El cervell d’ Enstein era diferent...

El 1955, el jueu Albert Enstein va morir i el seu cervell va ser preservat en secret durant molts d’anys, per a averiguar què el va fer un dels genis més grans del segle XX. Un estudi de la Universitat Estatal de Florida, realitzat amb l’observació de l’escorça cerebral d’ Enstein, ha descobert unes característiques diferent als demés cervells que el feien diferent a les demés persones, aquesta diferencia és la clau de les seves capacitats connotatives.
L’equip de Dean Falk, per primera vegada ha descrit a la revista Brain l’escorça cerebral d’Enstein a partir de la examinació de catorze fotografies que s’han descobert recentment. El cervell del físic va ser comparat amb 85 cervells de persones normals i gràcies a aquestes comparacions s’han pogut extreure les característiques que semblaven inusuals.
Falk ha afirmat que les parts inusuals del cervell eren el prefrontal, el sistema somat sensorial, el còrtex motor primari i les escorces parietal, temporal i occipital, ja que eren extraordinàries. Aquestes diferencies poden haver sigut les que proporcionaven les bases neurològiques de les seves habilitats viso espacials.
El seu cervell va ser recuperat i fotografiat des de diversos angles amb el permís de la seva família. Es va seccionar en 240 blocs dels que es van preparar talls histològics. La majoria de les fotografies, dels blocs i de les diapositives es van perdre de vista del públic durant més de 55 anys. Els investigadors van utilitzar catorze fotografies que actualment estan en mans del Museu Nacional de Salut i Medicina als EUA.
La ultima investigació realitzada, va publicar el full de ruta per al cervell per a il•lustrar la ubicació dins del cervell dels 240 blocs, la qual cosa proporciona una clau per a localitzar els histològics dins del cervell.
Noticies relacionades:
- Primera:
- Segona:

Noticia original:


Vídeo:

 

Els secrets de la regeneració de la cua dels capgrossos

Científics de la Universitat de Manchester (Regne Unit) han descobert com torna a créixer la cua dels capgrossos, una troballa que podria tenir grans implicacions per a la recerca sobre la curació i la regeneració de teixits humans amb l'esperança d'utilitzar aquesta informació per trobar noves teràpies que millorin la capacitat dels humans per curar.

En un estudi anterior, el grup del professor Amaya va identificar els gens que s'activen durant la regeneració de la cua. En el procés, diversos gens que estan implicats en el metabolisme s'activen, en particular aquells que estan relacionats amb la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS, en les seves sigles en anglès), molècules químicament reactives que contenen oxigen.

El professor Amaya i el seu grup van decidir fer un seguiment d'aquest resultat inesperat. Per examinar l'actuació de ROS durant la regeneració de la cua, van mesurar el nivell d'H₂O₂ utilitzant una molècula fluorescent que canvia les propietats d'emissió de llum en presència d'H₂O₂.

Utilitzant aquesta forma avançada de formació d'imatges, els investigadors van aconseguir mostrar que un augment marcat en H₂O₂ es produeix després de l'amputació de la cua i que els nivells d'H₂O₂ es van mantindre elevats durant el procés de regeneració de la cua sencera, que dura diversos dies.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-La clau està en el cor del peix zebra

-El quid de la regeneració.

-Video:

Control amb la ment

Jan després de dos dies entrenant va aconseguir controlar el braç. La BBC va explicar que mai abans s’havien aconseguits uns moviments tan bons.

Jan Scheuermann, de 53 anys, que té una paràlisi del coll cap avall, gràcies a una pròtesi ha sigut capaç de subjectar i manipular alguns objectes com si fos un braç normal. Els investigadors van explicar a The Lancet que se li van col.locar implants al cervell per a que pogués controlar el braç robòtic.
Fa 13 anys, a Jan li van detectar una degeneració espino cerebral  i a mesura que passava el temps, anava perden el control del seu cos. Els científics li van implantar a l’escorça motora del cervell uns sensors de 4x4 mil.límetre. Dins de cada sensor hi ha centenars d’agulles petites les quals s’encarreguen de recollir l’activitat elèctrica de 200 cèl.lules al cervell. Cada cèl.lula es comunica amb l’altra per mitjà de la velocitat amb el que poden disparar impulsos nerviosos, que es tradueixen al cervell en ordres per moure el braç.
S’han intentat establir sensacions a les pròtesis per intentar recuperar el sentit del tacte.
Els científics Gregoire Courtine, Silvesto Micera, Jack DiGiovanna i José del Millán afirmen que el control del braç és altament intuïtiu, que el sistema és un èxit tecnològic i biomèdic.

Noticies relacionades:

- Primera
- Segona

Noticia original:

Vídeo:

 

ADDICCIÓ A LES XARXES SOCIALS

D’uns anys aquí s’utilitzen de manera descontrolada les xarxes socials. A conseqüència d’això, molta gent pateix psicopatologies relacionades amb les noves tecnologies: facebook, xats...
L’equip del Dr. Uri Nitzan d’Israel, ha volgut estudiar persones que tenen episodis psicòtics relacionats amb internet. Aquestes persones tenen característiques comuns: soletat i vulnerabilitat per la pèrdua d’un ésser estimat, inexperiència amb les xarxes socials i sense psicosis i sense antecedents a drogues.
Van poder comprovar que segons el grau de duresa del seu sofriment, estaven més o menys enganxats a internet. Primer van trobar consol a les xarxes. Primer van ser reaccions positives, però després van arribar a desenvolupar símptomes psicòtics.
Aquests investigadors continuaran treballant molt dur per poder aconseguir que les persones afectades no tornen a recaure i no facin mal a altres persones que hi ha a la xarxa. Però això és molt difícil perquè internet forma ja part de la nostra societat.
Internet conté molts factors que fan que moltes persones s’allunyin de la realitat i desenvolupin estats psicòtics. Aquests factors poden ser: distorsió geogràfica i espacial, manca de senyals no verbals i tendència a idealitzar a les persones que es coneixen per aquest mitjà.

-Noticia original:

Noticies relacionades
-Noticia 1
-Noticia 2

-Video:

QUÈ CONTÉ LA LLET MATERNA?

Amb una tècnica de seqüenciació massiva d’ADN que han utilitzat uns investigadors espanyols, es pot determinar les variables perinatals i postnatals que influeixen en el conjunt de bactèries que conté la llet materna.
Amb mostres de calostre, han trobat més de 700 bactèries que no són sempre iguals a les trobades en llet que va des del primer al sisè mes de lactància.
Entre els factors que afecten al microbioma de la llet materna trobem: sobrepès de la mare, estat hormonal de la mare...
Actualment continuen investigant per saber si els microorganismes serviran per al metabolisme o per al sistema immunitari del nadó.
Així es poden cercar noves maneres d’alimentació infantil que ajudin a millorar la seva salut.

-Noticia original

-Noticies relacionades:

-Noticia 1 

-Noticia 2 

Video:

La Via Làctia alberga 17.000 milions de planetes similars a la Terra

Segons una estimació de la NASA, recopilats per la missió espacial Kepler de l’agencia espacial nord-americana, que es dedica a cercar nous mons fora del Sistema Solar, hi ha uns 17.000 milions de planetes amb una mida similar a la Terra. Això suggereix que una de cada sis estrelles pot allotjar un planeta de la mida de la Terra orbitant al seu voltant.

La missió Kleper va ser creada al 2009 per a localitzar planetes fora del Sistema Solar, amb les mateixes característiques al nostre en “zones habitades”, o el que és el mateix, amb temperatures ni molt fredes ni molt calentes i amb aigua a la seva superfície.
Aquest fet de que hi ha 17.000 milions de planetes pareguts a la Terra no implica que puguin ser habitables, però augmenta la possibilitat de que en un futur es puguin descobrir planetes amb capacitat per albergar vida.
A la vigèsima segona reunió de l’Associació Americana d’Astronomia, la NASA ha anunciat el descobriment de 461 candidats a planetes, en els quals quatre podrien orbitar a la seva estrella en la “zona habitable”.

Aquestes dades es van obtenir basant-se en observacions desde el maig del 2009 fins a març de 2011.
Christopher Burke, director de la missió Kepler, ha comentat que els descobriments de cossos trobats amb el mateix tamany que la Terra, així com Super-Terres (més del doble del seu tamany) han crescut en un 43 i 21% respectivament. També ha apuntat que resulta interessant el descobriment de quatre nous plantes de menys del doble del tamany del tamany de la Terra que podrien tenir aigua.
El telescopi espacial Kepler identifica els planetes candidats medint el canvi en la brillantor de més de 150.000 estrelles quan els planetes passen per davant. S’anomena tècnica del “trànsit”.

Noticia original:

Noticies relacionades:

Científicos crean catálogo con 84 millones de estrellas de la Vía Láctea 

Descubren anillo gigante de estrellas alrededor de la Vía Láctea

La Vía Láctea colisionará con la galaxia Andrómeda en 4.000 millones de años 

Video Relacionat: 

Els ulls marrons inspiren més confiança que els blaus

Un estudi de la universitat Charles de Praga, va publicar a la revista Plos One  el següent: els ulls marrons inspiren més confiança  a la gent que els ulls blaus, excepte si els ulls blaus són d’una persona amb la cara ampla.

La investigació tracta sobre què fa que una cara d’una persona ens resulti més fiable o menys fiable. Els autors van elaborar una investigació avaluant el nivell de confiança que transmetien diferents cares, ja siguin d’homes o dones. Aquestes investigacions es basaven en dos únics factors: el color dels ulls i la forma del rostre.

Al avaluar els resultats, van concloure que un gran nombre de enquestats eren més confiats davant una persona, ja sigui un home o una dona, que una persona d’ulls blaus.
En l’altre factor, els homes amb els rostres més arrodonits, amb la boca gran aportaven major confiança. En el cas de les dones, no va ser determinant.

Notícia original:

Noticies Relacionades:
Un médico dice que puede cambiar el color de los ojos de marrón a azul

Fotógrafo logra increíbles tomas del ojo humano

Prueban láser para cambiar el color de ojos para siempre 

Video Relacionat:

Per què s'arruguen els dits en l'aigua?

El arrugament que sofreixen els nostres dits en l'aigua no és un capritx de la naturalesa. Un estudi de la “Royal Society” britànica publicada en la seva revista “Biology Letters” ha descobert que la seva finalitat és la de millorar la captura d'objectes mullats o sota l'aigua.

Un equip de científics de la Universitat de Newcastle va analitzar l'habilitat de les persones en agafar objectes fora de l'aigua amb els dits arrugats i normals, per estudiar per què ocorria aquest efecte. Segons el doctor Tom Smulders, responsable de la recerca, els dits arrugats podrien comparar-se amb la captura d'un pneumàtic en condicions humides.

"El arrugament dels dits en condicions humides podria haver ajudat als nostres ancestres a aconseguir menjar de vegetacions humides", afirma Smulders. "I observant les nostres plantes dels peus, arribem a la conclusió que el seu arrugament ens permetia córrer millor sota la pluja". Aquest arrugament es produeix quan els vasos sanguinis dels dits es contreuen, i tenen, a més, una important funció i ofereixen un avantatge natural.

L'interrogant que segueix sense resposta és el de per què no tenim els dits arrugats permanentment. Les primeres teories apunten al fet que això podria disminuir la sensibilitat en les gemmes dels nostres dits o fins i tot augmentar el risc de dany en agafar objectes.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Per què s'arruguen els dits a l'aigua?

-Per què quan toquem el gel tenim la sensació de cremar-nos?

-Vídeo:

Un nou mètode permet modificar gens amb precisió

Cada dia es descobreix un gen relacionat amb alguna malaltia. La informació és vàlida, però pot ser frustrant: de gens serveix saber què gen cal canviar o eliminar si no es tenen eines per a això. Un nou mètode permet apropar-se a aquest problema amb més seguretat.

Aquest sistema té l'avantatge que es basa en el coneixement exacte de l'ADN (format per una seqüència de molècules encadenades). Cada fila té una seqüència complementària de ARN, un altre tipus de material genètic que s'ajusta a ella com un motlle. Si se sap al costat de quina seqüència es vol tallar l'ADN per incloure un gen (que no és sinó un altre tros d'ADN) o per eliminar-ho, n'hi ha prou amb pegar un enzim anomenat nucleasa al final d'aquesta cadena. Qualsevol aplicació que necessiti manipular un organisme pot beneficiar-se d'aquesta tècnica.

En principi, el descobriment és molt útil per manipular cèl·lules individuals o microorganismes com a bacteris, però també podria utilitzar-se en malalties causades per una mutació localitzada. Amb això s'evitaria que ocorregués com en alguns assajos de teràpia gènica, on la impossibilitat de triar el lloc d'inserció del nou material va fer que caigués al costat d'un oncogèn, amb el que es va estimular la seva activació i el resultat va ser que en comptes de curar una malaltia es va causar una altra.

Tot això, no obstant, està encara molt llunyà: el sistema solament s'ha provat en cultius de cèl·lules. Els investigadors volen passar ara a neurones.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-La teràpia gènica surt del túnel.

-La reparació de gens com a teràpia.

-Vídeo:

Millorar l’oïda

Aquests últims anys s’han demostrat els efectes sobre la plasticitat de les neurones, que produeix la formació de música. Segons varies fonts, l’experiència musical dels nens no consisteix en tocar un instrument sinó en fer altres activitats com escoltar cançons i fer jocs a casa.

Els científics de la Universitat de Helsinki van realitzar un experiment amb 25 famílies, les quals tots portaven als fills a la mateixa escola. Primer van medir les capacitats auditives de cada nen amb un electroencefalograma. També van preguntar als pares les activitats relacionades amb la música que feien a casa.

Els resultats van mostrar una major activitat musical a totes les cases on hi feien activitats musicals informals a casa, es relacionava en quant a la sensibilitat acústica.

Tot i que no a quedat clar si és per això que tenen una millor capacitat, no només per a la percepció musical sinó per a aprendre el llenguatge, el que si que ha quedat clar és que aquesta estimulació podria ajudar molt a desarrollar aquestes qualitats.

Per això, com no s’ha pogut establir una relació entre aquests factors, en un futur tenen pensat fer més estudis sobre el tema.

Noticia original

-Noticia 1

-Noticia 2

Video:

Virus canins eficaços per a vacunes

Un equip de la Universitat de Georgia (Estats Units), ha estat treballant amb un virus caní, el virus PIV5 , i s’ha vist que es pot utilitzar com a vehicle més eficaç per a tot tipus de patògens els quals són difícils de vacunar. Com ara contra la grip aviar, la malària o inclús la SIDA.

Aquest virus resulta inofensiu per als humans ja que el nostre sistema immunitari és capaç de detectar-ho i destruir-ho. Per això, al introduir antígens de altres virus a aquest, pot permetre crear anticossos que protegiran el nostre cos contra infeccions futures.

Utilitzar un virus per a crear altres vacunes no és nou, ja que ja s’ha donat més casos, els quals han xocat amb greus problemes.

 En alguns d’aquests casos, és que si l’individu ja posseeix una immunitat contra el virus, és poc probable que la vacunes actuen, ja que es destruïda pel sistema immunitari.

 Però en aquest cas, aquest grup d’investigadors ha demostrat que la immunitat al PIV5 no limita la seva eficàcia per molt que hi hagi anticossos contra ell (tant amb animals com amb humans).

Noticia original

-Noticia 1

-Noticia 2

Video:

Consells per a cuidar l'esquena durant el son

Dormir cap per avall augmenta la curvatura lumbar i afavoreix l'aparició de mal d'esquena, cervicalgia, tendinitis,dolors d'origen ligamentaris o altres problemes múscul-esquelètic que la persona no és conscient fins que la patologia es troba en un estat molt avançat.
Així ho avisen les fisioterapeutes del col. legi professionals de la comunitat de Madrid, que acaba d’inicià lacampanya ' 12 mesos, 12 consells de salut amb l'objectiu de prevenir les lesions que pateix la població produïts pels mals hàbits. Per això, han creat un primer curtmetratge en què adverteix sobre els riscos de dormir cap per avall.
A través d'aquesta campanya, aquesta agència vol educar la ciutadania sobre els riscs que s'enfronten quan duen a terme les seves activitats de vida diària quan adopten males  postures i les precaucions que han de tenir en compte per evitar lesions o problemes múscul-esquelètic.

Per tant, es recomana  dormir de costat, tenint en compte que en aquesta posició, la columna vertebral es troba en l'horitzontal i distribueix millor les tensions. Han destacat també  la importància de l'elecció d'un material de descans suficient com, per exemple, els coixins que permeten tenir les cervicals alineades amb la resta de la columna,tant  si estem boca amunt com si estem de costat.
En quan en un matalàs, l'expert ha recomanat r que la rigidesa del matalàs amb el suport cal combinar-se.

Noticia Original:

Noticies realcionades:
- Més prevencions
-Consells per descansar

Video:

La possible causa biològica de l'homosexualitat

La pregunta de si l'homosexualitat té  factors biològics ha protagonitzat bastants debats climatitzats a l'àmbit científic.
Un grup de treball a l'Institut Nacional per a la síntesi de matemàtic i biològics (NIMBioS), amb seu a la Universitat de Tennessee a Knoxville, Estats Units, creu haver trobat un camí que pot portar a descobrir el misteri de l'homosexualitat. La pista ha trobat en l'Epigenètica.
Epigenètica és l'estudi dels canvis en l'expressió dels gens, si no es produeixen canvis en les seqüències d'ADN.
Sergey Gavrilets, de l'equip de Institut abans esmentats, es va aprofitar d'experiments amb models matemàtics i va córrer amb el resultat de que la transmissió de marques epigenètiques específiques de cada sexe pot tenir paral•lelismes amb l'homosexualitat.
D'acord amb les conclusions de l'estudi,les marques  epigenètiques  especifiques de cada sexe, les  quals són "borrades" i, per tant, en general no es transmeten entre generacions, pot promoure l'homosexualitat, quan  s’escapen  en supressió i es transmeten de pares a filla o mare a fill.
Les marques epigenètiques constitueixen una capa addicional de informació juntament als nostres gens que regula l'expressió d'aquests. Encara que els gens, contenen les instruccions, les marques epigenètiquess dirigeixen  com aquestes instruccions es duen a terme. En general, les marques epigenètiques són produides  novament en cada generació, però evidències recents demostren que es vegades es transmeten a la generació següent.
Les marques epigenètiques especifiques de  cada sexe i produït en una etapa primerenca del desenvolupament fetal protegeixen a  cada sexe de la variació natural notable en la testosterona que es produeix durant el posterior desenvolupament del fetus.
Els investigadors van trobar que quan es transmeten marques específiques epigenètiques del sexe a una altra generació pot aparèixer homosexualitat en la descendencia de sexe oposat.

Noticia Original:

Noticies realcionades:
-Aspectes mèdics de la homosexualitat
-Més información sobre la homosexualitat

Video:

Alguna cosa del que preocupar-se o només un lapsus més?

Oblidar les claus, no recordar el nom d'algú o no acertar amb la recepta d'un plat preferit. Són algunes situacions que poden donar-se en un familiar major i que poden generar inquietud en el seu entorn. És motiu per preocupar-se? És el mateix una distracció que un altre? Donar un consell sobre si hi ha raó per acudir a un metge o si només cal seguir vigilant aquests oblits és l'objectiu principal d'una eina creada per ajudar a detectar de forma precoç la malaltia d'Alzheimer.

Des de la Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències (CEAFA) s'havia observat que passa molt temps des que es detecten les primeres fallades de memòria fins que s'acudeix al metge. Per aquest motiu, es va pensar a ajudar als familiars i orientar-los sobre quan havien de visitar a un especialista.

Per això van reunir a diferents experts en Alzheimer i entre tots, amb la col·laboració de Novartis, van decidir crear una eina “on line” perquè les persones, després de realitzar un parell de qüestionaris, sabessin si aquests símptomes eren realment motiu de preocupació.

La idea és que aquest temps es redueixi. Ara, quan el familiar noti aquestes fallades, en emplenar un parell de qüestionaris pot saber si ha d'anar al metge o estar tranquil. Els qüestionaris triats s'utilitzen en algunes consultes clíniques i tenen fiabilitat provada per detectar demències i deterioració cognitiva.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Com conservar un cervell jove.

-El “brain training” no entrena el cervell.

-Vídeo:

Tornen la vista a ratolins cegs

Un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, ha aconseguit restaurar la visió de ratolins totalment cecs gràcies a un nou tractament basat en la injecció de cèl·lules fotoreceptores en l'ull.

Els ratolins tractats estaven afectats per retinitis pigmentosa, malaltia que provoca la pèrdua gradual de les cèl·lules fotoreceptors de la retina encarregades de permetre la visió en condicions de baixa lluminositat, el que fa que no puguin veure la diferència entre la llum i la foscor.

Els investigadors van injectar cèl·lules "precursores", capaços de convertir-se en els fonaments d'una retina una vegada que estan dins de l'ull, i dues setmanes després de les injeccions es va formar una retina.

El professor Robert MacLaren, qui va dirigir l'estudi, ha explicat a la BBC que la recreació de tota l'estructura és la primera prova que pots prendre a un ratolí completament cec, injectar les cèl · lules i reconstruir tota la capa fotorreceptora.

Els ratolins van ser sotmesos a proves per veure si s'amagaven quan estaven en una zona il·luminada i si els seus pupil·les es contreien en resposta a la llum, i també es van realitzar escàners per veure si el cervell estava processant la informació visual

Els investigadors estan duent a terme assajos amb cèl·lules mare embrionàries humanes a l'Hospital d'Ulls Moorfields, de Londres, en pacients amb malaltia de Stargardt, una forma de degeneració macular.

Els resultats preliminars suggereixen que la tècnica és segura però encara es necessitaran diversos anys per obtenir resultats fiables.

Noticia Original

Noticies Relacionades:

1, 2

Video:

No sempre el sobrepès es dolent

En totes les investigacions es van estudiar les categories de l'índex de massa corporal (IMC) acceptades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Cor Nacional dels Estats Units, l'organització els Pulmons i la Blood Institute. Totes elles, van considerar que un pes normal té un IMC d'entre 18,5 i 24,9, sobrepès d'entre 25 i 29,9, i obesitat quan és major de 30.

Les persones amb sobrepès tenen un risc de mort un sis per cent menor que aquelles que tenen un "pes normal", segons ha mostrat un informe, publicat al 'Journal of the American Medical Association', que ha analitzat 100 estudis que han analitzat a unes tres milions de persones.

Els experts han mostrat que les diferents investigacions relacionen l'obesitat amb un risc 18% major de mort en comparació amb un pes normal, encara que han assenyalat que les persones amb sobrepès tenen un 6% menys de risc de morir. Però, l'estudi no s'ha mostrat per què sembla que hi ha una relació entre l'excés de pes o obesitat lleugera i un menor risc de mort.

L'autora i científics principals dels Centres d'Estats Units per al Control i Prevenció de Malalties en Hyattsville, Maryland, Katherine Flegal ha comentat que no tenen dades per examinar els mecanismes filosòfigs, expliquen que la seva contribucio no era més que resumir el que altres articles estan demostrant.

Noticia Original

Noticies Relacionades

1, 2

Video:

el cervell sap quan tindrem sexe i quan ens engreixarem

Segons un estudi realitzat amb una nova tècnica de ressonància magnètica funcional mitjançant la qual el cervell reacciona a certs estímuls que poden predir comportaments d'un individu en els següents sis mesos. El cervell d'una persona pot ajudar a saber si en els pròxims mesos engreixarà o si tindrà una vida sexual activa.

Els psicòlegs d'aquesta investigació, dirigida per Kathryn Donem, del Dartmouth College, van observar el cervell d'un grup d'universitàries mentre estaven concentrades en observar fotografies de diferents tipus (animals, escenaris naturals, menjar irresistible i fins i tot fotos de persones de l'altre sexe).

Els investigadors van estudiar les reaccions d'una regió neuronal implicada en les sensacions de desig, depressió i gratificació i van concloure que si el cervell de les voluntàries reaccionava intensament quan veien menjar, la probabilitat d'engreixar en els següents mesos era alta.

Es van adonar que el cervell repetia el mateix comportament davant les fotos de diversos subjectes masculins atractius, de manera que van estimar un augment del desig i de l'activitat sexual de les joves en els pròxims mesos .

Noticia Original

Noticies Relacionades:

1, 2

Video:

No fer salut resta microvides

Un estudi del British Medical Joumal diu que quan es menja i es beu masa, com pot passar en les dates de Nadal o altres, es perden hores de la vida.

David Spiegelhalter, un estadistic de la universitat de Cambridge (Reino Unido) explica que fumar, beure un parell de copes, menjar car vermella, pot resar al menys mitja hora diaria, si s'exedeix, de vida.

En aquest estudi Spiegelhalter ha volgut trobar una manera senzilla de comunicar l'impacte del nostre comportament en l'esperança de vida i per això ha utilitzat una nova mesura a la qual ha anomenat 'microvida' i que defineix com mitja hora d'esperança de vida: "equival a una milionèsima de vida després dels 35 ", explica.

L'investigador, fent servir dades d'estudis de població, calcula que una 'microvida' pot perdre per fumar dues cigarretes, tenir cinc quilos de sobrepès, beure una segona o tercera copa en un dia, veure dues hores la televisió o menjar una hamburguesa.

Per contra, afegeix que es poden guanyar 'microvidas' no prenent més d'una beguda alcohòlica al dia, menjant abundant fruita i vegetals i fent exercici.

Noticia Original

Noticies relacionades:

1, 2.

Video:

Problemes al genoll per culpa de l'excés o la manca d'exercici

Segons un estudi, tant els nivells alts com els baixos d'activitats física poden accelerar la deformació del cartílag del genoll en persones de mijana edat.

Molta gent del món, casi una de cada dos persones, (en cas dels nord-americans) pot haber desnvolupat artrosis de genoll per a quan arriba a 85 anys d'edat.

L'equip d'investigació de Wilson Lin i Thonas M. Link, de la Universitat de California, va analitzar 205 pacients en edats de 45 fins a 60 anys.

Segons el resultat dels estudis, la participació en activitats físiques d'alt rendiment (còrrer), pareix associada a un cartilag més degenerat y potencialment a un major risc d'artritis. Però la gent que no feia gens d'exercici també li van sortir resultats similarment negatius.

El Dr. Link aconsella a la gent que és més propera a patir problemes d'artritis, redueixin el perill de degenerar el cartílag per mitjà la estratègia  de mantenir un pes corporal adequat i evitar activitats perilloses.


Notícia original

Notícies relacionades:

- Sedentarisme

-  Desgast de cartílags

La Vitamina D ajuda a prevenir la càries

Una revisió d'estudis existents, y l'anàlisi dels resultats amb la ciència actual, fan creure que la Vitamina D pot ser important en la prevenció de càries.

Encara que no s'ha qüestionat la relació de la Vitamina D com a suport de comfortament ossi, ha existit un descaord sobre el seu paper en prevenció de càries.

La Vitamina D ajuda en l'absorció del calci i fosfats dels aliments i és imprescindible per a la formació de ossos y dents. Poca consumició de Vitamina D pot tindre males conseqüències en el creixement dels ossos, com el raquitisme.

Hi ha dos fonts generals de Vitamina D: una és a través de la pell, per inducció dels raigs ultraviolats del Sol, i l'altra es ingerint aliments rics en aquesta vitamina.

El Dr. Philippe Hujoel de la Universitat de Washington, va dur a terme 24 assaigs clínics sobre 3000  nens en diferents països. Aquestos van donar com a resultat que la Vitamina D estava associada en una reducció de casi el 50% en la incidència de les càries.

A la prova van participar nens els quals els seus nivells de Vitamina D van ser elevats per mitjà de raciadió ultraviolada suplementària o complementant la seva diaet en productes molt rics en Vitamina D.

La qüestió de la Vitamina D és molt important en països on els seus nivells van disminuïnt mentre que els nens en càries van augmentàn.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Raquitisme en nadons immigrants

-  La falta de Vitamina D s'associa amb la obesitat mòrbida

La diversitat biològica és clau per a la humanitat

Cada any es perden a nivell mundial sis millons d'hectàrees en boscos tropicals rics en fauna i flora.
Això és degut a la desforestació, les explotacions mineres i el canvi climàtic, principalment.

El científic argentí Osvaldo Sala, professor de Ciències de la Vida i Sustentabilitat de la Universitat de l'estat d'Arizona va dir que la disminució de la diversitat biològica causaria greus problemes a la societat en proveir, entre d'altres, aigua, menjar i aire, nets.

Com diu Sala, la biodiversitat és molt important per al funcionament dels ecosistemes ja que cada espècie té una manera de viure diferent, per tant, a l'hora d'adquirir recursos i sobreviure cada ésser viu es comporta d'una manera diferent.

Per a conèixer diferents escenaris futurs, els científics usen una combinació de models ecològics i econòmics per a poder tindre alguna idea per al desenvolupament global.

En aquest moment, és difícil saber el que esdevindrà en el futur. L'important en aquest moment és que la gent sigui concient de que no es pot continuar maltractan la natura d'aquesta manera i s'ha de cuidar la diversitat biològica en colaboració dels ciutadans, les organitzacions i als governs.

Notícia original

Notícies relacionades:

- El canvi climàtic al Delta

- La pèrdua de la biodiversitat

Les cèl·lules mare també poden reparar la còrnia

S'ha desenvolupat una nova técnica per a aplicar cèl·lules mare als ulls. La intenció és que serveixi per a reparar els ulls, afectats per malalties o accidents, de forma natural.

El nou mètode consiteix en produir membranes que ajuden a introduir cèl·lules mare dins l'ull.
Aquesta tecnologia va ser diseñada a la Universitat de Sheffield ( Regne Unit ) i el seu objectiu era tractar els danys de còrnia.

Fent servir una combinació de diferents tècniques, l'equip d'aquesta universitat és capaç de formar un disc biodegradable que s'implanta a la còrnia. Auqest disc esta carregat de cèl·lules mare que després es multipliquen, això dona lloc a una cura de manera natural.

Una de les característiques més importants és que el disc que s'implanta a l'ull, té cavitats per a mantenir juntes i protegides les cèl·lules mare que conté aquest, imitant les que hi han al voltant d'una còrnia sana.

L'equip d'investigadores Ílida Ortega Asencio y Sheila MacNeil han diseñat les cavitats que s'han construït dins la membrana y ajuden que a l'ull hi hagi una població sana de cèl·lules mare.
El proxim pas de l'equip d'investigació és provar aquest mètode amb pacients. En aquest cas a l'Índia.

Una ventatja del disc, és que esta creat per materials biodegradebles, això vol dir que l'organisme no es veuria afectat per aquest element. Aquest fet dona lloc a uns assaigs propers.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Transtorns de còrnia

- Les cèl·lules mare contra el càncer

Injeccions de cèl·lules fotosensibles regeneren la retina de ratolins

Quan la retina es deteriora apareixen diverses formes de ceguesa, com la retinitis pigmentosa. Així que regenerar aquesta capa de teixit podria ser una manera de tractar aquesta malaltia. En la medicina actual, regenerar vol dir utilitzar cèl·lules mare més o menys evolucionades. És el que han fet investigadors de la Universitat d'Oxford en ratolins, amb èxit.

El sistema és senzill: s'agafen les cèl·lules i s'injecten a l'ull. I al cap de dos setmanes, la retina s'havia regenerat. No es van usar cèl·lules mare poc diferenciades, sinó les que se sabia que produirien cèl·lules fotosensibles. D'alguna forma, ja estaven dirigides a treballar en substitució de les que havien anat perdent (per edat o altres processos). I el resultat és que aquestes cèl·lules s'implantem i reconstrueixen la capacitat visual.

Aquest treball és la primera prova de què es pot agafar un ratolí completament cec, posar-li cèl·lules i reconstruir tota la capa sensible a la llum, ha dit un dels autors de l'estudi.

L'estudi indica que hi ha un camí a recórrer, però falten encara moltes proves. Per començar, és difícil comprovar el què veu un ratolí. Hi ha coses que es poden fer, com veure si la pupil·la es contreu quan s'exposen a la llum o l'activitat cerebral. Però no es pot saber l'exactitud o claredat del què veu. Per això caldran molts assajos i anys abans de què es pugui pensar en usar-lo en humans.

Altres grups estan treballant en usar autèntiques cèl·lules mare per veure si al posar-les a un ull es diferencien i evolucionen.

Notícia Original

Notícies Relacionades
-http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/13/biociencia/1339600710.html
-http://blog.senc.es/la-investigacion-en-celulas-madre-esta-muy-cerca-de-curar-la-ceguera/

Vídeo

S'aconsegueix filmar el calamar gegant en el seu hàbitat natural

La cadena japonesa NHK i la estadounidenca Discovery Channel han aconseguit gravar per primer cop  al calamar gegant a les profunditats del mar, el seu hàbitat. Mai havia pogut ser filmat en el seu hàbitat natural, per això és un animal força desconegut. Un equip de les dos cadenes, juntament amb membres del Museu Nacional japonès de Ciència i Natura, va captar les imatges l'estiu passat a les costes de l'illa nipona de Chichijima a una profunditat d'uns 600m gràcies a una càmera d'alta definició.

L'animal filmat té uns 3m de llargada, però com que li falten els dos tentacles més llargs, es creu que hauria pogut mesurar 8 o 9 metres. Al vídeo es veu a aquest exemplar alimentant-se d'un esquer col·locat per l'equip, que era un altre calamar més petit, d'1m. La càmera ha gravat d'aprop els enormes ulls de l'animal i les ventoses dels tentacles, d'uns 5cm d'ample.

El vídeo ajudarà a conèixer el comportament d'aquest animal, del què només exemplars capturats havien pogut ser filmats. Aquest animal amb tres cors, una visió cent vegades més potent que la humana i un cervell molt desenvolupat, havia romàs fins ara ocult en els abismes marins. Es creu que es tracta de l'invertebrat més gran del món, ja que pot arribar a pesar uns 1000kg i mesurar uns 20m de longitud.

El calamar gegant viu en profunditats d'entre els 400 i els 1500m sota la superfície marina, on la pressió és molt elevada i la llum del sol pràcticament no hi arriba.

Notícia original

Notícies relacionades
-El secret dels ulls del calamar gegant 
-Calamar gegant poc comú trobat a Austràlia

Vídeo relacionat

Descobreixen una vacuna que controla el VIH

Fins avui no hi havia en el món de la medicina cap medicament que pogués controlar el virus VIH, i després d'haver provat que aquest nou descobriment funciona, els investigadors han assegurat que aques avanç obre un nou camí al desenvolupament i als estudis addicionals per assolir una cura funcional d'aquesta malaltia mortal, fins al dia d'avui.
Això ho han dut a terme per mitjà de prémer  les cèl. lules 'professionals' que presenten els antigens, anomenades cèl . lules dendrítiques (CD), dels pacients amb VIH autòleg (del mateix pacient) inactivat per calor. Així doncs, quan un microorganisme invaeix el cos, aquestes cèl . lules el fagociten i el divideixen en petits fragments. Alguns dels quals són presentats a la membrana de les CD.
En usar aquestes cèl . lules com a vacuna van obtenir la millor resposta virològica assolida per cap vacuna provada fins ara.
Per a l'estudi, 36 pacients en teràpia antiretroviral combinada (TARc) amb CD4 +> 450 cèl .lules/mm3 van ser assignats aleatòriament per rebre tres immunitzacions amb CD polsades o amb CD sense prémer. La vacunació va ser factible, segura i ben tolerada i va canviar l'equilibri entre el virus i l'hoste en favor d'aquest últim.

Al cap de 12 setmanes després d'interrompre el TARc, es va observar una reducció de més del 90% de la càrrega viral estimada en 12 de 22 (55%) enfront a 1 de 11 (9%) pacients en el grup CD-VIH- 1 (vacunats) i el grup control, respectivament.

Passades 24 setmanes la proporció era 7 de 20 (35%) entre els vacunats enfront de 0 de 10 (0%) en el grup control. La majoria dels receptors de la vacuna havien estat capaços de controlar temporalment la replicació viral amb una reducció màxima de la càrrega viral per sobre del 90% respecte a la càrrega inicial. Això vol dir que la vacuna estimula efectivament el sistema immunològic.

Les institucions assenyalen que aquesta és la millor demostració de que una vacuna terapèutica és factible en la literatura científica .


Notícia original

Notícies relacionades:

La sida avança a Europa oriental i Àsia central

Es troba la molècula culpable de propagar el virus VIH

Vídeo:

Confirmada la ineficàcia de l'amoxicil.lina per a la tos

Davant el risc de patir pnèumonia, els metges recomanen com a antibiòtic la amoxicil.lina.
Fins ara s'ha pensat que aquest actuava molt a favor contra la tos i els virus causants de les infeccions que la comporten. Però un estudi realitzat ha demostrat que aquesta teoria no és certa del tot. Un article publicat a la revista The Lancet Infectious Diseases confirma que la amoxicil.lina no ajuda a combàtre les infeccions lleus i deixa en evidència els efectes secundàris que comporta.
L'investigador de la Universitat de Southampton i director d'un nou estudi sobre el valor  dels antibiòtics, Pau Little, diu: "Els pacients que prenen amoxicil.lina no es recuperen molt més ràpid ni tenen menys símptomes". Fins i tot aseguren que podria ser perjudicial l'ús excessiu .
Els investigadors van analitzar a 2.061 adults amb infeccions respiratòries lleus de dotze països europeus (Anglaterra, Gal • les, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Suècia, França, Itàlia, Espanya, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia) que van prendre amoxicil.lina o un ''placebo'' tres vegades al dia durant set dies. Els resultats, publicats en l'últim número de la revista The Lancet Infectious Diseases, mostren poca diferència en la gravetat o la durada dels símptomes entre els dos grups.

 Aquesta conclusió és vàlida fins i tot per als pacients de més edat de 60 anys o més, en què els antibiòtics van demostrar un efecte molt limitat
Segons Little, "la majoria de les persones es recuperen per si soles. Però, com un petit nombre de pacients si es beneficia dels antibiòtics, persisteix el repte d'identificar".
Philipp Schuetz publica que aquest nou descobriment, parlant clar, ha de fer que els metges s'abstinguin de receptar tants antibiòtics a pacients amb simptòmes lleus de pnèumonia.


Notícia original

Notícies relacionades:

Desvelat el mecanisme de replicació de la grip

Els suplements de vitamina D no eviten el refredat en adults sans

Vídeo: