 13 persones utilitzant tabletes de aquesta classe per llegir, jugar a videojocs i veure pel·lícules, els resultats indiquen que una exposició de dues hores a la llum d’aquestes pantalles, poden reduir la melatonina fins un 22%. Això influeix al sistema circadiari.
La supressió de la melatonina per l’exposició nocturna a la llum provoca la ruptura d’aquest cicle, que inclueixen pertorbacions amb el somni, major propensió a la diabetis i a l’obesitat, així com un alt risc per contraure infermetats més greus, com el càncer de pit, i també afecta greument a l’ull.
Fins que no es facin dispositius que disminueixen la llum segons l’hora del dia, la millor forma per evitar això és reduint el temps d’ús d’aquests aparells.



Noticies relacionades:



Video:

divendres, 23 de novembre del 2012

Reduïr els efectes secundaris de la quimioteràpia ara és possible


Uns investigadors han descobert un nou mètode que elimina els metalls ''pesants'', fa com una descomposició gairebé total d'aquests. El mètode consisteix únicament en aplicar aquesta nova tècnica als pacients als que sel's hi hagi esdevingut un tractament de quimioteràpia.
Tracta exclusivament amb l'eliminació de cisplatí excedent en sang. Aquest metall, utilitzat en tractaments de quimioteràpia, és responsable d'efectes secundaris com toxicitat renal, nàusees, vòmits i alteracions sanguínies en pacients amb càncer.
El cisplatí és el medicament més freqüentment prescrit en tractaments de quimioteràpia i està considerat com el anticancerós més efectiu i de major espectre d'acció. Segons els responsables del projecte, la primera aplicació prevista d'aquest mètode és l'eliminació del cisplatí excedent en sang després de l'administració intravenosa en pacients de càncer.
L'eliminació del platí en sang s'efectuarà per un mètode extracorpori similar a l'hemodiàlisi.
L'aplicació del procés contribuiria a reduïr aquests efectes secundaris del cisplatí, en eliminar aquesta substància de la sang. I també diuen alguns experts, que ajudarà a que el tractament de la quimioteràpia sigui més efectiu.




Notícia original:

Notícies relacionades:

Reduïr els efectes més tòxics:

Aplicació de quimioteràpia a un orangutà:

Vídeo:

dilluns, 19 de novembre del 2012

L'origen de la capacitat de respirar aire


 S’ha lograt identificar el fet de permitir als vertebrats adquirir la capacitat de respirar aire.
Para espirar l'aire amb un pulmó, , no solament es necesar el propi pulmó sinó també un sistema de circuits neuronals que és sensible al diòxid de carboni. Aquest sistema de circuits neuronals permet que els organismes que respiren aire puguen absorbir l’ oxigen que necesiten les cèl.lules per convertir els aliments en energia i expulsar el  diòxid de carboni obtingut
L'equip de Michael Harris, de la Universitat d'Alaska en Fairbanks, ha estat investigant l'origen dels mecanismes que generen i controlen la respiració. Ell i els seus col•legues ara creuen que la base de la capacitat de respirar aire probablement desenvolupada en un vell vertebrat que no tenia cap pulmó però si tenien un circuit neuronal sensible al diòxid de carboni.
Els investigadors buscaven  entre cels fòssils vivents, algun animal que fos incapaç de  respirar aire però que pugués presentar un circuit neuronal sensible al diòxid.
Es van fixar amb la Lamprea(vertebrat paregut a una anguila),és considera la més primitiva dels vertebrats.No respiren ni tenen pulmons,Viuen en cilíndrics forats excavats en el fang i respiren i s’alimenten bombejan l'aigua a través del seu cos. Quan el fang o deixalles tapen el forat d'una Llamprea, això fa que reaccioni amb un comportament similar al de la  tos, per expulsar l'aigua i obrir el forat. En el seu cervell hi ha un circuit neuronal sensible al diòxid de carboni que controla aquest comportament.
Harris i els seus col•laboradors, va pensar que la "tos" de Llamprea s’assemblava molt a la respiració d’aire en alguns amfibis.
L'evolució va ver aparèixer la capacitat de respirar aire en alguns peixos en el passat i així va permetre que alguns vertebrats estraslladessin  al terra i que evolucionen, rèptils, ocells i mamífers. Sense un circuit neuronal sensible al diòxid de carboni, l'estructura que es va convertir en el pulmó podria no haver funcionat com a tal.

-Notícia original:

Notícies realacionades:
-Més informació sobre  la respiració:

-Informació sobre la capacitat de respirar dels vertebrats:

-Vídeo:



diumenge, 18 de novembre del 2012

L’ENVELLIMENT MUSCULAR

Als òrgans  i a alguns músculs hi ha cèl.lules mares amb diferents funcions per solucionar problemes, lesions, després d’un esforç físic ... Una vegada es soluciona el problema, les cèl.lules tornen al seu lloc. Un grup de científics britànics han demostrat amb ratolins, que aquesta reserva va esgotant, amb el pas dels anys, l’envelliment muscular.
Els científics Albert Basson i el seu equip, han observat que durant l’envelliment es van produint erros durant el procés que comporten una constant activació de les cèl.lules mare.
La causa d’aquest error es dona a la proteïna FGF2, que és la encarregada de despertar les cèl.lules mare del múscul quan són necessàries. Quan van observar els teixits musculars dels ratolins, van observar una gran quantitat d’aquesta proteïna.
La constant activació d’aquestes cèl.lules provoca un esgotament de la seva capacitat regenerativa amb el transcurs del temps. Per a parar el procés d’envelliment, els científics van administrar un inhibidor d’aquesta proteïna per frenar la seva activació.
Aquest descobriment, segons Basson, donarà lloc a futurs tractament contra l’envelliment muscular. Basson apunta que l’abús de la eliminació d’aquesta proteïna podria tenir efectes perjudicants, ja que es necessària per a la correcta reparació dels músculs.

Notícies relacionades:

-Primera noticia

-Segona noticia


Notícia original:

Vídeo: