El primer que van notar els investigadors va ser que la pressió es molt major allí al fons, que a la superfície marina. Després van mirar els sediments de la fosa i amb les mostres preses van observar que hi havia una comunitat de bacteris molt activa a aquella zona.
Els investigadors han volgut comparar els sediments amb d’altres trobats a menys profunditat ( uns 5 o 6 kilòmetres) i han vist que hi havia 10 vegades menys bacteris a menys profunditat. Això els va fer preguntar a tots: Per què a més profunditat hi ha més bacteris?
Potser tot això és que les fosses són focus de bacteris a causa de la gran quantitat de matèria orgànica que reben. Aquesta matèria pot ser d’animals morts, algues, matèria que procedeix de la superfície del fons marí i cau fins les profunditats, etc. La fossa de les Marianes només presenta una petita part del fons marí, però suficientment necessària per poder entendre la quantitat de carboni que hi ha al mar, i comprendre el cicle del carboni.
El professor Ronnie Glud i el seu equip d’investigació de la universitat del sud de Dinamarca, han posat tot el seu interès per investigar la fossa de les Marianes amb un robot submarí que fa 4 metres d’altura i pesa 600kg. Aquest robot té uns sensors ultrafins que poden calcular la quantitat d’oxígen que hi ha, i fer-ho amb una gran resolució.
Les imatges que s’han pogut fer a la fossa, han pogut demostrar que existeixen pocs animals de grans dimensions a aquestes elevades profunditats. Al fons marí predominen els microbis i bacteris, que són els que estan adaptats a aquest medi i poden funcionar fins i tot en condicions que per a la majoria d’organismes superiors els resulta impossible viure.
Noticia original:
Noticies relacionades:
Noticia 1:
Noticia 2:
Video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada