L’hominid que va poder donar lloc al principi de la rama evolutiva de l’ésser humà era una mescla entre un somriure humà i un caminar de ximpanzé. Fins que l’any 2008 no es va descobrir i es va poder reconstruir l’anatomia de l’Australopithecus sediba, els científics donaven per assumit alguns trets que havia de tenir l’ancestre que va donar pas al gènere Homo. En canvi, l’estudi de les restes fòssils trobades en un avenc a Malapa, prop de Johannesburg (Sud-Àfrica) han fet donar un gir de 360° als prejudicis del palentolegs.
Des de la publicació de la troballa, ja ha hagut 11 estudis publicats a la revista “Science” analitzant les característiques que té aquesta especie per a l’evolució humana. Els sis últims, referents a l’investigació dels seus òrgans locomotors i de la seva boca.
“ L’A.sediba ” era una criatura que caminava dreta, però de forma molt primitiva, tenia el cervell molt petit, unes mans hàbils i, una dentadura molt similar a l’humana.
Les principals conclusions que es poden treure a partir d’aquestes investigacions son el somriure “humà” i una morfologia del seu taló que els obligava a caminar tentinejant d’un costat a un altre.
Noticia original
Noticies Relacionades
- Encuentran los restos orgánicos más antiguos en embriones de dinosaurios
- El ‘Homo antecessor’ de Atapuerca medía 173 centímetros
Video relacionat:
Aquesta noticia proporcionara mes informació sobre el cami que va tindre que fer el humà per tal d'arrivar on hem arrivat ara natros i es sabra mes sobre els nostres avantpassats i les coses que feien.
ResponElimina