Ha consistit en generar imatges en 3D per mitjà de programes electrònic especialitzats i així simular el mecanisme de regulació genètica que és dona durant el procés embrionari. Tot i la dificultat del treball, permetrà entendre com actua la selecció natural a l'hora de garantir el desenvolupament a un òrgan complex o bé a l'hora de la seva desaparició per ser un poc imprescindible. A la vegada també s'ha pogut comparar la complexitat de les morfologies en quan a la forma, és a dir, veure quins són realment els més complexos.
La conclusió d'aquests científics ha estat que la sel.lecció natural està constantment editant la morfologia dels cossos però que de vegades disten de ser òptims.
Notícia original
Notícies relacionades:
-La selecció natural recupera l'herència evolutiva inactiva durant milions d'anys
-Austràlia crearà teixits nerviosos en impressores 3-D el 2016
Vídeo:
