Els ritmes cerebrals dels ratpenats no segueixen el patró que es creia

Un nou estudi ha revelat que els ratpenats no són “rates amb ales” com popularment es diu. Aquest estudi ha descobert una diferencia fonamental en el funcionament del cervell d’una rata i un ratpenat, relativa als ritmes cerebrals en una part orientada a la navegació espacial.
El nou estudi es un repte cap a un model molt utilitzat basat en estudis de rosegadors però que també s’utilitzava en els ratpenats, sobre com processa el cervell la informació espacial per orientar-se. La conclusió que s’ha extret, es que els neurocientifics hauran d’estudiar detalladament una amplia gama d’especies per obtenir uns resultats mes clars dels processos en els mamífers.
Els científics encarregats de l’estudi es van centrar en unes cèl·lules especialitzades que processen la informació espacial a una regió coneguda com l’escorça entorrinal medial. Altres experiments anteriors van mostrar que les neurones ubicades en aquella regió cerebral emetien una senyal elèctrica anomenada Onda Theta, quan les rates s’orienten i es desplacen.
L’equip científic va aquestes ones mitjançant respostes elèctriques en les rates i els ratpenats. En les rates van trobar evidències d’aquestes ones, però en els ratpenats no.

Noticia original: 
Noticies relacionades:
Los murciélagos tienen habilidades más complejas de lo que se creía 
La potente memoria espacial de los murciélagos 

Video relacionat:

Proven amb èxit en rates una vacuna inhalada contra el càncer

Vacuna de via intranasal 

Provocar una reacció del sistema immune prou forta per a que siguin les pròpies cèl·lules defensives de l'organisme les que ataquin el tumor. Això intenten que facin les vacunes contra el càncer que s'investiguen en laboratoris de tot el món. Una d'elles acaba de demostrar la seva utilitat amb ratolins.

La novetat d'aquesta teràpia és que s'administrà per via intranasal  enlloc de per via subcutània.
Les mucoses del nas estan equipades amb un fort arsenal defensiu per protegir el cos de l'entrada d'organismes estranys. Aquest treball ha demostrat que aquesta via d'administració pot ser més efectiva que la punxada subcutània.

En un experiment amb ratolins van observar que la vacuna intranasal aconseguia una major reducció del tamany del tumor en els animals, que a més a més tenien una supervivència més prolongada que els exemplars vacunats amb una punxada. 
L'assaig sol s'ha dut a terme en ratolins amb tumors de pulmó, cap i coll. En un futur es podria utilitzar la via rectal com a via d'administració contra tumors de colon i recte, o també per activar una resposta local en la mucosa genital femenina.

No es van observar efectes secundaris destacables, però existeix el risc de toxicitat a nivell del sistema nerviós central.

Encara queda molt per poder usar aquesta vacuna en humans.

Notícia original

Notícies relacionades
-Notícia 1
-Notícia 2

Tornen la vista a ratolins cegs

Un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, ha aconseguit restaurar la visió de ratolins totalment cecs gràcies a un nou tractament basat en la injecció de cèl·lules fotoreceptores en l'ull.

Els ratolins tractats estaven afectats per retinitis pigmentosa, malaltia que provoca la pèrdua gradual de les cèl·lules fotoreceptors de la retina encarregades de permetre la visió en condicions de baixa lluminositat, el que fa que no puguin veure la diferència entre la llum i la foscor.

Els investigadors van injectar cèl·lules "precursores", capaços de convertir-se en els fonaments d'una retina una vegada que estan dins de l'ull, i dues setmanes després de les injeccions es va formar una retina.

El professor Robert MacLaren, qui va dirigir l'estudi, ha explicat a la BBC que la recreació de tota l'estructura és la primera prova que pots prendre a un ratolí completament cec, injectar les cèl · lules i reconstruir tota la capa fotorreceptora.

Els ratolins van ser sotmesos a proves per veure si s'amagaven quan estaven en una zona il·luminada i si els seus pupil·les es contreien en resposta a la llum, i també es van realitzar escàners per veure si el cervell estava processant la informació visual

Els investigadors estan duent a terme assajos amb cèl·lules mare embrionàries humanes a l'Hospital d'Ulls Moorfields, de Londres, en pacients amb malaltia de Stargardt, una forma de degeneració macular.

Els resultats preliminars suggereixen que la tècnica és segura però encara es necessitaran diversos anys per obtenir resultats fiables.

Noticia Original

Noticies Relacionades:

1, 2

Video:

Injeccions de cèl·lules fotosensibles regeneren la retina de ratolins

Quan la retina es deteriora apareixen diverses formes de ceguesa, com la retinitis pigmentosa. Així que regenerar aquesta capa de teixit podria ser una manera de tractar aquesta malaltia. En la medicina actual, regenerar vol dir utilitzar cèl·lules mare més o menys evolucionades. És el que han fet investigadors de la Universitat d'Oxford en ratolins, amb èxit.

El sistema és senzill: s'agafen les cèl·lules i s'injecten a l'ull. I al cap de dos setmanes, la retina s'havia regenerat. No es van usar cèl·lules mare poc diferenciades, sinó les que se sabia que produirien cèl·lules fotosensibles. D'alguna forma, ja estaven dirigides a treballar en substitució de les que havien anat perdent (per edat o altres processos). I el resultat és que aquestes cèl·lules s'implantem i reconstrueixen la capacitat visual.

Aquest treball és la primera prova de què es pot agafar un ratolí completament cec, posar-li cèl·lules i reconstruir tota la capa sensible a la llum, ha dit un dels autors de l'estudi.

L'estudi indica que hi ha un camí a recórrer, però falten encara moltes proves. Per començar, és difícil comprovar el què veu un ratolí. Hi ha coses que es poden fer, com veure si la pupil·la es contreu quan s'exposen a la llum o l'activitat cerebral. Però no es pot saber l'exactitud o claredat del què veu. Per això caldran molts assajos i anys abans de què es pugui pensar en usar-lo en humans.

Altres grups estan treballant en usar autèntiques cèl·lules mare per veure si al posar-les a un ull es diferencien i evolucionen.

Notícia Original

Notícies Relacionades
-http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/13/biociencia/1339600710.html
-http://blog.senc.es/la-investigacion-en-celulas-madre-esta-muy-cerca-de-curar-la-ceguera/

Vídeo

L’ENVELLIMENT MUSCULAR

Als òrgans  i a alguns músculs hi ha cèl.lules mares amb diferents funcions per solucionar problemes, lesions, després d’un esforç físic ... Una vegada es soluciona el problema, les cèl.lules tornen al seu lloc. Un grup de científics britànics han demostrat amb ratolins, que aquesta reserva va esgotant, amb el pas dels anys, l’envelliment muscular.
Els científics Albert Basson i el seu equip, han observat que durant l’envelliment es van produint erros durant el procés que comporten una constant activació de les cèl.lules mare.
La causa d’aquest error es dona a la proteïna FGF2, que és la encarregada de despertar les cèl.lules mare del múscul quan són necessàries. Quan van observar els teixits musculars dels ratolins, van observar una gran quantitat d’aquesta proteïna.
La constant activació d’aquestes cèl.lules provoca un esgotament de la seva capacitat regenerativa amb el transcurs del temps. Per a parar el procés d’envelliment, els científics van administrar un inhibidor d’aquesta proteïna per frenar la seva activació.
Aquest descobriment, segons Basson, donarà lloc a futurs tractament contra l’envelliment muscular. Basson apunta que l’abús de la eliminació d’aquesta proteïna podria tenir efectes perjudicants, ja que es necessària per a la correcta reparació dels músculs.

Notícies relacionades:

-Primera noticia

-Segona noticia


Notícia original:

Vídeo: