Proven amb èxit en rates una vacuna inhalada contra el càncer

Vacuna de via intranasal 

Provocar una reacció del sistema immune prou forta per a que siguin les pròpies cèl·lules defensives de l'organisme les que ataquin el tumor. Això intenten que facin les vacunes contra el càncer que s'investiguen en laboratoris de tot el món. Una d'elles acaba de demostrar la seva utilitat amb ratolins.

La novetat d'aquesta teràpia és que s'administrà per via intranasal  enlloc de per via subcutània.
Les mucoses del nas estan equipades amb un fort arsenal defensiu per protegir el cos de l'entrada d'organismes estranys. Aquest treball ha demostrat que aquesta via d'administració pot ser més efectiva que la punxada subcutània.

En un experiment amb ratolins van observar que la vacuna intranasal aconseguia una major reducció del tamany del tumor en els animals, que a més a més tenien una supervivència més prolongada que els exemplars vacunats amb una punxada. 
L'assaig sol s'ha dut a terme en ratolins amb tumors de pulmó, cap i coll. En un futur es podria utilitzar la via rectal com a via d'administració contra tumors de colon i recte, o també per activar una resposta local en la mucosa genital femenina.

No es van observar efectes secundaris destacables, però existeix el risc de toxicitat a nivell del sistema nerviós central.

Encara queda molt per poder usar aquesta vacuna en humans.

Notícia original

Notícies relacionades
-Notícia 1
-Notícia 2

Les foques, a l'aigua, dormen amb la meitat del cervell

Les foques saben dormir a l'aigua amb la meitat esquerra del seu cervell adormida mentre que la part dreta segueix en vigília, han anunciat investigadors de les Universitats de Califòrnia i Toronto.

L'estudi identifica les substàncies químiques que permeten mantenir una part del cervell en vigília, mentre que l'altra dorm. Les foques dormen així quan estan a l'aigua però ho fan com els humans quan estan a terra. 

Això es va descobrir mesurant els canvis que afectaven les diferents substàncies químiques del cervell. El nivell d'acetilcolina, un neurotransmissor important, era baix en la part adormida i elevat en la part desperta, la qual cosa fa pensar que aquesta substància estimula l'activitat del cervell. També es va observar que la serotonina mantenia el mateix nivell tant quan la foca estava dormint com quan estava desperta, quan els biòlegs pensaven que aquesta era la responsable de l'estimulació del cervell.

Aquests descobriments poden tenir una certa importància pels humans, ja que permeten avançar la investigació sobre els mecanismes del somni, i moltes persones pateixen problemes relacionats amb aquest tema.

Notícia original

Notícies relacionades

-Notícia 1

-Notícia 2

Quasi humans.

Observats en la naturalesa i sotmesos a proves en captivitat, els ximpanzés es presten a comparacions amb els humans, els seus parents propers. Guarden una semblança familiar que fascina la gent, i els científics veuen cada vegada més proves de similituds en la conducta i les habilitats dels ximpanzés, que van més enllà d'un rostre expressiu i uns polzes comprensibles.

Els avantpassats dels ximpanzés eren la nissaga dels micos actuals que es van separar de la branca que va conduir als humans, probablement fa sis milions d'anys, o potser quatre. Un examen més recent demostra que, tot i profundes diferències en ambdues espècies, només un 1,23% en els seus gens separa l'Homo sapiens del Pantroglodytes.
Els ximpanzés fan gala d'una extraordinària gamma de comportaments i talent. Fabriquen i utilitzen eines senzilles, cacen en grup i participen en actes agressius i violents. Són criatures socials que semblen capaços de mostrar empatia, altruisme, consciència de si mateixes, cooperació en la resolució de problemes i aprenentatge a través d'exemples i experiència. Els ximpanzés fins i tot superen els humans en certes tasques de memòria.

"Fa 50 anys, quan pràcticament no sabíem res dels ximpanzés", assenyala Andrew Whiten, un psicòleg evolutiu de la Universitat de St Andrews (Escòcia), "no hauríem pogut predir la riquesa i la complexitat de la cultura del ximpanzé que coneixem ara ". Jane Goodall, una jove anglesa que va treballar a l'Àfrica en els anys seixanta, va començar a canviar les percepcions. Al principi, els experts qüestionaven els seus articles sobre ximpanzés que utilitzaven eines i mostraven un comportament social. Posaven objeccions sobretot a les seves referències a la cultura dels ximpanzés. 

Només els humans, insistien, tenien cultura. "Al principi, Jane va patir el rebuig de les figures consagrades", comenta Richard Wrangham, un antropòleg de Harvard. "Ara, els qui diuen que els ximpanzés no tenen emocions ni cultura són els rebutjats".
Altres estudis recents explicaven amb més detall les habilitats dels ximpanzés com fabricants d'estris. Jill Pruetz, de la Iowa State University (EUA), descrivia 22 exemples de ximpanzés de Senegal que elaboraven llances de fusta per caçar primats més petits i obtenir carn. Goodall va ser la primera a observar els ximpanzés com carnívors caçadors no estrictament vegetarians.

http://www.youtube.com/watch?v=sDvePXT9KiY

La quadruple hèlix de l'ADN.

El 1953, els científics James D. Watson i Francis Crick van descobrir que l'ADN humà contenia estructures de doble hèlix, un treball que els va valer el premi Nobel el 1963. Ara, sis anys després, investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) publiquen un article a la revista Nature Chemistry en què afirmen que el genoma conté també estructures de quatre fils, una troballa que podria ajudar a comprendre millor el mecanisme de reproducció de les cèl · lules canceroses.


Després de més de 10 anys d'investigació, l'equip de Cambridge ha aconseguit demostrar l'existència d'aquestes estructures complexes en cèl·lules humanes vives treballant des del hipotètic, a través de models computacionals, fins a experiments de laboratori i, finalment, la identificació de les cèl·lules canceroses humanes utilitzant biomarcadors fluorescents.

La investigació mostra una relació clara entre les estructures de quatre fils i el procés de replicació de l'ADN, essencial per a la divisió cel · lular, la qual cosa podria donar la clau per aturar la proliferació de les cèl · lules cancerígenes.

En general, el càncer és impulsats pels oncogens que han mutat per incrementar la replicació de l'ADN, el que porta a la proliferació cel · lular a una espiral fora de control, que condueix al creixement del tumor. "

Hem descobert que atrapant l'ADN amb molècules sintètiques podem segrestar i estabilitzar, proporcionant pistes importants sobre com es pot aturar la divisió cel·lular", assenyala el professor Shankar Balasubramanian, un dels membres de l'equip de Cambridge. "Molts tractaments actuals del càncer ataquen l'ADN, però no està clar quines són les regles. Ni tan sols sabem en quina part del genoma reaccionen algunes. 

http://www.youtube.com/watch?v=qcxwB5gs7oU

Associacions cannàbiques catalanes exigeixen la regulació de l'autoconsum.


Una trentena d'associacions de consumidors de cànnabis de Catalunya, que s'han unit en una plataforma per exigir que l'administració reguli l'autoconsum, han convocat una manifestació el dissabte 19 de gener a les 18 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Després, està previst una cercavila fins a la plaça de la Mercè, on hi haurà diversos concerts fins a les 21 hores.

En una roda de premsa al Hash Marihuana Cànem & Hemp Museum de Barcelona, un portaveu del moviment cannàbic català, José A fora, ha llegit el manifest impulsat per la plataforma, al qual ja s'han sumat una cinquantena d'associacions, que advoquen per una "regulació ja" del consum de cànnabis i que, per això, es creï un consell regulador.

El president del Club de Tastadors de Cànnabis Collsacabra, Jaume Prats, ha defensat que des del Govern es contempli a la llei "el que és una tinença lícita", i ha apostat per fer pressió perquè es modifiqui la legislació i que els consumidors puguin tenir una seguretat jurídica. "Com a consumidors estem cansats de la inseguretat jurídica", ha lamentat Prats, que assegura que porten 20 anys de lluita per aconseguir que en la llei de seguretat ciutadana, la Llei Corcuera, es contempli la tinença lícita del cànnabis.

Ajuntaments catalans estan estudiant, liderats pel de Rasquera - on volen impulsar una plantació per proveir un club de fumadors barceloní -, presentar una proposta de regulació al Parlament. A fora ha explicat que les negociacions amb la Conselleria d'Interior i amb la Fiscalia, encara que les qualifica de positives, "són difícils", perquè mentre els demanen transparència i facilitar totes les seves dades, detenen als seus socis a les portes de les associacions.

http://www.youtube.com/watch?v=gtnHl9jn53M

Les lleis antitabac que han aprovat en els últims anys els països membres de la Unió Europea han aconseguit reduir, de mitjana, un 46% l'exposició dels no fumadors al fum dels cigarrets. Ho afirma un informe publicat avui per la Comissió Europea en què Espanya apareix com el país on més ben parats surten els fumadors passius. L'exposició al tabac va descendir entre clients de bars i restaurants baixar fins a un 70%, és a dir, més que la mitjana europea, entre 2009 i 2012.

El nombre de fumadors passius a Espanya cau un 70% després de la llei antitabac



La Comissió Europea alerta que prop de 79.000 adults, entre ells 19.000 no fumadors, van morir el 2002 per culpa de l'exposició al tabac, bé a la llar (72.000) o en el seu lloc de treball (2.000), segons estimacions "conservadores" , assenyala l'informe. 
La recomanació que va fer Brussel al països membres el 2009 convidava a estendre els entorns lliures de fum com molt tard el novembre de 2012.

Diversos estudis realitzats a la UE i altres d'àmbit internacional que han demostrat que les polítiques antitabac "no tenen impacte negatiu en restaurants, bars i altres segments del sector de l'hostaleria," amb la possible excepció d'establiments de jocs d'atzar ". Afegeix que tant Espanya com Finlàndia estan elaborant estudis sobre aquesta cuestión.

El informe fa un repàs a la situació en tots els països, les legislacions antitabac difereixen en extensió. Més de la meitat dels Estats han adoptat noves mesures o han reforçat la normativa existent des de 2009.

http://www.youtube.com/watch?v=ZTPk3sMtBKE

Identifiquen una mol·lècula implicada amb la pèrdua de memòria amb l'edat.

A mesura que ens fem grans, la capacitat de concentració, la raó i la recuperació de fets en la nostra memòria, disminueixen. Això és degut a què el cervell genera menys neurones noves que quan s'és més jove. En aquest moment, diversos investigadors informen en la revista 'Cell Stem Cell' que una mol·lècula que s' acumula amb l'edat, inhibeix la formació de noves neurones, és una trovalla que ajudarà a fer teràpies per tal d'evitar el deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat.

Els científics van identificar la mol·lècula, nomendada Dickkopf-1 o Dkk1, en el cervells de rates d'edat avançada.  "Al bloquear la producción de Dkk1, se restableció el rendimiento de los animales en tareas de memoria espacial a los niveles observados en los más jóvenes", explica l' autora principal, Ana Martin-Villalba, del Centre Alemany d' Investigació Oncològica .

Les rates més velles que no tenien el Dkk1 realitzaren tan bé com les rates joves les proves de memòria i reconeixement per la capacitat de les cèl·lules mare neurals en el cervell de l'autorenovació al generar neurones   immadures  a nivells juvenils, segons aquesta investigació.

Els autors també descobriren que les rates sense Dkk1 joves foren menys susceptibles a desenvolupar depresió o  estrés que les normals, lo que suggereix que a més de dismiuir la pèrdua de  memòria durant l'envelliment, neutralitzar Dkk1 (que també està present en el cervell humà) podria ser beneficiós  en la lluita  contra els símptomes de la de la depressió.

La doctora Martin-Villalba assenyala que hi ha començats assajos clínics d'inhibidors  biològics de Dkk1 per a altres fins mèdics. "El diseño de inhibidores que llegan al cerebro podría permitir la prevención de la declinación cognitiva en el envejecimiento de la población y la depresión en la población general", ens diu, finalment i per acabar, aquesta experta.

Notícia original 

Notícia 1 

Notícia 2 

Video 

Vida extraterrestre sota un glaciar de l'Antàrtida

Científics americans han descobert uns bacteris capaços de viure en condicions semblants a altres planetes.

A 800 metres sota una gran capa de gel en el Pol Sud(Antàrtida) en el Llac Whillians , s'ha descobert un nou món microscòpic.

Els científics del projecte Wissard han perforat el gel fins arribar al llac que ha estat aïllat de la resta del planeta durant milers d'anys, cosa que fa que aquest lloc sigui verge i pugui contenir microorganismes prehistòrics.També s'han realitzat perforacions en el Llac Vostok  però no amb tant d'èxit com en el recièn Whillians.

Per primer  cop s'han trobat bacteris vius, cèl·lules amb ADN que podríen haver viscut en aquest lloc durant 100.000 anys sense ser profanades. Ara els investigadors hauran de classificar tots els organismes que trobin en els 10 litres d'aigua líquida del llac que s'han extret.

Aquest tresor biològic és la primera evidència de que es pot trobar vida en condicions extremes en altres planetes com Júpiter, Mart o altres planetes glaciars del sistema solar.

En la lluna Europa  també hi ha una gran capa de gel i fins i tot un oceà a sota. Si hi ha vida estaria sobrevivint a unes condicions semblants a les de l'Antàrtida amb altes pressions, falta d'oxígen i una foscor total.

Aquesta troballa tant sorprenent obre les portes a reflexionar sobre la vida en altres punts de l'Univers.

Notícia original 

Notícia 1 

Notícia 2 

Video 

Una mà biònica que permetrà sentir el que es toca

Un jove italià que va perdre la part inferior del seu braç en un accident, serà la primera persona a la qual li serà implantada, a finals d’aquest any, una mà biònica que permetrà sentir tot el que esta tocant. Serà una intervenció pionera en aquest camp que pot arribar a ser l’arribada d’una nova generació de pròtesis.

Aquesta mà biònica ha sigut desenvolupada per Prensilia, una “spin off” de l’Escola Superior de Santa Ana, a Pisa (Itàlia).
Els investigadors, han assenyalat que la mà estarà unida directament al sistema nerviós a través d’elèctrodes retallats en els nervis mig i cubital del braç. Això permetra al pacient controlar la pròtesis amb els seus pensaments.
També afegeixen que el pacient podrà rebre senyals sensorials al seu cervell procedents dels sensors de la mà biònica.
Aquesta pròtesi no s’implantara de manera permanent al pacient. El pla es que la porti durant un mes per veure com s’adapta. Si tot funciona segons l’esperat, ja s’esta desenvolupant un model més perfeccionat per d’aqui dos anys.

Noticia original:

Altres noticies relacionades:

- Las prótesis biónicas, más capaces cada día
- Prótesis biónicas: casi una pierna 
- El primer perro con prótesis biónicas en sus cuatro patas

Video relacionat:

Descobreixen com interactua la insulina amb les cèl·lules

Fa un casi un segle que es va descobrir la insulina, que va permetre un canvi en la diabetis: de se una sentencia de mort a, almenys, una malaltia crònica que només suposa tenir que injectar-se insulina. A pesar de totes les investigacions, no estava clar com la insulina actuava en les cèl·lules, fins ara. Aquest descobriment per saber com actua exactament la insulina ha sigut portat per un grup internacional de científics.
Aquest descobriment pot suposar millores importants a la vida de les persones diabètiques, augmentant les probabilitats de aconseguir millors tractaments per a la diabetis.
La diabetis pot causar moltes complicacions: malalties del cor, derrames cerebrals, ceguera... Es una malaltia que, tan sols a Estats Units, afecta a uns 26 milions de persones, més d’un 8% de la població.
La insulina es una hormona secretada per cèl·lules endocrines del pàncrees, que serveixen per ajudar a el sucre absorbit dels aliments través de la membrana de la cèl·lula. Per poder absorbir el sucre, la majoria de cèl•lules contenen receptors de insulina que s’enllacen a la hormona mentre aquesta flueix pel torrent sanguini. Per a aquest descobriment es van posar a prova models estructurals mitjançant innovadors mètodes genètic-moleculars que passen per la inserció de sondes especials i la seva activació mitjançant llum ultraviolada al receptor.

Noticia original:

Altres noticies:

- 21% menos de sensibilidad a la insulina Ser el primogénito aumenta el riesgo de diabetis 
- Un trabajo para el control automático de la insulina a diabéticos gana el premio de investigación científico-técnico de Algemesí 
- La insulina inhalada mejora los síntomas del Alzheimer 

Video relacionat:

Investigadors espanyols aconsegueixen curar la diabetes tipus 1 en gossos

 Un grup d'investigadors de la UAB han aconseguit curar definitivament la diabetes de tipus 1 en gossos mitjançant una teràpia gènica d'una sola administració.

Aquesta investigació serà ara translladada als humans ja que els resultats obtinguts amb els gossos han estat més que satisfactoris.Els gossos han deixat de sofrir els símptomes durant quatre anys i en cap d'ells ha reaparegut altre cop ni hi ha hagut cap efecte secundari.

Aquesta teràpia consisteix en aplicar en el múscul de les potes del darrera dels animals dos gens,un per expressar el gen de la insulina i l'altre per un enzim, la galactoquinasa  ,que regula la captació de glucosa en la sang.Segons la directora del projecte Fàtima Bosch, “el múscul s'ha transformat en un pàncrees  subtitutiu”.

Aquesta nova solució podria curar als 300 milions de persones afectades per diabetes que hi ha al món,de les quals un 10% són del tipus 1, encara que és podria adaptar per al tipus 2.

Segons els investigadors del projecte en uns pocs anys és podria començar a tractar els malalts amb aquestes teràpies.

Notícia original

Notícia 1 

Notícia 2 

Video 

Fumar cannabis podria estar associat a un major risc d'accident cerebral en els joves

Fumar marihuana pot estar associat a un major risc d'accident cerebral en joves i adults segons un estudi realitzat per la Universitat d'Auckland a Nova Zelanda.

Aquesta droga ilícita és la més consumida del món i sobretot pels joves el nobre dels quals s'ha duplicat en l'última dècada juntament amb els accidents cardiovasculars i cerebrals.

Segons aquesta investigació els  joves que sofreixen accidents isquèmics transitoris  són més propensos a presentar cannabis en la orina que els que no en consumeixen.  

Aquests resultats no són tant exactes com es pensava ja que els consumidors també fumaven tabac .

Els realitzadors d'aquest estudi han analitzat pacients d'ictus isquèmic i accident isquèmic transitori d'entre 16 i 55 anys; un 16% dels pacients va donar positiu per drogues i un 9% presentava cannabis  en l'orina.En general no posseïen riscos vasculars exepte per el consum i abús de l'alcohol,tabac i altres drogues.

La realització d'aquesta nvestigació ha estat una mica complicada ja que la majoria dels pacients no només consumia marihuana sinó que també tabac i això dificultava els diagnòstics.

Per finalitzar l'expert de la Universitat d'Auckland adverteix a les persones,en especial als joves, de reflexionar abans de consumir cannabis ja que produeix moltes dolències irreparables en el cos i sobretot a les capacitats cognitives deixant de banda que el seu consum és il·legal en la majoria d'estats.

Notícia original 

Notícia 1

Notícia 2 

Video 

Consequències del bulling a l'edat adulta:

JAMA PSYCHIATRY analitza fins a quin punt arriben les conseqüències d’haver sofert assetjament de petit.
Tots els mitjans de comunicació s’encarreguen de mostrar el què passa, però pocs estudis científics investiguen els efectes a llarg termini que se’n provoquen per a les víctimes i per als assetjadors.
Per adult que un sigui, el mal psicològic no desapareix. El professor de psiquiatria de la Universitat de Duke (EEUU) diu que es podria prevenir si es pogués evitar ja abans. S’hauria de treballar també psiquiàtricament amb els nens assetjadors.
Després de moltes intervencions en persones entre 19 i 25 anys, van veure que els problemes emocionals i de comportament eren més grans i tenien més riscos de desordres psiquiàtrics tots aquells que ho havien patit des de petits.
Les víctimes d’assetjament presentaven depressió, ansietat i pànic, i els assetjadors presentaven depressió, ansietat i pensaments suïcides. Aquests últims també eren de personalitat antisocial.
Els nens assetjadors i assetjadors patien més suïcides i les nenes més agorafòbia.
Els assetjadors solen ser de famílies de nivell socioeconòmic baix, s’enfaden amb facilitat i solen ser agressius... Els assetjats més bé són tímids i insegurs.
És un problema força greu que s’ha de tractar el més aviat millor.


Noticia original

Noticies relacionades:
Notícia 1:
Notícia 2:

Video:

Els danys associats a l'Alzheimer en les neurones granulars són reversibles

L'Alzheimer està considerada una malaltia que afecta l'alteració de les neurones granulars de l'hipocamp. Es dóna quan aquestes pateixen un canvi en la seva estructura i perden la seva connectivitat. Fins ara, s'ha pensat que l'Alzheimer era una malaltia irreversible, però s'ha demostrat que no del tot. Quan a algú li diagnostiquen aquesta malaltia, no tot està perdut.

El treball, publicat a la revista Molecular Psychiatry, descriu que l'aplicació del protocol conegut com enriquiment ambiental pot tornar a aquestes neurones la seva estructura original. Aquest protocol consisteix en una combinació d'exercici físic, estimulació cognitiva i interacció social.
Aquestes neurones es localitzen a la regió del gir dentat de l'hipocamp.
Aquesta regió cerebral és considerada una zona de gran importància en el processament de la memòria, ja que és una de les dues úniques regions del cervell adult en què hi ha neurogènesi adulta (procés mitjançant el qual es produeixen noves neurones).

S'ha fet un anàlisi en ratolins on, en resum, s'ha pogut demostrar que ratolins afectats per aquesta malaltia, ex-professo evidentment, al ser sotmesos a espais i en grups més grans on podien jugar-hi i fer exercici, van recuperar l'estructura i connectivitat dels seus neurones granulars.
En conclusió, l'enriquiment ambiental pot tornar a les neurones granulars la seva estructura original.



Notícia original:

Notícies relacionades:

-Vacuna contra l’Alzheimer

-L’Alzheimer, cada cop més relacionat ambel virus que provoca l’herpes labial

Vídeo:

Els virus i el canvi climàtic:

Sempre s’ha dit que els virus dels refredats són resistents, però ara amb el canvi climàtic els costarà sobreviure segons una investigació feta als EEUU.
Sembla que alguna cosa bona portarà aquest canvi climàtic global.
Aquests experiments s’han realitzat ala universitat de Yale i la de Florida. Canviant en vuit graus centígrads la temperatura, els virus eren incapaços d’adaptar-se.
Normalment els virus sempre s’adapten ràpid als canvis. Això ens ho demostra les noves cepes de grip de cada any. Així semblava que podien enfrontar tots els nous estats. Aquests canvis de temperatura fins ara eren graduals i ara seran extrems i de forma imprevisible en un curt període de temps.
Es posa així en dubte que els organismes puguin adaptar-se.

Noticia original:

Noticias relacionades:
Notícia 1:
Notícia 2:

Video:

Acne i xocolata, una relació complicada

Un estudi, busca varies recomanacions alimentaries que podrien ajudar a millorar l’acne. El 80% de joves entre 12 i 18 anys i un 3% i 12% d’homes i dones, respectivament, tenen acne.

Jennifer Burris, una metge del departament de Nutrició de la Universitat de Nova York(EEUU), va donar com a suggeriment, i després de fer alguns estudis científics, dietes on s’intenti reduir el consum de dolços, xocolata i aliments grassos. Amb la fi de establir un bon tractament contra l’acne.

L’associació entre la xocolata i l’ acne ja va des de el 1800, quan es parlava de restriccions alimentàries per a millorar l’estat d’aquesta alteració cutània. Però, els resultats dels estudis realitzats no acaben de ser molt clars. Algun científics creuen que si que estan relacionats, i altres no.

El que si que podem dir ara, comparant-ho amb segles passats, és que abans això es basava en l’alimentació, i ara disposem de millors eines per a tractar l’acne.

De moment es contínua sense demostrar que la xocolata és perjudicial per a l’acne, però evidentment si algú amb tendència acneica abusa de la xocolata, làctics i altres aliments rics amb grasses, sí pot estar perjudicant la seva pell. El que si que està demostrat i acceptat per dermatòlegs, es que si algun tipus d’aliment que augmenta l’acne, són els làctics i aquells amb un alt índex glucèmic.

A tot això, cal afegir que l’acne és un problema on hi influeixen diferents elements emocionals, hormonals, infecciosos, etc., i que per a curar-ho cada persona té que tenir un tractament. 

Noticia original

- Noticia 1

- Noticia 2

Video:

Desapareixen símptomes en alguns nens autístics

Un nou estudi, fet per l’equip de Deborah Fein de la Universitat de Connecticut a Storrs, Estats Units,ha pogut comprovar com en alguns nens diagnosticats correctament d’autisme des de petits, han desaparegut els símptomes autistes amb el pas del temps.

Aquest estudi, es va fer basant-se amb un grup petit d’adults joves i amb nens amb edat escolar, els quals al moment de l’estudi no presentaven símptomes de la infermetat.

L’equip està estudiant la funció cerebral d’aquests nens i també tots els diferents tractaments que han rebut.

L’autisme diagnosticat com a tal, no es cura amb el temps, però, si hi ha moltes possibilitats de que la infermetat evolucioni gràcies als tractaments. 

També és possible que el cervell d’aquests nens sigui capaç de compensar les dificultats associades a l’autisme, sent nens que han experimentat una millora en la comunicació i conductes repetitives, propis de la forma coneguda com HFA( High Functioning Autism).

L’equip de la Dra. Fein tenen l’esperança de trobar quins són els mecanismes que permetrien canviar tant a aquests nens.

Noticia original

- Noticia 1

- Noticia 2

Video:

Per què els bacteris són cada vegada més resistents als antibiòtics?

El treball d'un investigador ha  determinat que l'ús d'antibiòtics pot provocar, fins i tot, que bacteris que no eren resistents adquireixin aquesta resistència perquè capten DNA d'altres que sí que ho són.

La hipòtesi de la pregunta formulada està en que molts experts han donat a conèixer que l'abús de medicaments, especialment dels antibiòtics, fa que els bacteris del nostre organisme siguin més propensos a fer-se resistents contra aquests. Això és degut a que un excés d'aquestes substàncies produeix en els bacteris una mena de lapsus que els porta, de certa manera, a descontrolar-se. A conseqüència d'aquest descontrol, els bacteris, tendeixen a captar DNA d'altres, sent aquest segons els resistents. I aquí vindria el problema, que al captar DNA de microorganismes resistents, aquest també ho acaben sent i fins i tot poden fer-se molt més virulents.

És per això que cada cop es fa més evident que molts antibiòtics ja no actuen tan a favor com veritablement ho haurien de fer. Un exemple bastant clar és el cas del cep multi-resistent d'un estafilococ, anomenat Staphylococcus aurius, que causa estralls en molts quiròfans".

Notícia original: 

Notícies relacionades:

-Detectada una nova estratègia de resistència bacteriana

-El bacteri alemany és resistent a 8 antibiòtics

Vídeo: