Un programa informàtic dissenyat per investigadors del Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron permet calcular la càrrega tumoral del gangli sentinella, el primer gangli que es troba entre el tumor i la resta del cos, amb el qual els oncòlegs solen traçar el diagnòstic i el pronòstic de la malaltia. El gangli sentinella és el què s'analitza en primer lloc després de la detecció del càncer i, en cas de comprovar-se que està afectat, sol implicar l'extirpació de la resta de ganglis de l'aixella. Amb el nou software de la Vall d'Hebron, aplicat ja a 600 malaltes de diferents hospitals espanyols, quan el gangli sentinella contingui una baixa càrrega tumoral es podrà evitar l'extirpació dels ganglis restants.
Si el gangli sentinella està net, es considera que no és precís extirpar la resta, però, recents estudis qüestionen inclús la validesa d'eliminar la resta de ganglis encara que es detecti càrrega tumoral en el sentinella. S'ha comprovat que l'esperança de vida de les pacients no varia en funció de que s'eliminin tots els ganglis o no. El software utilitza una tècnica molecular que s'aplica sobre el material biològic del gangli sentinella.
Estudis recents ja havien qüestionat si realment és útil extirpar tots els ganglis quan el sentinella resulta positiu. Amb la nova calculadora de la Vall d'Hebron, serà més fàcil prendre aquesta decisió.
L’hominid que va poder donar lloc al principi de la rama evolutiva de l’ésser humà era una mescla entre un somriure humà i un caminar de ximpanzé. Fins que l’any 2008 no es va descobrir i es va poder reconstruir l’anatomia de l’Australopithecus sediba, els científics donaven per assumit alguns trets que havia de tenir l’ancestre que va donar pas al gènere Homo. En canvi, l’estudi de les restes fòssils trobades en un avenc a Malapa, prop de Johannesburg (Sud-Àfrica) han fet donar un gir de 360° als prejudicis del palentolegs.
Des de la publicació de la troballa, ja ha hagut 11 estudis publicats a la revista “Science” analitzant les característiques que té aquesta especie per a l’evolució humana. Els sis últims, referents a l’investigació dels seus òrgans locomotors i de la seva boca.
“ L’A.sediba ” era una criatura que caminava dreta, però de forma molt primitiva, tenia el cervell molt petit, unes mans hàbils i, una dentadura molt similar a l’humana.
Les principals conclusions que es poden treure a partir d’aquestes investigacions son el somriure “humà” i una morfologia del seu taló que els obligava a caminar tentinejant d’un costat a un altre.
La NASA ha confirmat que els EUA pretén agafar un petit asteroide i apropar-lo a la Terra. Aquest pla va ser agafat per sorprès per els professionals aeroespacials.
“Estem desenvolupant una missió per identificar, capturar i tornar a col•locar un asteroide”, va explicar en un comunicat Charles Bolden, director de la NASA, on també ha anunciat el projecte pressupostari per a la NASA.
Dins aquest programa espacial la part més important continuarà sent: primer fer el primer vol de prova de la càpsula d’Orió. També, entre els plans de la NASA està visitar un asteroide l’any 2025 i aconseguir viatjar a Mart l’any 2030.
La primera fase per atrapar l’asteroide consistirà en seleccionar-lo. Està previst que la missió per apropar-se roboticament a un asteroide i apropar-lo a una orbita de la Lluna, es durà a cap al 2019. Després de dos anys, quatre astronautes es dirigiran a aquesta roca per explorar-lo. La roca no superaria els 7 metres de diàmetre ni les 500 tones, ja que així si anés cap a la Terra no hi hauria perill algun.
L’any que ve, la NASA començarà a desenvolupar un prototip de un mecanisme per poder capturar l’asteroide en qüestió.
Científics uneixen per primera
vegada els cervells de dues espècies diferents, l'ésser humà i un rosegador,
amb un procediment no invasiu.
Científics de
l'Escola de Medicina de Harvard a Boston (EUA) han aconseguit unir els cervells
d'un ésser humà i una rata, de manera que l'home pot moure la cua del rosegador
sol amb els seus pensaments. Es tracta de la primera interfície entre diferents
espècies mitjançant un processo no invasiu.
La investigació
apareix publicada a la revista PLoS ONE.
El passat mes de
febrer uns científics van aconseguir que entre dues rates intercanviaran
impulsos entre els seus cervells i informació que els permetia fer tars com
moure una palanca per obtenir menjar fins i tot es podia fer a distància
aquests experiments. Tambie hi va haver un científic anglès, Kevin Warwik que
es va posar un xip al braç a Anglaterra i va poder moure un braç articulat
robotico d'Estats Units.
En el nou
experiment, els investigadors no van necessitar implants. El voluntari tenia
elèctrodes enganxats en el seu cuir cabellut que recollien l'activitat de les
ones cerebrals.
El mecanisme
utilitzat era que un pacient es posava davant d'una pantalla on havien unes
llums que parpadeavan tota l'estona i si el pacient es sincronitzava amb els
llums intermitents l'ordinador enviava un impuls d'ultrasò al cervell de la
rata i això feia que la rata mogués la cua.
La imatge de bidonsradioactius solts a pocs quilòmetres de la costa francesa està causant una gran
alarma entre la població alemanya. Un equip d'investigació del canal públic de
televisió ARD ha comprovat la presència d'aquests bidons tòxics a només 124 metres de
profunditat, al Canal de la
Manxa, gràcies a un robot submarí armat amb un mesurador de
radioactivitat.
Uns estudis del
Regne Unit i de Belgicas determinen que hi ha unes 17.244 tones de bidons amb
residus nuclears al Canal de la
Manxa, en la profunda rasa submarina situada al nord-est de
l'illa de Alderney.
Primer creien que
els bidons es haurien oxidat i que la radiació de lso bidons hagués quedat
dissolta pel mar, però amb els resultats dels estudis van determinar que això
no era cert i que encara quedaven restes tòxics al canal.
Consultat pels
periodistes que han realitzat la investigació, el partit alemany dels Verds ha
exigit al govern de Berlín que participi activament en la immediata recuperació
d'aquests bidons.
És perillós. S'han
detectat dos bidons, però és evident que ha d'haver molts més. No és per
casualitat que els dipòsits submarins de residus fossin prohibits fa ja més de
20 anys ", diu Sylvia Kotting-Uhl, membre dels Verds.
Ara volen rescatar
els bidons però la tasca pot ser molt costosa econòmicament, però hi ha una
persona que diu que si no és molt costosa ajudés.
L'equip internacional d'investigadors dirigit per:
Stephen Withers, Masahiro Niikura i Nicole Bance ha decubert un tipus
de compostos capaços d'eliminar el virus de la grip.
Aquestos compostos començaran una nova etapa per a
fabricar medicaments contra la grip, però aquest nou farmac cada
vegada és menys eficaç, ja que el virus de la grip muta cada
constantment.
Els investigadors del compost han demostrat
l'efectivitat d'aquest per a contrarrestar l'enzim neurominidasa i
que aquest no ajudi al virus de la grip a propagar-se.
Aquest nou farmac és el millor que poden utilitzar els
metges per a tractar la grip actualment, el compost bloqueja la
neurominidasa, impedint que l'enzim disolgui l'àcid siàlic, això
fa que la cèl·lula infectada pel virus de la grip no infecti a una
altra cèl·lula.
Una espècie de formiga roja europea és capaç de sentir en antelació l'arribada de terratrèmols i podria ajudar a predir-los, segons un estudi realitzat per investigadors alemanys. Les formigues roges durant el dia estan actives i per la nit descansen. Però abans d'un sisme, la formiga roja de la fusta, que habita en boscos i construeix els formiguers en sistemes de falles tectòniques actives (zones propenses a terratrèmols), interromp la seua fase de descans nocturn i no reprèn la seua vida normal fins que el terratrèmol acaba. Es van gravar més de 45000 hores per estudiar els seus hàbits i es analitzar les seues reaccions davant els moviments tectònics. Només es comportaven de forma inusual quan el sisme era superior a dos graus en l'escala de Richter. També es van avaluar altres paràmetres, com el clima del formiguer davant un sisme, per saber si això influïa en els costums d'aquests insectes. La pressió canvia l'estructura dels gasos, i les formigues ho detecten perquè són molt sensibles a aquestes reaccions, de la mateixa manera que també reaccionen als canvis electromagnètics. Monitoritzar aquestes formigues ha suposat un gran pas per entendre els processos geotectònics i per diagnosticar precursors de moviments sísmics. Més endavant es faran projectes per determinar més detalladament el què força a les formigues a actuar d'aquesta forma. Notícia original Notícies relacionades Notícia 1 Notícia 2 Vídeo
S’ha descobert gràcies a uns científics dels Estats Units, Xina,i altres països, que el cromosoma de més heretat per les persones que pateixen Síndrome de Down té una mala influència a la memòria i a la capacitat d’aprenentatge d’aquestes persones a causa de que tenen un nivell baix de proteïna SNX27 al cervell.
Les persones afectades pel Síndrome de Down tenen una major activitat del microARn mir-155 què es el que permet frenar les proteïnes SNX27, la falta d’aquestes sembla que produeix els problemes cognitius.
Un equip d’investigadors de Huaxi Xu i Xin Wang dels Estats Units ha implantat als ratolins la proteïna SNX27 i han pogut comprovar que la seva conducta i el funcionament cognitiu ha millorat.
La SNX27 mantenen la superfície cel.lular als receptors de glutamato de les neurones. Les neurones necessiten aquestos receptors per poder funcionar amb normalitat, i en los síndromes de Down els nivells de SNX27 són baixos.
Els investigadors intenten solventar els problemes reajustant els nivells de SNX27 i de miR-155. Per fer-ho van introduir un virus als ratolins en proteines SNX27.
Els resultats són molt positius perquè milloren les seves funcions cognitives.
Tot i que sigui molt positiu aquestes investigacions encara no hi ha res segur i per això hauríem de continuar esperant a els pròxims resultats per veure com evolucionen les investigacions. Noticia original:
Com des de fa temps, esta demostrat que el tabac causa danys sobre la salud cardiovascular. A dia d'avui un nou estudia afirma que fumar influeix als periodes de curació allargant-los i també fa que el fumador tingui complicacions postoperatories, en fractures òssies.
Tot això ho ha dut a terme l'equip del Dr. Samir Mehta a l'universitat de Pensilvània, que ha fet una serie d'estudis, i aquests demostren que la gent que fuma, en cas de lesió òssia, tarda de l'ordre de 6 setmanes més de baixa que la gent que no fuma.
Un altre estudi, afirma que tenen més probabilitats d'una mala curació per part dels fumadors (2,3 més de probabilitats) en comparació els no fumadors.
La incidència del tabac en les fractures òssies és bastant important per al conjunt de la societat que encara fuma habitualment, per això, és recomanable no fumar ja que produeix molts de desventatges per a la salut.
Perdre
cinc quilograms de pes de mitja en tota la població reduiria la
mortalitat coronaries, com l'infart cerebral i la meitat de les
morts per diabetis.
Un
estudi fet pel professor de la Universitat de Alcalá de Henares,
Manuel Franco, ha analitzat durant aquests últims 30 anys la relació
del pes amb la malaltia coronaria, l'ictus i la diabetis
Aquest estudi
es centra amb l'activitat física i l'alimentació a la crisiseconòmica que el país llatinoamericà va sofrir entre el 1991 i el
1995. En aquests anys, aquestes persones s'havien de moure per elles
soles, sense transports (ni públics, ni privats) i a alimentar-se
amb unes 3.000 a 2.200 calories diàries.
Això
va fer que aquestes persones tinguessin una pèrdua de 5 quilograms per
persona d'una talla normal i al 1996 van disminuir un 34% les morts cardiovasculars.
Manuel
Franco exposa que hem de tenir millor salut com a societat, per a
reduir els impactes d'aquestes malalties. La
menor alimentació calòrica la pèrdua de pes i l'augment de exercici
són els tres factors d'aquest estudi, i cap es menys important que
l'altre per poder reduir la mortalitat cardiovascular.
El que s'hauria
de fer es menjar menys i millor i augmentar la nostra activitat
física. Hi ha persones que ja ho fan, però es una minoria, i es
tracta de posar-ho en practica tota la població. Notícia original
La majoria de
persones gaudeix escoltant música, ja sigui, clàssica pop, rock o
molts altres estils. Un grup internacional de investigadors ha
descobert que quan escoltes música una part del cervell, el nucli
accumbens, podria ser la raó de donar una sensació de plaer que
experimentem quan escoltem alguna cançó per primera vegada.
A vegades després
de algun dia que no ens ha anat be, o no massa be ens posem a
escoltar música, i escoltem alguna cançó que no hem sentit
mai, però ens agrada, i ens comencem a sentir millor.
Segons un estudi
de la Universitat de Montreal (Canadà) diu que la causa d'aquest fet
és un grup de neurones del encefal, conegut com nucli accumbens que
formen part de un cos estriat ventral del cervell, amb aquesta
informació és un precís predictor de quan una cançó li agradarà a
la majoria de gent o no.
Els experts van
fer un estudi en que alguna gent escoltava música i després es
podien gastar els seus propis diners amb les cassons i àlbums que
els hi agradaven.
Els investigadors
van escanejar els cervells dels participants i van descobrir que quan
la gent escolta alguna música que no ha escoltat mai el nucli accumbens pot indicar si a una persona li a agradat el suficient per
a comprar-la
La investigadora
principal del treball diu que una major activitat del nucli accumbens
seria una major quantitat de diners gastats per la música. Això
aporta una evidencia nero-biològica de que la musica es una
recompensa intel·lectual.
Aquest nucli no treballa sol, interacciona en altres parts més
evolucionades i complexes del cervell.
La música es una bona raó per recordar-nos a alguna cosa i
ajudar-nos a viure una emoció especifica. Però la musica que no
l'hem escoltat mai i ens agrada es quan està combinada en altres
parts els cervell i pot identificar-ho com alguna cosa de plaer desde
un punt de vista cognitiu.
Els
experts en educació coincideixen a subratllar que són una assignatura bàsica
per al desenvolupament intel · lectual, ja que ajuden els nens a raonar de
forma lògica i ordenada ia preparar la seva ment per a la crítica i
l'abstracció. En resum, els ensenya a pensar. Des d'Espanya a Singapur,
Asseguren que la clau per triomfar és aprendre bé des del inicio.todos
coincideixen que l'esforç i la constància són imprescindibles.
Hi
ha moltes vegades que les matemàtiques s'ensenyen de forma rutinària i poc didàctica
però si es Ensenya bé els nens li prestessin més atenció i no la trobessin tan
rutinària.
Encara
destaca "els esforços innovadors de molts docents en tots els nivells
educatius", Mallavibarrena admet que "encara hi ha a les nostres
aules molta pràctica docent basada en procediments mecànics i rutinaris que els
estudiants apliquen, però que no sempre entenen". Segons la seva opinió,
cal millorar la formació matemàtica que reben els propis professors de
Primaria.reflexiona Raquel Mallavibarrena, presidenta de la Comissió d'Educació de la Reial SocietatMatemàtica Espanyola (RSME) i professora d'Àlgebra i Geometria a la Universitat Complutensede Madrid (UCM).
També
influeix molt la manera d'ensenyar a resoldre els problemes de matemàtiques,
perquè experts de tot el món afirmen que molts nens gaudeixen fent matemàtiques
ensenyant-los a resoldre'ls amb una tècnica que es a anat perfeccionant al
llarg dels anyos. El mètode es centra en resoldre problemes i en facilitar als
estudiants experiències concretes i representacions visuals. No es tracta de
memoritzar o realitzar càlculs sense entendre'ls. Pel que fa al paper dels
pares, considera que aprendre al costat dels nens és més fructífer que intentar
ensenyar. Tanmateix, si els ajuden a casa, s'haurien de centrar en la resolució
de problemes i en donar sentit a l'aprenentatge.
