Per què la quimioteràpia pot causar infertilitat?

És un efecte secundari que passa molt desprebingut ja que la major part de malalties oncològiques és més freqüent en persones majors.

El percentatge d'infertilitat és d'un 50% ja que els fàrmacs destrueixen els ovaris i testicles.

Un recent estudi ha presentat un mecanisme per protegir els ovaris durant el tractament de quimioterèpia.De moment sols s'ha testat en ratolins femella però els resultats han estat molt satisfactoris.

Els realitzadors d'aquest estudi han desvetllat un fàrmac bastant antic que ataca amb molta força aquests òrgans.Es tracta de la ciclofosfamida, un medicament una mica antic però que encara s'utilitza per tractar càncers del sistema linfàtic,neuroblastoma, retinoblastoma, càncer de pit i d'ovaris.

Cada mes una serie de fol·licles comença a créixer i madurar, encara que tan sols un serà ovulat. Dintre de l'organisme femení queden un seguit de fol·licles  per madurar, que van disminuïnt segons la dona es fa major.

La ciclofosfamida el què fa és desequilibrar la maduració dels fol·licles que ho han de fer cada mes i els que encara han d'esperar, i en el seu combat contra el tumor ataca també als fol·licles que han madurat i activa la maduració dels inactius atacant-los també.

Els fol·licles inactius no són directament morts pel fàrmac, sinò que aquest els activa i quan han madurat els elimina.

L'estudi ha aportat també el futur ús d'un fàrmac  existent d'acció inmunomoduladora que conté una molècula que inverteix l'efecte d'activació dels fol·licles a causa de la ciclofosfamida.

Notícia original 

Notícia 

Notícia 2

Video: 

Forma alternativa de dormir de les foques

Un nou estudi de les universitats de Toronto(Canadà) i de Califòrnia(LA), realitzat per un equip de biòlegs, ha permès que a hores d’ara es sàpiga que les foques fan una cosa biològicament extraordinari.

Amb aquest estudi s’ha pogut veure com les foques, quan estan a l’aigua, dormen nomes amb la meitat del seu cervell despert(el dret), mentre que quan ho fan a terra, el seu cervell funciona igual que el dels humans quan dormim.

Tant l’equip de Jennifer Lapierre y John Peever com Jerome Siegel, van fer aquest descobriment en identificar algunes de les substàncies químiques del cervell, que permeten a les foques dormir mentre l’altra mitja part del cervell dorm. Van veure com algunes substàncies es trobaven o no a l’hemisferi cerebral que dorm i el que està despert.

Els equips van calcular la quantitat de acetilcolina. Van veure com a la part del cervell que dorm eren molt més inferiors que no a la part del cervell que es manté despert, on augmenten considerablement.

També van calcular la quantitat de serotonina, i es va veure que era igual als dos hemisferis cerebrals, tant si estaven dormint o estaven despertes.

Tots aquets resultats en podrien ajudar i serien un gran avenç per a conèixer més de l’ insomni  o altres trastorns del somni.


Noticia original

Noticia 1
Noticia 2

Video:

Bessons idèntics, però diferents

Un grup d’investigadors de l’ Universitat Tècnica de Dresden (Alemanya), van decidir fer un experiment per a l’estudi de la relació entre l’estructura del cervell i les experiències de cada individu, per així buscar el per què els germans bessons idèntics no són exactament iguals.

Aquest grup d’investigadors van analitzar 40 ratolins genèticament idèntics, que convivien juntes al mateix entorn. La pràctica era, que els rosegadors podien triar entre varies activitats per a fer. Es va veure que tot i ser idèntics i viure al mateix entorn, la individualitat emergia totalment, que cada rosegador havia reunit les seves pròpies experiències.

Tot això és degut a que el cervell és un òrgan que no para de desarrollar-se mai, Tots els canvis que hi tenen lloc, tenen a veure en les nostres experiències personals durant la nostra vida, amb la nostra personalitat i conducta.

La neurogènesi adulta, permet que el cervell reaccioni amb flexibilitat amb la nova informació que aportem, i a través de la qual, es com adquirim els coneixements. Tot i que aquest grup d’investigadors només ha experimentat amb ratolins, el principi observat es manté entre les espècies.

Als experiments, els ratolins tenien un micro-chip, gràcies al qual els investigadors podien rebre les senyals electromagnètiques per poder construir els perfils de moviment i el seu comportament exploratori. Les diferencies entre els seus perfils es va associar en la generació de noves neurones al hipocamp.

Per veure també la diferencia, van provar el mateix experiment però a un espai menys atractiu i amb menys activitats per triar, i es va veure que la neurogènesi d’aquests ratolins era inferior a la dels altres. Per això, és va concloure que “l’experiència intervé en l’envelliment cerebral, i en un espai enriquit, fonamenta el desenvolupament de la individualitat". 

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2

Video:

El poder de la ment ens ajuda a millorar en les nostres vides.

Mikah de Waart, especialista en motivació  diu que tenir una actitud positiva és la base per aconseguir una vida feliç ,ell ens ensenya com buscar oportunitats per millorar a través de la nostra ment, i que ens ajudar a solucionar tots els problemes i preocupacions que cadascun de nosaltres tenim.El treball, la família, la situació econòmica o l'estat sentimental són temes que ens afecten diàriament i, de vegades, ens impedeixen sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

Per solucionar-ho, Mikah de Waart ensenya les eines necessàries per a tenir clar els nostres objectius i sentir-nos motivats en la nostra vida.

El poder de la ment és una bona eina que si se sap manejar ens ajuda a superar els mals moments. Moltes vegades no sabem quin camí és millor prendre per superar dificultats i com superar els fracassos i les frustracions etc.

Milers de persones a Espanya han aconseguit canviar la manera de pensar i han aconseguit superar els seus problemes. Casos reals com a persones en atur que han trobat treball, matrimonis on els dos dubtaven i l'única raó de seguir eren els nens, han tornat a trobar-se, o persones amb dolors físics que han acabat desapareixent són alguns dels exemples on Mikah de Waart ha aconseguit solucionar.




En conclusió “Canviar l'enfocament dels nostres pensaments  i fixar-nos objectius personals ens ajuda a superar dificultats per millorar el nostre futur”


-Noticia original: 
-Notícies relacionades:
-Als orígens de la ment humana

-La teoria de la ment i la Síndrome d'Asperger


-Vídeo:

El te verd i el cafè semblen reduir el risc del vessament cerebral

Els resultats d'una recerca efectuada a Japó apunten el fet que el te verd i el cafè poden ajudar a reduir els riscos de sofrir un vessi cerebral, especialment quan tots dos són consumits de forma regular.

Les persones investigades  que van beure diàriament te verd o cafè van tenir un risc aproximadament d'un 20 a un 30 per cent menor de sofrir un tipus de vessament cerebral, en comparació d'els qui  no van consumir aquestes begudes.

L'equip del Dr. Yoshihiro Kokubo, del Centre Nacional Cerebral i Cardiovascular de Japó va trobar que com més te verd o cafè bevia la gent, menor era el seu risc de sofrir un vessament cerebral.

Els participants en l'estudi tenien entre 45 i 74 anys d'edat, hi havia pràcticament la mateixa quantitat d'homes que de dones, i cap dels dos sexes  patien de càncer ni de malalties cardiovasculars.
 L’ equip també van ajustar els seus resultats per tenir en compte l'edat, el sexe i factors de l'estil de vida com l'hàbit de fumar, el consum d'alcohol, el pes, la dieta i la pràctica d'exercicis físics.

 El cafè com que conté àcid clorogènic , és capaç de reduir  el risc de sofrir un vessi cerebral mitjançant la disminució de les possibilitats de desenvolupar diabetis tipus 2.
Per descomptat, com ocorre amb qualsevol producte, un consum excessiu de cafè o te és perjudicial per a la salut.

Apart, hi ha persones amb al•lèrgies o altres problemes de salut a els qui poden no asseure'ls bé aquestes begudes.


-Notícia original: 

-Notícies relacionades:

- Pot ser una vessi cerebral.

- Risc de vessament cerebral.

-Vídeo: 

El bloqueig d'un sol gen redueix l'agressivitat dels tumors

Un equip de la Universitat Johns Hopkins ha descobert un gen que actua com un interruptor en els processos tumorals. Estudiant cèl·lules de càncer de mama humà han vist que després del seu bloqueig el cultiu adquireix l'aspecte d'un teixit sa. Això fa que pugui ser una alternativa contra tumors resistents als medicaments.

El gen que ha estat estudiat pertany al grup dels HMG, que tenen una relació amb el creixement cel·lular, causant del descontrol dels càncers.

Després de haver-ho provat en ratolins i vist que el HMG no es propagava van demostrar que desactivant aquest gen en cèl·lules afectades pel càncer, fa que canvie completament el seu comportament. També s’ha demostrat una vegada més que les cèl·lules mare són de gran ajuda per a combatre els càncers.

Això pot ser molt important per als casos en els que no hagi tractament. Els investigadors han comprovat els efectes beneficiosos del gen supressor en càncers de pulmó, mama, estómac, còlon, testicle, úter i ovari.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Un nuevo gen para frenar el cáncer.

-Marcados por los genes.

-Vídeo:

Primer trasplantament d'una tràquea bioartificial en una xiqueta

La vida de Hannah ha canviat per complet ja que patia una rara malaltia anomenada agenèsia traqueal congènita, que li impedia alimentar-se per la boca, parlar o respirar amb normalitat. Aquest trastorn, que es dóna en un de cada 50.000 nascuts, és el responsable que la seva tràquea no es desenvolupés i hagi tingut que estar en el hospital des del seu naixement fa 32 mesos.

El trasplantament al que s'ha sotmès li ha donat una tràquea i una vida nova ja què gràcies a aquest trasplantament podrà menjar, parlar i respirar sense problemes.

Des de fa cinc anys, la tràquea procedia d'un donant però ara es realitza amb nano-fibres i amb un motlle sintètic. Una vegada modelat amb les fibres, es retira el motlle i la tràquea és banyada amb les cèl·lules mare de la medul·la òssia del pacient. Aquest mètode és la primera vegada que es realitza en un pacient infantil i evitarà que Hannah prengui durant tota la seva vida medicació contra el rebuig.

Quan ja hagin transcorregut els mesos necessaris per a la rehabilitació i aprengui a empassar, menjar i parlar correctament els metges es plantejaran la idea d’unir la laringe i la tràquea, a partir d’aquell moment es convertirà en una xiqueta com les altres. 

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-A corto plazo, la tráquea bioartificial funciona.
-Implantan una tráquea formada a partir de células madre.

-Vídeo:

Dissenyen un programa que calcula la càrrega tumoral del gangli principal del càncer de mama

Un programa informàtic dissenyat per investigadors del Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron permet calcular la càrrega tumoral del gangli sentinella, el primer gangli que es troba entre el tumor i la resta del cos, amb el qual els oncòlegs solen traçar el diagnòstic i el pronòstic de la malaltia. El gangli sentinella és el què s'analitza en primer lloc després de la detecció del càncer i, en cas de comprovar-se que està afectat, sol implicar l'extirpació de la resta de ganglis de l'aixella. Amb el nou software de la Vall d'Hebron, aplicat ja a 600 malaltes de diferents hospitals espanyols, quan el gangli sentinella contingui una baixa càrrega tumoral es podrà evitar l'extirpació dels ganglis restants.

Si el gangli sentinella està net, es considera que no és precís extirpar la resta, però, recents estudis qüestionen inclús la validesa d'eliminar la resta de ganglis encara que es detecti càrrega tumoral en el sentinella. S'ha comprovat que l'esperança de vida de les pacients no varia en funció de que s'eliminin tots els ganglis o no. El software utilitza una tècnica molecular que s'aplica sobre el material biològic del gangli sentinella.

Estudis recents ja havien qüestionat si realment és útil extirpar tots els ganglis quan el sentinella resulta positiu. Amb la nova calculadora de la Vall d'Hebron, serà més fàcil prendre aquesta decisió. 

Notícia original

Notícies relacionades
Notícia 1
Notícia 2

Vídeo

'Australopithecus sediba': un ancestre a mig camí entre els humans i els ximpanzés.

L’hominid que va poder donar lloc al principi de la rama evolutiva de l’ésser humà era una mescla entre un somriure humà i un caminar de ximpanzé. Fins que l’any 2008 no es va descobrir i es va poder reconstruir l’anatomia de l’Australopithecus sediba,  els científics donaven per assumit alguns trets que havia de tenir l’ancestre que va donar pas al gènere Homo. En canvi, l’estudi de les restes fòssils trobades en un avenc a Malapa, prop de Johannesburg (Sud-Àfrica) han fet donar un gir de 360° als prejudicis del palentolegs.

Des de la publicació de la troballa, ja ha hagut 11 estudis publicats a la revista “Science”  analitzant les característiques que té aquesta especie per a l’evolució humana. Els sis últims, referents a l’investigació dels seus òrgans locomotors i de la seva boca.
“ L’A.sediba ” era una criatura que caminava dreta, però de forma molt primitiva, tenia el cervell molt petit, unes mans hàbils i, una dentadura molt similar a l’humana.
Les principals conclusions que es poden treure a partir d’aquestes investigacions son el somriure “humà” i una morfologia del seu taló que els obligava a caminar tentinejant d’un costat a un altre.

Noticia original 

Noticies Relacionades

- Encuentran los restos orgánicos más antiguos en embriones de dinosaurios 

- El ‘Homo antecessor’ de Atapuerca medía 173 centímetros 

Video relacionat:

La NASA vol capturar i apropar un asteroide a la Terra

La NASA ha confirmat que els EUA pretén agafar un petit asteroide i apropar-lo a la Terra. Aquest pla va ser agafat per sorprès per els professionals aeroespacials.
“Estem desenvolupant una missió per identificar, capturar i tornar a col•locar un asteroide”, va explicar en un comunicat Charles Bolden, director de la NASA, on també ha anunciat el projecte pressupostari per a la NASA.
Dins aquest programa espacial la part més important continuarà sent: primer fer el primer vol de prova de la càpsula d’Orió.  També, entre els plans de la NASA està visitar un asteroide l’any 2025 i aconseguir viatjar a Mart l’any 2030.
La primera fase per atrapar l’asteroide consistirà en seleccionar-lo. Està previst que la missió per apropar-se roboticament a un asteroide i apropar-lo a una orbita de la Lluna, es durà a cap al 2019. Després de dos anys, quatre astronautes es dirigiran a aquesta roca per explorar-lo. La roca no superaria els 7 metres de diàmetre ni les 500 tones, ja que així si anés cap a la Terra no hi hauria perill algun.
L’any que ve, la NASA començarà a desenvolupar un prototip de un mecanisme per poder capturar l’asteroide en qüestió.

Noticia original

Altres noticies:
-NASA: cuando se trata de un meteoro sólo resta rezar 
-Diseñan un cohete tripulado que podría llegar a Marte en sólo 30 días 

Video Relacionat:

Científics uneixen per primera vegada els cervells de dues espècies diferents, l'ésser humà i un rosegador, amb un procediment no invasiu.

Científics de l'Escola de Medicina de Harvard a Boston (EUA) han aconseguit unir els cervells d'un ésser humà i una rata, de manera que l'home pot moure la cua del rosegador sol amb els seus pensaments. Es tracta de la primera interfície entre diferents espècies mitjançant un processo no invasiu.

La investigació apareix publicada a la revista PLoS ONE.

El passat mes de febrer uns científics van aconseguir que entre dues rates intercanviaran impulsos entre els seus cervells i informació que els permetia fer tars com moure una palanca per obtenir menjar fins i tot es podia fer a distància aquests experiments. Tambie hi va haver un científic anglès, Kevin Warwik que es va posar un xip al braç a Anglaterra i va poder moure un braç articulat robotico d'Estats Units.

En el nou experiment, els investigadors no van necessitar implants. El voluntari tenia elèctrodes enganxats en el seu cuir cabellut que recollien l'activitat de les ones cerebrals. 

 El mecanisme utilitzat era que un pacient es posava davant d'una pantalla on havien unes llums que parpadeavan tota l'estona i si el pacient es sincronitzava amb els llums intermitents l'ordinador enviava un impuls d'ultrasò al cervell de la rata i això feia que la rata mogués la cua.

Noticia Original:

http://www.abc.es/ciencia/20130410/abci-hombre-logra-mover-solo-201304101729.html

Noticies Relacionades:

http://www.abc.es/ciencia/20130301/abci-unen-electronicamente-cerebros-ratas-201303011733.html

http://www.abc.es/ciencia/20130304/abci-ejercicio-fatiga-cerebro-201303041808.html

Radiactivitat en el Canal de La Mancha

La imatge de bidonsradioactius solts a pocs quilòmetres de la costa francesa està causant una gran alarma entre la població alemanya. Un equip d'investigació del canal públic de televisió ARD ha comprovat la presència d'aquests bidons tòxics a només 124 metres de profunditat, al Canal de la Manxa, gràcies a un robot submarí armat amb un mesurador de radioactivitat.

Uns estudis del Regne Unit i de Belgicas determinen que hi ha unes 17.244 tones de bidons amb residus nuclears al Canal de la Manxa, en la profunda rasa submarina situada al nord-est de l'illa de Alderney.

Primer creien que els bidons es haurien oxidat i que la radiació de lso bidons hagués quedat dissolta pel mar, però amb els resultats dels estudis van determinar que això no era cert i que encara quedaven restes tòxics al canal.

Consultat pels periodistes que han realitzat la investigació, el partit alemany dels Verds ha exigit al govern de Berlín que participi activament en la immediata recuperació d'aquests bidons.

És perillós. S'han detectat dos bidons, però és evident que ha d'haver molts més. No és per casualitat que els dipòsits submarins de residus fossin prohibits fa ja més de 20 anys ", diu Sylvia Kotting-Uhl, membre dels Verds.

Ara volen rescatar els bidons però la tasca pot ser molt costosa econòmicament, però hi ha una persona que diu que si no és molt costosa ajudés.

Noticia Original:

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/12/internacional/1365755877.html

Noticies relacionades:

http://www.lavozdegalicia.es/noticia/ourense/2012/10/11/amplian-denuncia-contra-bidones-toxicos-abandonados-limia/0003_201210O11C10998.htm

http://www.farodevigo.es/portada-ourense/2012/06/23/denuncian-abandono-cientos-litros-acido-toxico-corrosivo-limia/659397.html

Video relacionat:

http://www.youtube.com/watch?v=R1VMmqJVvm4

Nou fàrmac per ha atacar el virus de la grip

L'equip internacional d'investigadors dirigit per: Stephen Withers, Masahiro Niikura i Nicole Bance ha decubert un tipus de compostos capaços d'eliminar el virus de la grip.

Aquestos compostos començaran una nova etapa per a fabricar medicaments contra la grip, però aquest nou farmac cada vegada és menys eficaç, ja que el virus de la grip muta cada constantment.

Els investigadors del compost han demostrat l'efectivitat d'aquest per a contrarrestar l'enzim neurominidasa i que aquest no ajudi al virus de la grip a propagar-se.

Aquest nou farmac és el millor que poden utilitzar els metges per a tractar la grip actualment, el compost bloqueja la neurominidasa, impedint que l'enzim disolgui l'àcid siàlic, això fa que la cèl·lula infectada pel virus de la grip no infecti a una altra cèl·lula.

Notícia original

Notícies relacionades:

La forma de replicació del virus de la grip

Vacuna ràpida contra la grip

Un tipus de formiga roja pot ajudar a predir terratrèmols

Una espècie de formiga roja europea és capaç de sentir en antelació l'arribada de terratrèmols i podria ajudar a predir-los, segons un estudi realitzat per investigadors alemanys.

Les formigues roges durant el dia estan actives i per la nit descansen. Però abans d'un sisme, la formiga roja de la fusta, que habita en boscos i construeix els formiguers en sistemes de falles tectòniques actives (zones propenses a terratrèmols), interromp la seua fase de descans nocturn i no reprèn la seua vida normal fins que el terratrèmol acaba.

Es van gravar més de 45000 hores per estudiar els seus hàbits i es analitzar les seues reaccions davant els moviments tectònics. Només es comportaven de forma inusual quan el sisme era superior a dos graus en l'escala de Richter. També es van avaluar altres paràmetres, com el clima del formiguer davant un sisme, per saber si això influïa en els costums d'aquests insectes. La pressió canvia l'estructura dels gasos, i les formigues ho detecten perquè són molt sensibles a aquestes reaccions, de la mateixa manera que també reaccionen als canvis electromagnètics.

Monitoritzar aquestes formigues ha suposat un gran pas per entendre els processos geotectònics i per diagnosticar  precursors de moviments sísmics. Més endavant es faran projectes per determinar més detalladament el què força a les formigues a actuar d'aquesta forma.

Notícia original

Notícies relacionades
Notícia 1
Notícia 2

Vídeo

Causes Biològiques al Síndorme de Down

S’ha descobert gràcies a uns científics dels Estats Units, Xina,i altres països, que el cromosoma de més heretat per les persones que pateixen Síndrome de Down té una mala influència a la memòria i  a la capacitat d’aprenentatge d’aquestes persones a causa de que tenen un nivell baix de proteïna SNX27 al cervell.

Les persones afectades pel Síndrome de Down tenen una major activitat del microARn mir-155 què es el que permet frenar les proteïnes SNX27, la falta d’aquestes sembla que produeix els problemes cognitius.

Un equip d’investigadors de Huaxi Xu i Xin Wang dels Estats Units ha implantat als ratolins la proteïna SNX27 i han pogut comprovar que la seva conducta i el funcionament cognitiu ha millorat.

La  SNX27 mantenen la superfície cel.lular als receptors de glutamato de les neurones. Les neurones necessiten aquestos receptors per poder funcionar amb normalitat, i en los síndromes de Down els nivells de SNX27 són baixos.

Els investigadors intenten solventar els problemes reajustant els nivells de SNX27 i de miR-155. Per fer-ho van introduir un virus als ratolins en proteines SNX27.

Els resultats són molt positius perquè milloren les seves funcions cognitives.

 Tot i que sigui molt positiu aquestes investigacions encara no hi ha res segur i per això hauríem de continuar esperant a els pròxims resultats per veure com evolucionen les investigacions.

Noticia original:

Noticies relacionades:
Noticia 1:
Noticia 2:

Video:
 
                       

Alentiment en la curació de fractures òssies i augment del risc de complicacions en aquestes a causa de fumar

Com des de fa temps, esta demostrat que el tabac causa danys sobre la salud cardiovascular. A dia d'avui un nou estudia afirma que fumar influeix als periodes de curació allargant-los i també fa que el fumador tingui complicacions postoperatories, en fractures òssies.

Tot això ho ha dut a terme l'equip del Dr. Samir Mehta a l'universitat de Pensilvània, que ha fet una serie d'estudis, i aquests demostren que la gent que fuma, en cas de lesió òssia, tarda de l'ordre de 6 setmanes més de baixa que la gent que no fuma.

Un altre estudi, afirma que tenen més probabilitats d'una mala curació per part dels fumadors (2,3 més de probabilitats) en comparació els no fumadors.

La incidència del tabac en les fractures òssies és bastant important per al conjunt de la societat que encara fuma habitualment, per això, és recomanable no fumar ja que produeix molts de desventatges per a la salut.

Notícia original

Notícies relacionades:

Deixar el tabac prolonga la vida de les dones

Morts pel tabac a Espanya

En 5 kg per persona es pot reduir el 34% de mortalitats cardiovasculars

Perdre cinc quilograms de pes de mitja en tota la població reduiria la mortalitat coronaries, com l'infart cerebral i la meitat de les morts per diabetis.

Un estudi fet pel professor de la Universitat de Alcalá de Henares, Manuel Franco, ha analitzat durant aquests últims 30 anys la relació del pes amb la malaltia coronaria, l'ictus i la diabetis

Aquest estudi es centra amb l'activitat física i l'alimentació a la crisiseconòmica que el país llatinoamericà va sofrir entre el 1991 i el 1995. En aquests anys, aquestes persones s'havien de moure per elles soles, sense transports (ni públics, ni privats) i a alimentar-se amb unes 3.000 a 2.200 calories diàries.

Això va fer que aquestes persones tinguessin una pèrdua de 5 quilograms per persona d'una talla normal i al 1996 van disminuir un 34% les morts cardiovasculars.


Manuel Franco exposa que hem de tenir millor salut com a societat, per a reduir els impactes d'aquestes malalties.
La menor alimentació calòrica  la pèrdua de pes i l'augment de exercici són els tres factors d'aquest estudi, i cap es menys important que l'altre per poder reduir la mortalitat cardiovascular.


El que s'hauria de fer es menjar menys i millor i augmentar la nostra activitat física. Hi ha persones que ja ho fan, però es una minoria, i es tracta de posar-ho en practica tota la població.

Notícia original

Notícies relacionades
-1-
-2-

Video