Els elefants utilitzen senyals acústiques i moviments pera coordinar-se dins del grup d’elefants, normalment sempre es la matriarca que decideix les accions que farà tot el grup.
Esta quan te de mobilitzar-los a tots fa unes senyals que desprès es van passant de uns als altres pera que tots se n’assabenten, estes observacions documentades per launiversitat de Stanford Califòrnia demostren que esta espècie cognitivament avançada realitza conversacions.
També explica com aquests animals s’organitzen davant de situacions de perill per exemple una cria que s’ofega en un riu i la mare jove e inexperta es posa nerviosa i entra en estat de bloqueig llavors entra en acció la matriarca o una del grup mes experimentada i s’agenoia davant de la cria i li estira la trompa per sortir, llavors els dos fills mes grans de la mare jove van al seu costat per tranquil·litzar-la.
Elhipopòtames un mamífer que pot aguantar mol te de temps baix de l’aigua, però encara no
tenen clar com s’ho fa, els científics creuen que es parents de les balenes per
les seves característiques.
Tots els mamífers que inclouen el busseig a la
seva vida tenen alguna que altra estratègia però el hipopòtam pareix ser
especial, moltes investigacions a aquets mamífers encara no ho han permès veure.
El que passa a aquests, passats els 10 minuts baix
l’aigua es que disminueix el oxigen de
la sang però no fa augmentar el ritme cardíac i a sorpresa dels científics
tampoc els lactat.
A diferencia dels pingüí emperador un gran bussejador,
passats els cinc minuts baix l’aigua els nivells de lactat augmenten i els metabolisme dels ocell passa de aeròbic a anaeròbic.
La resposta de aquests fets se tindrà de saber
en futures investigacions.
El cervell és un terme molt general i s'entén com el procés de centralització i cefalizació del sistema nerviós més acabat i complex del regne animal.
Moltes vegades les persones volen oblidar tot aquells records desagradables, vergonyosos, indesitjats, etc.
Un grup de neurocientifics de l'Universitat de Cambridge, Regne Unit, ha demostrat que els essers humans utilitzen dos procesos per a oblidar: la de suprimir i la de substitució, cada una en cada cas.
Roland Benoit, de la unitat de cognició i ciencies del cervell de la Universitat de Cambridge, diu que la de suprimir interrumpeix el procés de recuperació dels records, i la de substitució permeteix substituir les situacions desagradables per altres.
Els cientifics van examinar l'activitat cerebral de voluntaris que habien aprés asociacions de paraules, utilitzan imatges de resonancia magnètica funcional, i despres intentaven oblidar-les segons un dels dos processos, o bloquejantles o substituintles.
Van siutar una pantalla on apareixiaen les paraules i van formar dos grups d'un total de 36 participants. La prova consitia a codificar pars de paraules, ex. Playa- Àfrica. Primer sel's entrena per a recordar l'associació i després per a que olviden la segona paraula intentant bloquejar el seu record, per suspenció.
Després, van rebre una paraula nova que substituïa a una part del parell, ex. platja-snorkel, mentre la paraula Àfrica s'esborrava de la pantalla. Van ser entrenats per no pensar en 'Àfrica' recuperant la paraula de substitució 'snorkel'.
Durant l'experiment, es va examinar mitjançant tècniques d'imatge per ressonància magnètica funcional cadascuna de les dues formes en què oblidaven: suprimint i substituint.
Els investigadors van analitzar després l'activitat cerebral en cada procés, els resultats indiquen que cada mecanisme activa uns circuits neuronals diferents. Quan es suprimeix un record, es produeix una interrupció dels processos mnemotècnics gràcies al còrtex prefrontal dorsolateral, que inhibeix l'activitat de l'hipocamp, una regió clau per recordar esdeveniments del passat.
En canvi, quan es substitueixen uns records per altres, intervenen dues zones del cervell el còrtex prefrontal i el còrtex midventrolateral prefrontal que treballen per portar determinats records a la nostra consciència i alhora s'esborren els indesitjats. En aquesta substitució dels pensaments intervenen dos elements: un record substitut, que serà recuperat, i un altre que ens agrada, afegeixen.
Ambdues estratègies la supressió i la substitució resultar igual d'efectives a l'hora de desfer-se dels records perquè es tracta de dos mecanismes que ajuden a millorar el control mnemotècnic d'associació mental per recuperar els records, expliquen els investigadors.
Saber que diferents processos contribueixen a oblidar els records pot ser útil perquè ara sabem que a la gent, de manera natural, se li dóna millor un mecanisme o un altre, recull l'estudi. Gràcies al coneixement dels diferents mecanismes d'oblit es podrien desenvolupar tractaments de problemes de salut mental relacionats amb la regulació deficient de la memòria, com passa després de patir un traumatisme.
El sistema solar està format per un conjunt d'astres en òrbita al voltant del Sol, lligats per la força de gravetat, que es va crear a partir del colapse del gran núvol molecular, fa uns 4.600 milions d'anys aproximadament.
Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa. Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.
Un equip internacional de cinetifics ha realitzat un estudi sobre Urà que explica que el vent d'aquest planeta pot tenir ratxes de 900 kilòmetres per hora.
Al 1986 quan la sonda “Voyager” va passar pel costat d'Urà, hi havia poques novetats, per això els astrònoms el van batejar com “el forat negre del Sistema Solar”.
La “Societat Astronòmica Americana” ha realitzat aquest treball a l'Observatori de Kreck (Hawaii), han observat un clima “extrany”.
Les imatges revel·len que Urà te una gran atmosfera d'hidrogen, heli i metà, i que els vents bufen de est a oest a velocitats que agarren els 900 km/h.
Urà te l'atomsfera casi igual que la de Neptú, i que el fed es al voltant dels -180ºC, el suficient per conjelar el metà.
Heidi Hammel, una de les autores del treball, ha explicat que hi ha una gran complexa atmosfera, i que es sabia que Urà estava actiu, però que la major part de l'activitat que te aquest planeta estava indesxifarada.
El cientific Larry Sromovsky diu que tot això que li està passan a Urà es nou i no acaba d'entendre el que significa perquè no ho ha vist a cap altre lloc. També explica que aquests sistemes meterológics permaneixen fixes a certes latituds, però experimenten grans variacions en la seva activitat, mentre que altres experimenten grans canvis en la mida i la forma.
Els cientifics començaran a estudiar el seté planeta del Sistema Solar i no esperen que les coses segueixin igual com fins ara.
Increiblemente estos
extraños peces, similares a enormes renacuajos, viven a más de 7 kilómetos de
profundidad.
La comunidad
científica está sorprendida, dado que las últimas teorías sobre la vida en las
mas profundas simas avisales decían que a tales profundidades la vida tendría
que ser más de un 80% de agua y su movimiento debería ser lento y pausado, cosa
que no ocurre, tal como vemos en este impresionante video.
En les imatges, preses a la “fosa del Japón” mitjançant càmeres submergibles capaços de resistir
l'enorme pressió, es pot observar un grup de Pseudoliparis amblystomopsis
barallant per una mica de menjar, un peix que mai havia estat vist amb vida.
"Hi ha molts
més peixos del que podíem haver imaginat a aquestes profunditats",
assegura el doctor Alan Jamieson, de la Universitat d'Aberdeen. Malgrat la foscor i de la
pressió, els peixos s'amunteguen i interactuen en una actitud molt més sociable
de l'observada en les criatures abissals.
Esperàvem que
aquests éssers fossin solitaris i amb prou feines es moguessin, assegura el
professor Monty Priede, l'equip britànic. "Però les imatges mostren grups
socialment actius, possiblement famílies, que s'alimenten de petits crustacis i
que viuen tranquil·lament en un dels llocs més extrems de la Terra.
Fa més de 150 anys,
Darwin va proposar la teoria de l'ascendència comú universal, que enllaça totes
les formes de vida per una herència genètica compartida, des dels
microorganismes unicel · lulars fins als éssers humans.
Els resultats
de l'estudi confirmen que Darwin tenia raó des del principi.
va proposar que "tots els éssers orgànics que han viscut a la Terra han descendit d'alguna
forma primordial". Durant l'últim segle i mig, ha crescut de manera
constant la quantitat d'evidències qualitatives d'aquesta teoria, gràcies a les
nombroses i sorprenents formes de transició trobades en el registre fòssil, i
també a la identificació inequívoca de similituds biològiques fonamentals a
escala molecular.
Hi ha proves
moleculars, obtingudes recentment, que indiquen que la vida primordial va poder
haver estat sotmesa a una desenfrenada transferència horitzontal de gens, com
passa sovint avui en dia quan els organismes unicel · lulars intercanvien gens
utilitzant altres mecanismes de reproducció que no són els usuals. En aquest
cas, segons argumenten alguns científics, les primeres relacions evolutives van
ser semblants a una xarxa, de manera que és possible que les formes de vida
evolucionessin a partir de diversos ancestres en comptes de només un.
Segons el bioquímic
Douglas Theobald, això realment no importa. Podria ser que la vida s'hagués
originat diverses vegades i de manera independent unes de les altres, cosa que
la teoria de l'ancestre comú universal permet. Si és així, la teoria sosté que
es va produir un coll d'ampolla en l'evolució, i els descendents de només un
dels grups primigenis independents van sobreviure fins arribar als nostres
dies.
Uns investigadors de la Universitat d'Arizona han creat un ganivet que pot tallar limiament una gota d'aigua.
Per aconseguir-ho, han fabricat l'eina amb polietilè i zinc tractat amb nitrat de plata y una solució superhidrofòbica y resistent a l'aigua anomenada HDFT .
Segons el treball publicat a “PloS ONE” , els experts han col·locat una gota d'aigua sobre una superfície hidrófoba de tefló que es va subjectar a cada costat amb dos anelles de filferro.Quan van tallar la gota amb l'eina, cada part de la gota es va unir a l'anella metàl·lica corresponent; encara que quan l'eina es va a elevar, la gota es tornrà a unir quedant com al principi.
Segons el principal impulsor d'aquesta investigació, el doctor Antonio García, aquest utensili pot ser molt eficaç en el camp de la biomedicina, ja que gràcies a ell es podrien separar les proteïnes mesclades amb fluïds biològics, el que ajudaria a analitzar més ràpidament les proteïnes.
Noves investigacions fetes amb fures, donen com ha resultat que la transmissió de la grip, pot ser abans de l’aparició dels símptomes.
Les persones infectades poden contagiar a altres sense saber que estan malaltes. Per això serà molt difícil controlar epidèmies. La transmissió de la grip sol ser majoritàriament després de l’aparició dels símptomes, però sempre queda una part petita que pot ser abans.
S’han realitzat estudis amb fures perquè aquests animals són sensibles als ceps vírics i tenen símptomes iguals o similars als de les persones. La transmissió va tenir lloc abans de l’aparició de la febre. També es va demostrar que els esternuts no són únics en aquest procés, ja que en la respiració normal també s’expulsen gotetes amb virus.
Tot això demostra que és més difícil del que es pensava controlar la propagació d’una grip, i que no esta clar quin és el percentatge de transmissió abans de presentar els símptomes. Segurament dependrà de com sigui el cep de la grip.
No es freqüent que les espècies s’extinguin abans que els seus ancestres. Però, contra tot pronòstic, una forma de vida de 500 milions d’anys d’antiguetat, encara viu al fons del mar, mentre que diferents descendents d’aquesta especie, molt més avançades es van extingir fa 350 milions d’anys.
Aquesta forma de vida, el gènere Rhabdopleura, són petites criatures marines del fons de l’oceà.
Aquests éssers viuen en colònies petites i estan molt lluny de ser els dominants del seu ecosistema.
Pero, han sobreviscut d’aquesta manera durant més de 500 milions d’anys, i gràcies a fer-ho, han durat més que els seus descendents més evolucionats.
Un equip d’investigadors del Canada i d’Alemanya, van valer-se de l’estructura i la forma d’aquestes criatures per a poder determinar que estaven entre els graptòlits més primitius que han existit.
Mentre el zooplàncton desarollava modes de viure més prop de la superficie de l’oceà, els seus avantpassats continuen vivint al fons de l’oceà.
Al final, aquestes criatures amb trets biològics i estils de vida que havien funcionat durant tant de temps i que per tant l’evolució refusava a canviar, van sobreviure i en cara existeixen en zones que van des de les Illes Bermudes fins al mar de Bering.
Una nova investigació sobre els mecanismes auditius de l’aprenentatge del llenguatge ha revelat que els nadons de només tres mesos d’edat poden detectar i aprendre dependències complexes entre síl·labes en el llenguatge parlat.
En canvi, els adults que van participar tan sols ho van recóneixer quan se’ls va demanar buscar-les.
Un equip d’investigadores de l’institut Max Planck a Alemanya, ha descobert que quan es tracta de poder deduir les regles complexes del llenguatge parlat, un nadó de tres mesos es més eficient que la dels adults
Aquesta velocitat en que els nadons aprenen els fonaments d’una llengua sorprèn als pares i als científics.
Això demostra, com les investigadores han assenyalat, que aquesta capacitat de reconeixement automàtic es perd en una etapa posterior de la vida.
Una de les raons és que el ximpanzé i l’ésser humà tenen el 96% del genoma igual.
Però només amb el 4% de diferent sembla que existeixen diferències desproporcionades, la qual cosa fa que els genetistes continuïn estudiant.
Mitjançant mostres cerebrals de les dues espècies s’han trobat diferències en certes modificacions de l’ADN (metilació).
La metilació canvia la forma d’expressió dels gens, però no la informació genètica de la cèl•lula.
Hi ha centeners de gens més baixos de la metilació en el cervell humà que en el cervell del ximpanzé. La majoria d’aquests gens estan relacionats amb malalties com l’autisme, dependència de l’alcohol i altres substàncies…
Tots aquests descobriments poden ajudar als científics a millorar en teràpies per algunes malalties de les persones.
Les diferències de metilació entre els ximpanzés i l’ésser humà indiquen la nostra predisposició a certes malalties.
El fet que la mare fumi durant l'embaràs està associat amb xiulets al respirar i asma en nens en edat preescolar.
Les evidències epidemiològiques diuen que l'exposició al fum del tabac fumat per la mare durant l'embaràs i després del part incrementa en els seus fills el risc d'experimentar xiulets en respirar i asma durant la infantesa.
L'equip de la Dra. Asa Neuman, de l'Institut de Medicina Ambiental dependent de l'Institut Karolinska a Estocolm, Suècia, va determinar que els nens les mares dels quals van fumar només durant el seu embaràs tenien major risc de patir xiulets en respirar i asma en edat preescolar, en comparació amb els nens que mai, des de la seva concepció, van ser exposats de manera habitual al fum del tabac. A més, les probabilitats de desenvolupar xiulets en respirar i asma augmentaven seguint un patró significatiu de dosi-reacció pel que fa al consum de cigarrets de la mare durant el primer trimestre.
"Aquests resultats indiquen que els efectes nocius que la mare fumi comencen a manifestar-se al sistema respiratori del fetus en una fase molt primerenca de l'embaràs, potser abans fins i tot que la dona sàpiga que està embarassada", valora la Dra Neuman.
L'organisme allibera catecolamina, que fa que augmenti la pressió arterial,la qual cosa afavoreix l'agregabilitat de plaquetes i un risc major de trombes.
El risc de patir un infart o un ictus augmenta en les primeres hores del día, entre les sis i les deu del matí segons el Doctor José Ramón González-Juanatey, el nou president de le SEC(Societat Espanyola de Cardiología).
El doctor González-Juanatey ha dirigit una sessió del XLVIII Congrés de les Malalties Cardiovasculars a Sevilla,on s'està portant a terme; ha explicat els factors que influeixen en l'organisme i que són responsables d'aquest augment de pressió arterial que augmenta el risc cardiovascular.
Entre les primeres hores del matí, segons aquest cardiòleg, el cos allivera catecolamina, una hormona que fa augmenta la pressió arterial,l'alliverament de plaquetes i la formació de trombes, a més el sistema fibrinolític, que evita la formació de coàguls a la sang, té un rendiment baix.
Aquests factors s'originen en el moment en que ens despertem,per això és important controlar la pressió arterial,sobretot les persones amb hipertensió o amb malalties cardiovasculars cròniques. S'ha d'evitar realitzar activitats físiques en les primeres i últimes hores del dia, ja que són els augments de pressió més importants i els pacients amb alguna malaltia del cor han de prendre amb regularitat els fàrmacs receptats per l'especialista per regular el flux sanguini.
El doctor també ha afegit que el ritme circadià del cos funciona com un rellotge biològic regulat pels príodes vigilia-somni, la qual cosa afecta sobretot als treballadors nocturns ja que posseeixen un ritme cardíac més elevat i els resulta més difícil equilibrar aquest rellotge intern.
Investigacions en adolescents mostren que un millor estat de forma física està relacionat amb menors nivells d'insulina i una menor resistència a aquesta hormona, el que ajuda a prevenir la diabetis. De la mateixa manera, s'ha observat que adolescents amb una millor forma física presenten nivells més estables de leptina, relacionada amb el control de la gana, el que ajuda en la prevenció de l'obesitat.
L'obesitat i les malalties relacionades a ella, com la diabetis, són un problema entre la població jove. Estudiar hàbits de vida saludable que ajudin a evitar o controlar aquest problema és l'objectiu del projecte europeu HELENA (acrònim de Healthy Lifestyle in Europe by Nutrition in Adolescence).
Els investigadors han vist que els adolescents amb majors nivells de força muscular i d'activitat física tenen menors nivells de l'hormona insulina i de resistència a la mateixa, que són aspectes fonamentals per controlar la glucosa i prevenir la diabetis.
A més, quan els adolescents practiquen més activitat física o tenen millor estat de forma tenen nivells més controlats d'una altra hormona, la leptina, relacionada amb desgast energètic i les ganes de menjar.
De les investigacions també es demostra que no només és important l'exercici, sinó que els hàbits d'alimentació poden influir en els nivells d'insulina, que augmenta en el cas d'una mala elecció d'aliments.
Aquests resultats són importants per als adolescents que en edat de creixement estan encara en situació de modificar un estil de vida no saludable per un altre més actiu.
L’Agència Suïssa del Medicament, Swissmedic,
ha aprovat els assajos clínics en humans de la vacuna de la tuberculosi dissenyada per la Universitat de Saragossa amb enginyeria genètica, unes proves
que es duran a terme amb voluntaris adults sans a la ciutat de Lausana.
D’aquesta manera, la vacuna espanyola que han
anomenat MTBVAC es convertirà en la primera de la seva categoria en ser assajada
en humans des de la creació de l’actual vacuna contra la tuberculosi, BCG,
creada fa uns 100 anys.
La BCG protegeix contra diferents formes de
tuberculosi en nens, però la seva protecció en tuberculosi pulmonar d’adults és molt variable, d’entre el 0 i el 80%.
Les proves per comprovar la seva seguretat i
capacitat immunògena es realitzaran amb 36 voluntaris adults sans, d’entre 18 i
45 anys, al Complex Hospitalari de la Universitat de Vaudois (Lausana, Suïssa). Els assajos clínics ambels voluntaris, que encara s’estan reclutant,
s’allargaran durant un any, a partir del qual, i si els resultats son positius,
es començaran a realitzar amb menors fins arribar a nounats.
Formulada a partir d’un cep procedent d’un
aïllament humà, la MTBVAC és una vacuna que busca activar el sistema immunitari
perquè sigui capaç de reconèixer l’agent infecciós i el protegeixi a llarg
termini a la forma més comuna de la malaltia, la pulmonar.
Cada any es registren uns nou milions de
casos nous de tuberculosi i és
responsable de la mort de set persones per cada hora a Europa. L’autorització
dels assajos és un pas decisiu per aconseguir una nova, segura, i més efectiva
vacuna contra la tuberculosi que reduiria significativament aquestes xifres.
Els bacteris són microorganismes unicel • lulars que presenten una mida d'uns pocs micròmetres i diverses formes incloent esferes, barres i hèlixs. Són cèl.lules procariotes i, per tant, a diferència de les cèl • lules eucariotes (d'animals, plantes, fongs, etc.), no tenen el nucli definit ni presenten, en general, orgànuls membranosos interns.
Un grup d'investigadors ha revelat que aquests microorganisme, els bacteris, poden tenir una estructura molt semblant a la de les plantes i alguns animals. Per comprobar-ho, van actuar fent interaccions entre aquests.Van observar que els bacteries produeixen substàncies que usen com a complements químics per sobreviure i d'aquí obtenen la seva competitivitat enfront la supervivència. Això, acostuma a passar quan hi ha bacteris que competeixen per la mateixa part del seu hàbitat.
Els resultats de la investigació mostren que alguns individus en grups de bacteris estretament emparentas, tenen la capacitat de produir compostos químics que eliminen o paralitzen el creixement d'altres poblacions de bacteris en l'entorn, però que no perjudiquen al seu propi grup.
Els científics, han suggerit que els bacteris en el medi ambient poden exercir diferents funcions socials i que la competència es produeix, no només entre bacteris individuals, sinó també entre poblacions coexistents i seguint criteris que podrien etiquetar com a socials.
Des d'avui en dia, s'ha vingut considerant que els bacteris són organismes molt egoistes i que les poblacions de bacteris són simples grups de clons, però cada vegada està més clar que moltes espècies tenen una clara estructura social en les seves poblacions.
Sense proves invasives, el síndrome de Down podrà detectar-se a
Espanya tan sols amb un anàlisi de la sang materna. De moment, la prova només
estarà disponible als hospitals privats perquè el seu preu, al voltant dels 700
euros, no ha convençut a les autoritats sanitàries per oferir-la en els centres
públics.
A partir de gener, fins a 50
hospitals privats de tota Espanya oferiran el primer test diagnòstic prenatal
no invasiu per detectar alteracions cromosòmiques com el síndrome de Down a
partir de les 10 setmanes de gestació. Amb una sensibilitat propera al 100%,
aquesta prova substituirà a la clàssica amniocentesis,
mètode no exempt de riscos.
Aquesta patologia diagnosticada durant l'embaràs
és poc freqüent, ja que es dóna en 2,3 casos de cada 100.000 dones, però ha
anat augmentant en els últims anys.
L'Hospital Vall
d'Hebron de Barcelona ha tractat amb èxit en els últims cinc anys a 24 dones
embarassades que patiencàncer de mamai que van decidir seguir amb la
gestació, que gràcies a un protocol entregat per l'hospital, van poder tractar
aquestes pacients i compatibilitzar l'embaràsi el tractament per al càncer.
La investigació és
un factor clau i, en aquest sentit, Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO)
treballa amb èxit en el descobriment de nous factors i mecanismes que
dirigeixen la progressió tumoral a obtenir factors de pronòstic més precisos, a
diagnòstics més exactes i a tractaments personalitzats de les pacients amb
càncer de mama.
Les pacients a les quals es diagnostica un càncer de mama durant l'embaràs
tenen l'opció d'interrompre-ho o de continuar amb la gestació. Fins ara, moltes
dones optaven per la primera opció perquè no se'ls oferia una alternativa, però
a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, des que es va engegar el protocol, les
dones tenen l'opció de continuar amb la gestació i rebre el tractament més
adequat.
La clau de l'èxit
d'aquest programa multidisciplinari és el treball en equip i l'experiència
adquirida amb els anys, en els quals s'han anat integrant avanços en el
tractament d'aquestes pacients, gràcies a aquests avançoss'ha pogut eliminar els efectes
que pugui tenir la quimioteràpia sobre
el fetus.
Un consorci d’institucions espanyoles ha aconseguit desxifrar noves dades sobre l’origen de la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent a Occident. Segons han presentat a Madrid els autors de la troballa, darrere aquest càncer sanguini hi ha més d’un milió d’alteracions epigenòmiques.
Per comprendre el descobriments, cal entendre primer què és l’epigenoma. L’epigenoma és el conjunt d’ordres químiques que indiquen quan i com s’han d’expressar els gens.
El juliol de 2011 ja van revelar el genoma complet d’aquesta malaltia, i ara, un poc més d’un any després, han donat a conèixer l’epigenoma d’aquesta patologia.
Gràcies a les mostres de 26 individus sans i 139 pacients, l’equip (liderat per Elías Campo, del Clínic de Barcelona; Carlos López- Otín, de la Universitat d’Oviedo ha pogut descobrir fins un milió d’alteracions epigenòmiques en regions del genoma a les quals abans no se’ls donava gaire importància, sobretot s’han trobat a l’ADN escombraries. Martín-Subero ha dit: ‘’La meitat d’aquest milió d’alteracions es troba en regions reguladores de l’expressió dels gens, però que poden estar lluny del gen pròpiament dit’’.
Creuant aquest milió d’alteracions amb informació clínica dels pacients, ha estat possible esbossar tres subgrups de leucèmies cròniques en funció de les cèl•lules en les que s’origina la malaltia. Existeix una leucèmia limfàtica més agressiva (originada als limfòcits B immadurs) i també una amb millor pronòstic (originada en els limfòcits B ja diferenciats), i han descobert un tercer grup de risc intermedi. Aquesta diferenciació serà molt important per personalitzar encara més les teràpies; sobretot amb l’avantatge de que ja hi ha fàrmacs dissenyats i autoritzats per modificar l’epigenètica de les cèl•lules.
Un laboratori belga ha aconseguit desenvolupar una glàndula tiroide a partir de cèl • lules mare de ratolí i trasplantar amb èxit a un d'aquests rosegadors, segons es pot llegir a la revista 'Nature'.
Encara que aquest avanç podria aplanar el camí als trasplantaments d'òrgans humans creats amb cèl • lules mare per tractar l'hipotiroïdisme, no és una aplicació que pugui considerar-se a curt termini, ha explicat Francesco Antonica, investigador i coautor de l'article.
Van utilitzar cèl • lules mare embrionàries de ratolí i les van diferenciar en cèl • lules tiroïdals, que van constituir un teixit capaç de produir hormones. A continuació, els investigadors van trasplantar amb èxit la glàndula resultant a ratolins que no tenien tiroide i van observar que produïa hormones amb normalitat, el que l'ha convertit en la primera glàndula funcional desenvolupada al laboratori.
"El teixit desenvolupat in vitro va ser capaç de produir hormones tiroïdals d'una manera definitiva, eficient i regulada.
En concret, aquest treball obre la via a tractaments amb cèl • lules mare contra un tipus de hipotiroïdisme causat per mutacions genètiques que impedeixen o dificulten el desenvolupament de la tiroide, un trastorn que produeix símptomes com cansament crònic, debilitat, pell seca, intolerància al fred, restrenyiment i augment del pes corporal.
No obstant això, Antonica recorda que encara cal superar una sèrie de dificultats com aconseguir diferenciar les cèl • lules mare sense utilitzar cap tipus de manipulació genètica, de manera que no creu que òrgans humans creats d'aquesta manera puguin trasplantar en un futur pròxim.
L`Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que cada any donen a llum a tot el món al voltant de 16 milions de joves entre 15 i 19 anys , i dos milions menores de 15 anys.Aquestes dades , segons aquest organisme de Nacions Unides, mostren com una de cada cinc dones ha donat a llum als 18 anys, en les regions pobres del món la xifra s`eleva a més d`una de casa tres menors.
L`OMS ha detectat que hi ha diversos factors que contribueixen aquests naixements.En moltes societats les nenes poden estar sota pressió pre casar-se i tenir fills molt aviat,també hi ha casos en què es limita la seva educació i les seves perspectives d`ocupació.
En els països de baixos i mitjans ingresos més del 30% de les nenes es casen abans dels 18 anys .Les adolescents casades tenen més probabilitats de quedar embarassades i donar a llum .L`educació és un important factor de protecció per a l`embaràs , com més anys d`escolaritat,tens menys probabilitat d`embarassos.
Hi han alguns adolescents que no saben com evitat l`embaràs i,si ho saben, no tenen accés a mètodes anticonceptius.Han constatat que la violència sexual afecta les dones adolescents i fins ara mostra que una de cada tres nenes d`alguns països reconegui la seva primera relació sexual va ser forçada.
Tres milions d`avortaments insegurs
Una de les principals conseqüéncies d`aquesta pràctica , és la realització d`avortaments insegurs.En joves de 15 a 19 anys diuen que la xifra ascendeix a tres milions a l`any.Tenir nadons durant l`adolescència té conseqüències greus per a la salut de la nena i el seu nadó.També les complicacions que poden tenir les nenes durant l`embaràs i el part són la principal causa de mort entre les nenes de 15-19 anys en molts països de baixos ingressos. Noticia original
Fins fa uns anys, l’ ictus només afectava a gent de la tercera edat, però un estudi recent a EEUU, confirma que ha hagut un augment entre els 20 i 54 anys. De fet, aquest grup de població, ha passat de suposar el 12,9% al 18,8% en 10 anys. La SEN(Societat Espanyola de Neurología) també ha notat un increment. S’ha vist que el 10% de persones afectades tenen menys de 55 anys. Això es degut a la hipertensió, l’obesitat, el tabac o la diabetis.
Segon els que han fet l’estudi, hi ha gent amb algun d’aquests factors que no es vigila la pressió i quan li apareixen símptomes, com ara deficiències al camp de la visió o perdre la mobilitat duna part del cos, no li dona importància. També els joves, que creuen que no hi ha moltes possibilitats de sofrir un ictus, mentre cada cop es més evident que pot passar tant a joves com a ancians.
Cal aclarir, que l’ ictus provoca més casos de discapacitat que els accidents de tràfic. Amb els pitjors casos les conseqüències més complicades que es poden donar després d’un ictus son hemiplegia, problemes cognitius,falls de memòria, etc.
Un equip de metges de la Universitat de Göteborg i de l`Hospital de Universitari Sahlgrenska han informat de la realització , el cap de setmana , dels dos primers trasplantaments d`úter de mare a filla al món.Es tracta de dos dones que han rebut els úters de les seves respectives mares.L`agost de l`any passat un equip de metges turcs de Antalya van afirmar que havien realitzat amb èxit el primer trasplantament a una jove de 21 anys , però la donació la va rebre d`una pacient morta.El primer intent en aquest sentit ha sigut realitzat en Aràbia Saudita a l`any 2000.
En les intervencions realitzades han participat més de 10 cirurgians , i les dones que han rebut nous úters estan bé.
Embrions congelats
Abans de les operacions es va sotmetre a fecundació in vitro a dones i els embrions van ser congelats.Ara s`hauran d`esperar un any perquè sels implantin els embrions i intentar així que quedin embarassades , han explicat els de la Universitat de Göteborg.La major preocupació , en relació amb l`embaràs , és que la placenta no es desenvolupi normalment , i aixó impediria el nadó créixer bé i naixeria prematurament.
Aquests trasplantaments són el resultat d`un gran treball d`investigació que es va iniciar a l`any 1999.Al voltant del 15% de les dones són estèrils, i 0,5 i l`1% dels casos obeeix a deficiències en l`úter , segons les dades d`aquesta universitat sueca.
Uns cientifics israelis han demostrat, mitjançant unes proves, com les persones som capaços d’aprendre nova información mentres dormim. Anat Arzi de l’Institut de Weizmann de Ciencia en Rehovot, va voler fer un experiment. Va tocar certs tons abans de passar l’olor de desodorant, xampú, peix podrit o animals morts per davant del nas de cada voluntari, mentres dormien. Cada to corresponia a una bona olor o una mala olor. Es va veure que els voluntaris ensumaven més fort quan sentien la bona olor.
Aquest experiment va durar una nit. Quan van despertar, i els investigadors van tornar a tocar els tons, però aquesta vegada sols. Els voluntaris ensumavent més fort quan sonava el to que havien relacionat amb la bona olor. Per a que tot surtis bé, Arzi es va assegurar i ,amb l’ajuda de un tècnic de son, el qual supervisava l’activitat cerebral dels voluntaris, va parar l’experiment sempre que els voluntaris mostressin signes de despertar-se.
Uns altres resultats van venir d'estudis mostrant que una forma molt bàsica d'aprendre ,com el condicionament clàssic es pot donar en rates i infants, comencen a associar dos estímuls, un to i una bufada d'aire (si són presentats junts).
Això significa que podem adquirir informació simple quan no estem concients. Tota aquella información que ha sigut captada quan estem desperts, despres es memoritza un cop estem dormint.
Un equip d’experts de l’hospital “Puerta de Hierro Majadahonda de Madrid”, ha aconseguit fer un trasplantamentde pulmons després de deu hores fora del cos humà i dins d’una màquina la qual actua com a respirador a temperatura corporal.
El principal problema del trasplantament de pulmó és mantenir-lo ben conservat des de que s’extreu fins que es trasplanta. España és un dels països líders en trasplantaments però tot i això la proporció depulmons viables és baixa. Actualment per conservar-los, es refreden per a que els teixits no es facin malbé. En canvi, aquesta màquina el que fa és mantenir-los a una temperatura de 37 graus i es filtren glòbuls rojos i altres substàncies per a que els teixits es mantinguin en bones condicions. Es podria comparar amb una incubadora i a través de la PEPP, així se la anomena, gràcies al panel de control els metges estan més assabentats de l’estat dels pulmons. S’ha realitzat un estudi pilot per Andrés Varela i Javier Moradiellos per avaluar la eficàcia i la seguretat del dispositiu. Aquests trasplantaments s’han realitzat a 12 pacients i als 30 dies de l’operació ja respiraven sense l’ajuda de ventilació mecànica. EVALUACIÓ I TRACTAMENT DELS PULMONS
El preu de cada operació no esta establert, però seran mils d’euros. Tot i això el pacient sortirà guanyant en quant al preu, ja que la UVI al dia costa sobre uns 1000 euros i com a mínim i si tot va bé està ingressat 1 setmana però si es complica pot arribar a estar 1 mes ingressat.
Moradillos assegura que la màquina indica als metges si els pulmons són aptes per al transplantament i que poden rebre un tractament d’antibiòtic a grans dosis, teràpia genètica, immunomodulació i es poden recuperar alguns pulmons danyats peredema, com no s’havia pogut fer abans. un estudi confirma que serà la màquina del futur en quan al trasplantament d’òrgans.
En canvi, Borro diu que les dades d’aquest estudi s’han de prendre detingudament encara que sigui un avenç motivador.
Durant els pròxims dos anys, es farà un estudi anomenat INSPIRE que el que farà es avaluar a 270 pacients, a la mitat d’aquests el trasplantament es realitzarà amb la incubadora i als altres de manera clàssica, i així es veuran els resultats i la manera d’evolucionar d’uns pacients respecte als altres. En aquest estudi es pretén que participen hospitals de tota Europa i d’Estats Units.
Segons una nova investigació, els centres visuals dels homes treballen de manera diferent als de les dones.
En el cas dels homes, tenen més facilitat a percebi els detalls petits en imatges que canvien ràpidament respecte a les dones. En el cas de les dones, tenen una major capacitat per a diferenciar els colors. A la capa externa del cervell hi han altes concentracions de receptors d’andrògens(hormones sexuals masculines), sobretot a la part visual d’aquesta capa. Els homes tenen un 25% més de neurones controlades pels andrògens que les dones.
A la universitat de Nova York, un equip d’investigadors van realitzar un estudi on es comparava la visió de dones i homes majors de 16 anys amb una visió normal.
Quan els voluntaris van descriure els colors mostrats, es va demostrar que lavisió dels colorscanviava respecte al de les dones i que es va necessitar allargar la ona per a que poguessin percebi el mateix to que la dona. També es va realitzar un altre tipus d’experiment en el qual els homes van tenir una major capacitat per a percebi imatges unes properes a unes altres que canviaven ràpidament que les dones.
Encara que l’estudi demostri una clara diferencia entre la visió femenina i masculina, no hi ha cap explicació clara de perquè la evolució ha fet que això sigui així.
La hipertensió és una de les principals rames que ens porten a patir malalties cardiovasculars, i aquestes malalties que afecten el sistema cardiovascular, són la principal causa de mort de població adulta.
Un estudi d'investigadors, ha confirmat que els factors emocionals constitueixen un paper molt important en el progrés de la hipertensió. De certa manera, vol dir, que totes quelles emocions negatives que patim de vegades com és el cas de la por, la ràbia, el rebuig, la tristesa, la culpa... o també alguns trets de personalitat que ens porten al estrès com la despreocupació, la integració, la seguretat, la sensibilitat... donen camí a la esmentada hipertenció.
Alguns estudis mostren que l'estrès i les respostes emocionals negatives associades (ira, ansietat, depressió), quan són molt intenses, freqüents o duradores, augmenten la pressió arterial i els hàbits de risc associats (fumar, inactivitat física o alimentació inadequada) i, amb el temps, poden originar un desenvolupament bastant superficial de la hipertensió arterial.
Tot hi que hi ha bastants factors que ajuden a millorar la hipertensió com alguns fàrmacs o l'augment d'exercici físic, està comprobat que la meitat dels pacients no aconsegueixen tenir-la normal una altra vegada. Concretament, un estudi ha experimentat en persones, que en realitat no tenen un veritable problema d'hipertensió, sinó que mostren una condició coneguda com hipertensió de bata blanca o hipertensió clínica aïllada. Aquestes, han presentat una pressió arterial elevada quan se'ls ha mesurat a la consulta mèdica, però, en la seva vida quotidiana, tenen una pressió arterial normal.
Aquests resultats expliquen les intervencions psicològiques encaminades al control de l'estrès en certes persones amb hipertensió arterial, tant per a un control directe i òptim dels nivells de pressió arterial, com per generar canvis en les variables psicològiques que constitueixen factors de risc per a la hipertensió: estrès, ansietat,competitivitat, depressió...
Amb aquesta hipòtesis s'arriba a la conclusió que les emocions del dia a dia, porten a constituïr la base de la nostra salut. Tot hi que de vegades és difícil no perdre la calma devant la rutina de avui en dia i les situacions a les quals aquesta ens porta, s'hauria de procurar fer un bon ús de la meditació i de l'autocontrol. A simple vista semblen factors de poca rellevància, però són certament molt importants.
.jpg)
.jpg)
