La quadruple hèlix de l'ADN.

El 1953, els científics James D. Watson i Francis Crick van descobrir que l'ADN humà contenia estructures de doble hèlix, un treball que els va valer el premi Nobel el 1963. Ara, sis anys després, investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) publiquen un article a la revista Nature Chemistry en què afirmen que el genoma conté també estructures de quatre fils, una troballa que podria ajudar a comprendre millor el mecanisme de reproducció de les cèl · lules canceroses.


Després de més de 10 anys d'investigació, l'equip de Cambridge ha aconseguit demostrar l'existència d'aquestes estructures complexes en cèl·lules humanes vives treballant des del hipotètic, a través de models computacionals, fins a experiments de laboratori i, finalment, la identificació de les cèl·lules canceroses humanes utilitzant biomarcadors fluorescents.

La investigació mostra una relació clara entre les estructures de quatre fils i el procés de replicació de l'ADN, essencial per a la divisió cel · lular, la qual cosa podria donar la clau per aturar la proliferació de les cèl · lules cancerígenes.

En general, el càncer és impulsats pels oncogens que han mutat per incrementar la replicació de l'ADN, el que porta a la proliferació cel · lular a una espiral fora de control, que condueix al creixement del tumor. "

Hem descobert que atrapant l'ADN amb molècules sintètiques podem segrestar i estabilitzar, proporcionant pistes importants sobre com es pot aturar la divisió cel·lular", assenyala el professor Shankar Balasubramanian, un dels membres de l'equip de Cambridge. "Molts tractaments actuals del càncer ataquen l'ADN, però no està clar quines són les regles. Ni tan sols sabem en quina part del genoma reaccionen algunes. 

http://www.youtube.com/watch?v=qcxwB5gs7oU