Un consorci d’institucions espanyoles ha aconseguit desxifrar noves dades sobre l’origen de la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent a Occident. Segons han presentat a Madrid els autors de la troballa, darrere aquest càncer sanguini hi ha més d’un milió d’alteracions epigenòmiques.
Per comprendre el descobriments, cal entendre primer què és l’epigenoma. L’epigenoma és el conjunt d’ordres químiques que indiquen quan i com s’han d’expressar els gens.
El juliol de 2011 ja van revelar el genoma complet d’aquesta malaltia, i ara, un poc més d’un any després, han donat a conèixer l’epigenoma d’aquesta patologia.
Gràcies a les mostres de 26 individus sans i 139 pacients, l’equip (liderat per Elías Campo, del Clínic de Barcelona; Carlos López- Otín, de la Universitat d’Oviedo ha pogut descobrir fins un milió d’alteracions epigenòmiques en regions del genoma a les quals abans no se’ls donava gaire importància, sobretot s’han trobat a l’ADN escombraries. Martín-Subero ha dit: ‘’La meitat d’aquest milió d’alteracions es troba en regions reguladores de l’expressió dels gens, però que poden estar lluny del gen pròpiament dit’’.
Creuant aquest milió d’alteracions amb informació clínica dels pacients, ha estat possible esbossar tres subgrups de leucèmies cròniques en funció de les cèl•lules en les que s’origina la malaltia. Existeix una leucèmia limfàtica més agressiva (originada als limfòcits B immadurs) i també una amb millor pronòstic (originada en els limfòcits B ja diferenciats), i han descobert un tercer grup de risc intermedi. Aquesta diferenciació serà molt important per personalitzar encara més les teràpies; sobretot amb l’avantatge de que ja hi ha fàrmacs dissenyats i autoritzats per modificar l’epigenètica de les cèl•lules.
Notícia original
Notícies relacionades:
-Notícia 1
-Notícia 2
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada