Tots els mitjans de comunicació s’encarreguen de mostrar el què passa, però pocs estudis científics investiguen els efectes a llarg termini que se’n provoquen per a les víctimes i per als assetjadors.
Per adult que un sigui, el mal psicològic no desapareix. El professor de psiquiatria de la Universitat de Duke (EEUU) diu que es podria prevenir si es pogués evitar ja abans. S’hauria de treballar també psiquiàtricament amb els nens assetjadors.
Després de moltes intervencions en persones entre 19 i 25 anys, van veure que els problemes emocionals i de comportament eren més grans i tenien més riscos de desordres psiquiàtrics tots aquells que ho havien patit des de petits.
Les víctimes d’assetjament presentaven depressió, ansietat i pànic, i els assetjadors presentaven depressió, ansietat i pensaments suïcides. Aquests últims també eren de personalitat antisocial.
Els nens assetjadors i assetjadors patien més suïcides i les nenes més agorafòbia.
Els assetjadors solen ser de famílies de nivell socioeconòmic baix, s’enfaden amb facilitat i solen ser agressius... Els assetjats més bé són tímids i insegurs.
És un problema força greu que s’ha de tractar el més aviat millor.
Noticia original
Noticies relacionades:
Notícia 1:
Notícia 2:
Video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada