El bloqueig d'un sol gen redueix l'agressivitat dels tumors

Un equip de la Universitat Johns Hopkins ha descobert un gen que actua com un interruptor en els processos tumorals. Estudiant cèl·lules de càncer de mama humà han vist que després del seu bloqueig el cultiu adquireix l'aspecte d'un teixit sa. Això fa que pugui ser una alternativa contra tumors resistents als medicaments.

El gen que ha estat estudiat pertany al grup dels HMG, que tenen una relació amb el creixement cel·lular, causant del descontrol dels càncers.

Després de haver-ho provat en ratolins i vist que el HMG no es propagava van demostrar que desactivant aquest gen en cèl·lules afectades pel càncer, fa que canvie completament el seu comportament. També s’ha demostrat una vegada més que les cèl·lules mare són de gran ajuda per a combatre els càncers.

Això pot ser molt important per als casos en els que no hagi tractament. Els investigadors han comprovat els efectes beneficiosos del gen supressor en càncers de pulmó, mama, estómac, còlon, testicle, úter i ovari.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Un nuevo gen para frenar el cáncer.

-Marcados por los genes.

-Vídeo:

Primer trasplantament d'una tràquea bioartificial en una xiqueta

La vida de Hannah ha canviat per complet ja que patia una rara malaltia anomenada agenèsia traqueal congènita, que li impedia alimentar-se per la boca, parlar o respirar amb normalitat. Aquest trastorn, que es dóna en un de cada 50.000 nascuts, és el responsable que la seva tràquea no es desenvolupés i hagi tingut que estar en el hospital des del seu naixement fa 32 mesos.

El trasplantament al que s'ha sotmès li ha donat una tràquea i una vida nova ja què gràcies a aquest trasplantament podrà menjar, parlar i respirar sense problemes.

Des de fa cinc anys, la tràquea procedia d'un donant però ara es realitza amb nano-fibres i amb un motlle sintètic. Una vegada modelat amb les fibres, es retira el motlle i la tràquea és banyada amb les cèl·lules mare de la medul·la òssia del pacient. Aquest mètode és la primera vegada que es realitza en un pacient infantil i evitarà que Hannah prengui durant tota la seva vida medicació contra el rebuig.

Quan ja hagin transcorregut els mesos necessaris per a la rehabilitació i aprengui a empassar, menjar i parlar correctament els metges es plantejaran la idea d’unir la laringe i la tràquea, a partir d’aquell moment es convertirà en una xiqueta com les altres. 

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-A corto plazo, la tráquea bioartificial funciona.
-Implantan una tráquea formada a partir de células madre.

-Vídeo:

La calvície en la coroneta està vinculada a major risc de malaltia cardíaca

La calvície masculina està vinculada a un major risc de malaltia cardíaca coronària, però només si està en la part superior en lloc d'en la part davantera, segons una anàlisi publicat. Així, una reculada de cabell no està associat a una major probabilitat de patir la patologia.

Segons els resultats dels anàlisis fets es va demostrar que els homes que havien perdut la majoria del seu cabell eren un terç més propensos a desenvolupar malaltia de les artèries coronàries que els que no tenien cap tipus de calvície.

Més tard l'anàlisi es va limitar als homes d’entre 55-60 anys i va sorgir un patró. Els homes calbs o amb calvície àmplia tenien un 44% més de probabilitats de desenvolupar la malaltia de l'artèria coronària.

Les explicacions de les raons d’aquest estudi varien però inclouen la possibilitat que la calvície pot indicar resistència a la insulina (un precursor de la diabetis), un estat d'inflamació crònica o un augment de la sensibilitat a la testosterona, tots ells involucrats directa o indirectament en malalties cardiovasculars. Per això els investigador aconsellen la revisió dels homes amb calvície, especialment a la coroneta.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-El renacimiento capilar ya es posible.

-Los científicos identifican la causa de la calvicie. 

-Vídeo:

Primer embaràs al món després d'un trasplantament d'úter

Una dona turca de 23 anys, que va rebre l'empelt en 2011 d'una donant morta, desenvolupa la seva gestació amb normalitat.

El trasplantament es va fer a l'agost de 2011. La pacient turca Derya Sert va ser la primera dona a rebre amb èxit l'úter d'una donant morta. En tot el món tan sols hi ha nou dones amb aquest òrgan trasplantat.

Abans de la intervenció, es va extreure i es van congelar òvuls per poder fecundar-los mitjançant tècniques de reproducció assistida i, més endavant, ficar-los dins l'úter. La transferència de l'embrió va tenir lloc fa dues setmanes i van comunicar el dia 11 d’abril que la gestació es desenvolupa amb normalitat.

Aquest tipus de trasplant està pensat per a dones amb esterilitat per causa uterina. És una tècnica que no implica un òrgan vital ja que es pot viure sense úter, per això, val la pena arriscar-se a entrar en quiròfan i tenir la oportunitat de ser mare?

Hi han científics que diuen que els inconvenients superen les avantatges ja que després de la maternitat s'extreu el teixit per deixar de subministrar a la pacient l'agressiva medicació immunosupressora amb la qual es combat el rebuig i, per tant, no s'enfronta a una operació sinó a dos i, en el cas de que la donant estigui viva implica una operació més i per tant més risc.

Tot i així, alguns diuen que sentir la gestació, el part o tindre fills amb la mateixa genètica dels pares pot compensar els inconvenients del trasplant.

-Noticia original. 

-Noticies relacionades:

-Dos mujeres reciben en Suecia un trasplante de útero de sus madres.

-¿Hacia el primer trasplante de útero “made in Spain”? 

-Vídeo:

Els secrets de la regeneració de la cua dels capgrossos

Científics de la Universitat de Manchester (Regne Unit) han descobert com torna a créixer la cua dels capgrossos, una troballa que podria tenir grans implicacions per a la recerca sobre la curació i la regeneració de teixits humans amb l'esperança d'utilitzar aquesta informació per trobar noves teràpies que millorin la capacitat dels humans per curar.

En un estudi anterior, el grup del professor Amaya va identificar els gens que s'activen durant la regeneració de la cua. En el procés, diversos gens que estan implicats en el metabolisme s'activen, en particular aquells que estan relacionats amb la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS, en les seves sigles en anglès), molècules químicament reactives que contenen oxigen.

El professor Amaya i el seu grup van decidir fer un seguiment d'aquest resultat inesperat. Per examinar l'actuació de ROS durant la regeneració de la cua, van mesurar el nivell d'H₂O₂ utilitzant una molècula fluorescent que canvia les propietats d'emissió de llum en presència d'H₂O₂.

Utilitzant aquesta forma avançada de formació d'imatges, els investigadors van aconseguir mostrar que un augment marcat en H₂O₂ es produeix després de l'amputació de la cua i que els nivells d'H₂O₂ es van mantindre elevats durant el procés de regeneració de la cua sencera, que dura diversos dies.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-La clau està en el cor del peix zebra

-El quid de la regeneració.

-Video:

Per què s'arruguen els dits en l'aigua?

El arrugament que sofreixen els nostres dits en l'aigua no és un capritx de la naturalesa. Un estudi de la “Royal Society” britànica publicada en la seva revista “Biology Letters” ha descobert que la seva finalitat és la de millorar la captura d'objectes mullats o sota l'aigua.

Un equip de científics de la Universitat de Newcastle va analitzar l'habilitat de les persones en agafar objectes fora de l'aigua amb els dits arrugats i normals, per estudiar per què ocorria aquest efecte. Segons el doctor Tom Smulders, responsable de la recerca, els dits arrugats podrien comparar-se amb la captura d'un pneumàtic en condicions humides.

"El arrugament dels dits en condicions humides podria haver ajudat als nostres ancestres a aconseguir menjar de vegetacions humides", afirma Smulders. "I observant les nostres plantes dels peus, arribem a la conclusió que el seu arrugament ens permetia córrer millor sota la pluja". Aquest arrugament es produeix quan els vasos sanguinis dels dits es contreuen, i tenen, a més, una important funció i ofereixen un avantatge natural.

L'interrogant que segueix sense resposta és el de per què no tenim els dits arrugats permanentment. Les primeres teories apunten al fet que això podria disminuir la sensibilitat en les gemmes dels nostres dits o fins i tot augmentar el risc de dany en agafar objectes.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Per què s'arruguen els dits a l'aigua?

-Per què quan toquem el gel tenim la sensació de cremar-nos?

-Vídeo:

Un nou mètode permet modificar gens amb precisió

Cada dia es descobreix un gen relacionat amb alguna malaltia. La informació és vàlida, però pot ser frustrant: de gens serveix saber què gen cal canviar o eliminar si no es tenen eines per a això. Un nou mètode permet apropar-se a aquest problema amb més seguretat.

Aquest sistema té l'avantatge que es basa en el coneixement exacte de l'ADN (format per una seqüència de molècules encadenades). Cada fila té una seqüència complementària de ARN, un altre tipus de material genètic que s'ajusta a ella com un motlle. Si se sap al costat de quina seqüència es vol tallar l'ADN per incloure un gen (que no és sinó un altre tros d'ADN) o per eliminar-ho, n'hi ha prou amb pegar un enzim anomenat nucleasa al final d'aquesta cadena. Qualsevol aplicació que necessiti manipular un organisme pot beneficiar-se d'aquesta tècnica.

En principi, el descobriment és molt útil per manipular cèl·lules individuals o microorganismes com a bacteris, però també podria utilitzar-se en malalties causades per una mutació localitzada. Amb això s'evitaria que ocorregués com en alguns assajos de teràpia gènica, on la impossibilitat de triar el lloc d'inserció del nou material va fer que caigués al costat d'un oncogèn, amb el que es va estimular la seva activació i el resultat va ser que en comptes de curar una malaltia es va causar una altra.

Tot això, no obstant, està encara molt llunyà: el sistema solament s'ha provat en cultius de cèl·lules. Els investigadors volen passar ara a neurones.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-La teràpia gènica surt del túnel.

-La reparació de gens com a teràpia.

-Vídeo:

Alguna cosa del que preocupar-se o només un lapsus més?

Oblidar les claus, no recordar el nom d'algú o no acertar amb la recepta d'un plat preferit. Són algunes situacions que poden donar-se en un familiar major i que poden generar inquietud en el seu entorn. És motiu per preocupar-se? És el mateix una distracció que un altre? Donar un consell sobre si hi ha raó per acudir a un metge o si només cal seguir vigilant aquests oblits és l'objectiu principal d'una eina creada per ajudar a detectar de forma precoç la malaltia d'Alzheimer.

Des de la Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències (CEAFA) s'havia observat que passa molt temps des que es detecten les primeres fallades de memòria fins que s'acudeix al metge. Per aquest motiu, es va pensar a ajudar als familiars i orientar-los sobre quan havien de visitar a un especialista.

Per això van reunir a diferents experts en Alzheimer i entre tots, amb la col·laboració de Novartis, van decidir crear una eina “on line” perquè les persones, després de realitzar un parell de qüestionaris, sabessin si aquests símptomes eren realment motiu de preocupació.

La idea és que aquest temps es redueixi. Ara, quan el familiar noti aquestes fallades, en emplenar un parell de qüestionaris pot saber si ha d'anar al metge o estar tranquil. Els qüestionaris triats s'utilitzen en algunes consultes clíniques i tenen fiabilitat provada per detectar demències i deterioració cognitiva.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Com conservar un cervell jove.

-El “brain training” no entrena el cervell.

-Vídeo:

Les cèl•lules sanes, clau en les metàstasis de còlon

L'expansió del càncer no només depèn de les cèl·lules malignes. Cada vegada més estudis demostren el paper que juguen les seves veïnes sanes en el desenvolupament de la malaltia. Aquesta vegada, investigadors espanyols han trobat noves pistes per entendre les metàstasis del càncer de còlon cap al fetge, el seu destí preferit.

La capacitat d'un tumor de còlon per produir metàstasi recau en les cèl·lules sanes que emboliquen el tumor, l'anomenat estroma. El càncer de còlon representa la segona causa de mort a tot el món.

Es van analitzar mostres de 345 pacients amb càncer de còlon a la recerca dels mecanismes clau en el desenvolupament o no de metàstasi cap al fetge. Segons les seves conclusions, quan les cèl·lules mare tumorals arriben a la seva nova ubicació alliberen TGF-beta, al que les cèl·lules de l'ambient (sanes) responen alliberant altres molècules.

L'estudi va observar que la molècula TGF-beta és la "encarregada de corrompre" el teixit sà dels pacients en els quals les cèl·lules tumorals són incapaces de contaminar a les cèl·lules sanes i, per tant, aquests pacients no sofriran metàstasis ni recaigudes de la malaltia en el futur, la qual cosa evitaria tractaments més agressius, i a l'inrevés en els casos oposats.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Prevenir el càncer de còlon costa dos euros.

-Catalunya, pionera en la prevenció de la metàstasi del càncer de còlon.

-Video:

L'abús dels antibiòtics crea superbacteries

En la segona meitat del segle XX la ciència va aconseguir avançar als bacteris. El desenvolupament d'antibiòtics va ser més ràpid que la capacitat dels microorganismes per mutar i sortejar l'envestida. Però això està canviant ràpidament, en gran part per l'abús i el consum irresponsable d'aquestes medicines, tant en humans com en animals.

Els científics avisen que estem davant un greu problema de salut pública i una seriosa amenaça per als sistemes sanitaris europeus. Sense antibiòtics, alguns tractaments avançats no serien possibles.

Hi ha un augment preocupant de la resistència de la K. pneumoniae als antibiòtics d'última línia, aquest bacteri pot causar infeccions del torrent sanguini, pneumònies i infeccions quirúrgiques; i afecta sobretot a pacients ingressats en hospitals.

Quan un pacient no respon al tractament, els metges poden recórrer als antibiòtics claus en infeccions causades per bacteris multirresistents. Però en alguns països, com Grècia o Itàlia, la resistència a aquests antibiòtics, que són l'última frontera per neutralitzar la infecció, és ja molt elevada i no para de créixer. El mal ús dels fàrmacs genera 25.000 morts a l'any a Europa.

Va ser un científic de la Universitat de Cardiff (Gal·les) qui va detectar un gen que conferia al bacteri la capacitat de produir un enzim capaç de neutralitzar l'efecte dels antibiòtics més potents.

-Notícia original.

-Notícies relacionades:
-Cada any hi ha 400.000 infeccions greus per bacteris multirresistents
-Cridada urgent de la UE per a que es desenvolupin nous antibiòtics

-Vídeo:

Arriba a Espanya un test de sang per detectar el síndrome de Down

Sense proves invasives, el síndrome de Down podrà detectar-se a Espanya tan sols amb un anàlisi de la sang materna. De moment, la prova només estarà disponible als hospitals privats perquè el seu preu, al voltant dels 700 euros, no ha convençut a les autoritats sanitàries per oferir-la en els centres públics.

A partir de gener, fins a 50 hospitals privats de tota Espanya oferiran el primer test diagnòstic prenatal no invasiu per detectar alteracions cromosòmiques com el síndrome de Down a partir de les 10 setmanes de gestació. Amb una sensibilitat propera al 100%, aquesta prova substituirà a la clàssica amniocentesis, mètode no exempt de riscos.

El protocol habitual per descartar una alteració cromosòmica és realitzar una ecografia entre les 11 i les 13 setmanes de gestació. Així es mesura el plec nucal i altres paràmetres indicatius d'alteracions fetals. Juntament amb l'edat materna i les dades d'un anàlisi sanguini que evalua dues hormones, també en la setmana 12, que estableix el risc del fetus de tenir un síndrome de Down o un altre tipus d'alteració com la espina bífida.

-Notícia original.

-Notícies relacionades:
-Un test de sang, futur substitut de la amniocentesis.
-A la venda a Europa un test no invasiu per detectar el síndrome de Down.

-Vídeo:

Vall d'Hebron tracta amb èxit a 24 dones gestants amb càncer de mama

Aquesta patologia diagnosticada durant l'embaràs és poc freqüent, ja que es dóna en 2,3 casos de cada 100.000 dones, però ha anat augmentant en els últims anys.

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha tractat amb èxit en els últims cinc anys a 24 dones embarassades que patien càncer de mama i que van decidir seguir amb la gestació, que gràcies a un protocol entregat per l'hospital, van poder tractar aquestes pacients i compatibilitzar l'embaràs i el tractament per al càncer.

La investigació és un factor clau i, en aquest sentit, Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) treballa amb èxit en el descobriment de nous factors i mecanismes que dirigeixen la progressió tumoral a obtenir factors de pronòstic més precisos, a diagnòstics més exactes i a tractaments personalitzats de les pacients amb càncer de mama.

Les pacients a les quals es diagnostica un càncer de mama durant l'embaràs tenen l'opció d'interrompre-ho o de continuar amb la gestació. Fins ara, moltes dones optaven per la primera opció perquè no se'ls oferia una alternativa, però a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, des que es va engegar el protocol, les dones tenen l'opció de continuar amb la gestació i rebre el tractament més adequat. 

La clau de l'èxit d'aquest programa multidisciplinari és el treball en equip i l'experiència adquirida amb els anys, en els quals s'han anat integrant avanços en el tractament d'aquestes pacients, gràcies a aquests avanços s'ha pogut eliminar els efectes que pugui tenir la quimioteràpia sobre el fetus.

-Noticia original:
- Noticies relacionades:

-La mamografia sí salva vides.

-Les dones amb càncer de mama reclamen més informació.

-Vídeo: