Per què la quimioteràpia pot causar infertilitat?

És un efecte secundari que passa molt desprebingut ja que la major part de malalties oncològiques és més freqüent en persones majors.

El percentatge d'infertilitat és d'un 50% ja que els fàrmacs destrueixen els ovaris i testicles.

Un recent estudi ha presentat un mecanisme per protegir els ovaris durant el tractament de quimioterèpia.De moment sols s'ha testat en ratolins femella però els resultats han estat molt satisfactoris.

Els realitzadors d'aquest estudi han desvetllat un fàrmac bastant antic que ataca amb molta força aquests òrgans.Es tracta de la ciclofosfamida, un medicament una mica antic però que encara s'utilitza per tractar càncers del sistema linfàtic,neuroblastoma, retinoblastoma, càncer de pit i d'ovaris.

Cada mes una serie de fol·licles comença a créixer i madurar, encara que tan sols un serà ovulat. Dintre de l'organisme femení queden un seguit de fol·licles  per madurar, que van disminuïnt segons la dona es fa major.

La ciclofosfamida el què fa és desequilibrar la maduració dels fol·licles que ho han de fer cada mes i els que encara han d'esperar, i en el seu combat contra el tumor ataca també als fol·licles que han madurat i activa la maduració dels inactius atacant-los també.

Els fol·licles inactius no són directament morts pel fàrmac, sinò que aquest els activa i quan han madurat els elimina.

L'estudi ha aportat també el futur ús d'un fàrmac  existent d'acció inmunomoduladora que conté una molècula que inverteix l'efecte d'activació dels fol·licles a causa de la ciclofosfamida.

Notícia original 

Notícia 

Notícia 2

Video: 

El bloqueig d'un sol gen redueix l'agressivitat dels tumors

Un equip de la Universitat Johns Hopkins ha descobert un gen que actua com un interruptor en els processos tumorals. Estudiant cèl·lules de càncer de mama humà han vist que després del seu bloqueig el cultiu adquireix l'aspecte d'un teixit sa. Això fa que pugui ser una alternativa contra tumors resistents als medicaments.

El gen que ha estat estudiat pertany al grup dels HMG, que tenen una relació amb el creixement cel·lular, causant del descontrol dels càncers.

Després de haver-ho provat en ratolins i vist que el HMG no es propagava van demostrar que desactivant aquest gen en cèl·lules afectades pel càncer, fa que canvie completament el seu comportament. També s’ha demostrat una vegada més que les cèl·lules mare són de gran ajuda per a combatre els càncers.

Això pot ser molt important per als casos en els que no hagi tractament. Els investigadors han comprovat els efectes beneficiosos del gen supressor en càncers de pulmó, mama, estómac, còlon, testicle, úter i ovari.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Un nuevo gen para frenar el cáncer.

-Marcados por los genes.

-Vídeo:

Dissenyen un programa que calcula la càrrega tumoral del gangli principal del càncer de mama

Un programa informàtic dissenyat per investigadors del Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron permet calcular la càrrega tumoral del gangli sentinella, el primer gangli que es troba entre el tumor i la resta del cos, amb el qual els oncòlegs solen traçar el diagnòstic i el pronòstic de la malaltia. El gangli sentinella és el què s'analitza en primer lloc després de la detecció del càncer i, en cas de comprovar-se que està afectat, sol implicar l'extirpació de la resta de ganglis de l'aixella. Amb el nou software de la Vall d'Hebron, aplicat ja a 600 malaltes de diferents hospitals espanyols, quan el gangli sentinella contingui una baixa càrrega tumoral es podrà evitar l'extirpació dels ganglis restants.

Si el gangli sentinella està net, es considera que no és precís extirpar la resta, però, recents estudis qüestionen inclús la validesa d'eliminar la resta de ganglis encara que es detecti càrrega tumoral en el sentinella. S'ha comprovat que l'esperança de vida de les pacients no varia en funció de que s'eliminin tots els ganglis o no. El software utilitza una tècnica molecular que s'aplica sobre el material biològic del gangli sentinella.

Estudis recents ja havien qüestionat si realment és útil extirpar tots els ganglis quan el sentinella resulta positiu. Amb la nova calculadora de la Vall d'Hebron, serà més fàcil prendre aquesta decisió. 

Notícia original

Notícies relacionades
Notícia 1
Notícia 2

Vídeo

Proven amb èxit en rates una vacuna inhalada contra el càncer

Vacuna de via intranasal 

Provocar una reacció del sistema immune prou forta per a que siguin les pròpies cèl·lules defensives de l'organisme les que ataquin el tumor. Això intenten que facin les vacunes contra el càncer que s'investiguen en laboratoris de tot el món. Una d'elles acaba de demostrar la seva utilitat amb ratolins.

La novetat d'aquesta teràpia és que s'administrà per via intranasal  enlloc de per via subcutània.
Les mucoses del nas estan equipades amb un fort arsenal defensiu per protegir el cos de l'entrada d'organismes estranys. Aquest treball ha demostrat que aquesta via d'administració pot ser més efectiva que la punxada subcutània.

En un experiment amb ratolins van observar que la vacuna intranasal aconseguia una major reducció del tamany del tumor en els animals, que a més a més tenien una supervivència més prolongada que els exemplars vacunats amb una punxada. 
L'assaig sol s'ha dut a terme en ratolins amb tumors de pulmó, cap i coll. En un futur es podria utilitzar la via rectal com a via d'administració contra tumors de colon i recte, o també per activar una resposta local en la mucosa genital femenina.

No es van observar efectes secundaris destacables, però existeix el risc de toxicitat a nivell del sistema nerviós central.

Encara queda molt per poder usar aquesta vacuna en humans.

Notícia original

Notícies relacionades
-Notícia 1
-Notícia 2

Reduïr els efectes secundaris de la quimioteràpia ara és possible

Uns investigadors han descobert un nou mètode que elimina els metalls ''pesants'', fa com una descomposició gairebé total d'aquests. El mètode consisteix únicament en aplicar aquesta nova tècnica als pacients als que sel's hi hagi esdevingut un tractament de quimioteràpia.
Tracta exclusivament amb l'eliminació de cisplatí excedent en sang. Aquest metall, utilitzat en tractaments de quimioteràpia, és responsable d'efectes secundaris com toxicitat renal, nàusees, vòmits i alteracions sanguínies en pacients amb càncer.
El cisplatí és el medicament més freqüentment prescrit en tractaments de quimioteràpia i està considerat com el anticancerós més efectiu i de major espectre d'acció. Segons els responsables del projecte, la primera aplicació prevista d'aquest mètode és l'eliminació del cisplatí excedent en sang després de l'administració intravenosa en pacients de càncer.
L'eliminació del platí en sang s'efectuarà per un mètode extracorpori similar a l'hemodiàlisi.
L'aplicació del procés contribuiria a reduïr aquests efectes secundaris del cisplatí, en eliminar aquesta substància de la sang. I també diuen alguns experts, que ajudarà a que el tractament de la quimioteràpia sigui més efectiu.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Reduïr els efectes més tòxics:

Aplicació de quimioteràpia a un orangutà:

Vídeo:

Les cèl•lules sanes, clau en les metàstasis de còlon

L'expansió del càncer no només depèn de les cèl·lules malignes. Cada vegada més estudis demostren el paper que juguen les seves veïnes sanes en el desenvolupament de la malaltia. Aquesta vegada, investigadors espanyols han trobat noves pistes per entendre les metàstasis del càncer de còlon cap al fetge, el seu destí preferit.

La capacitat d'un tumor de còlon per produir metàstasi recau en les cèl·lules sanes que emboliquen el tumor, l'anomenat estroma. El càncer de còlon representa la segona causa de mort a tot el món.

Es van analitzar mostres de 345 pacients amb càncer de còlon a la recerca dels mecanismes clau en el desenvolupament o no de metàstasi cap al fetge. Segons les seves conclusions, quan les cèl·lules mare tumorals arriben a la seva nova ubicació alliberen TGF-beta, al que les cèl·lules de l'ambient (sanes) responen alliberant altres molècules.

L'estudi va observar que la molècula TGF-beta és la "encarregada de corrompre" el teixit sà dels pacients en els quals les cèl·lules tumorals són incapaces de contaminar a les cèl·lules sanes i, per tant, aquests pacients no sofriran metàstasis ni recaigudes de la malaltia en el futur, la qual cosa evitaria tractaments més agressius, i a l'inrevés en els casos oposats.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Prevenir el càncer de còlon costa dos euros.

-Catalunya, pionera en la prevenció de la metàstasi del càncer de còlon.

-Video:

Desxifrant l’epigenoma de la leucèmia més freqüent

Un consorci d’institucions espanyoles ha aconseguit desxifrar noves dades sobre l’origen de la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent a Occident. Segons han presentat a Madrid els autors de la troballa, darrere aquest càncer sanguini hi ha més d’un milió d’alteracions  epigenòmiques.

Per comprendre el descobriments, cal entendre primer què és l’epigenoma. L’epigenoma és el conjunt d’ordres químiques que indiquen quan i com s’han d’expressar els gens.

El juliol de 2011 ja van revelar el genoma complet d’aquesta malaltia, i ara, un poc més d’un any després, han donat a conèixer l’epigenoma d’aquesta patologia.

Gràcies a les mostres de 26 individus sans i 139 pacients, l’equip (liderat per Elías Campo, del Clínic de Barcelona; Carlos López- Otín, de la Universitat d’Oviedo ha pogut descobrir fins un milió d’alteracions epigenòmiques en regions del genoma a les quals abans no se’ls donava gaire importància, sobretot s’han trobat a l’ADN escombraries. Martín-Subero ha dit: ‘’La meitat d’aquest milió d’alteracions es troba en regions reguladores de l’expressió dels gens, però que poden estar lluny del gen pròpiament dit’’.

Creuant aquest milió d’alteracions amb informació clínica dels pacients, ha estat possible esbossar tres subgrups de leucèmies cròniques en funció de les cèl•lules en les que s’origina la malaltia. Existeix una leucèmia limfàtica més agressiva (originada als limfòcits B immadurs) i també una amb millor pronòstic (originada en els limfòcits B ja diferenciats), i  han descobert un tercer grup de risc intermedi. Aquesta diferenciació serà molt important per personalitzar encara més les teràpies; sobretot amb l’avantatge de que ja hi ha fàrmacs dissenyats i autoritzats per modificar l’epigenètica de les cèl•lules.

Notícia original

Notícies relacionades:
-Notícia 1
-Notícia 2


Vídeo: