Pot esser la clonació terapèutica un problema per als humans o un avenç?

Un grup de cinetífics dels EUA han aconseguit crear cèl·lules mare embrionàries mitjançant la tècnica de transferència nuclear o clonació .

Les cèl·lules mare embrionàries són cèl·lules presents en l'embrió humà i que poseeixen la capacitat d'especialitzar-se en qüalsevol teixit.

El seu futur ús podria acabar curant definitivament malalties avui en dia inculables om el Parkinson, l'Alzheimer o la diabetis.

La utilització d'aquestes cèl·lules ja fa molts anys que provoca polèmiques morals i religioses.

La clonació és un procés que permet crear cèl·lules mare embrionàries amb una diferència ínfima amb les creades amb un embaràs de forma natural però en un laboratori.

Fins ara aquest tipus de pràctica és realitzava amb un òvul d'una donant i una cèl·lula adulta, fusionant-los amb un sistema electroquímic.

Mai abans s'havia aconseguit realitzar amb èxit en humans però si en altres animals com la famosa ovella Dolly o amb granotes.

Hi ha dos tipus de clonació, la terapèutica que intenta aconseguir cèl·lules mare per reparar òrgans o teixits i la reproductiva que vol aconseguir clons d'éssers vius, en humans aquesta està prohibida en la majoria de països.

Una altra forma d'aconseguir les cèl·lules mare embrionàries és mitjançant la tècnica anomenada iPS,amb la que a partir d'una cèl·lula adulta s'aconsegueixen cèl·lules mare. De moment no s'ha comprovat la seva efectivitat ja que podria ocasionar tumors o altres malúries en l'individu.

Alguns científics creuen que el fet que es pugui clonar una persona en un futur pròxim no serà ciència ficció perquè si s'han pogut aconseguir clonar embrions també es podrien clonar persones.

Notícia original

Notícia 1 

Notícia 2

Video: 

Per què la quimioteràpia pot causar infertilitat?

És un efecte secundari que passa molt desprebingut ja que la major part de malalties oncològiques és més freqüent en persones majors.

El percentatge d'infertilitat és d'un 50% ja que els fàrmacs destrueixen els ovaris i testicles.

Un recent estudi ha presentat un mecanisme per protegir els ovaris durant el tractament de quimioterèpia.De moment sols s'ha testat en ratolins femella però els resultats han estat molt satisfactoris.

Els realitzadors d'aquest estudi han desvetllat un fàrmac bastant antic que ataca amb molta força aquests òrgans.Es tracta de la ciclofosfamida, un medicament una mica antic però que encara s'utilitza per tractar càncers del sistema linfàtic,neuroblastoma, retinoblastoma, càncer de pit i d'ovaris.

Cada mes una serie de fol·licles comença a créixer i madurar, encara que tan sols un serà ovulat. Dintre de l'organisme femení queden un seguit de fol·licles  per madurar, que van disminuïnt segons la dona es fa major.

La ciclofosfamida el què fa és desequilibrar la maduració dels fol·licles que ho han de fer cada mes i els que encara han d'esperar, i en el seu combat contra el tumor ataca també als fol·licles que han madurat i activa la maduració dels inactius atacant-los també.

Els fol·licles inactius no són directament morts pel fàrmac, sinò que aquest els activa i quan han madurat els elimina.

L'estudi ha aportat també el futur ús d'un fàrmac  existent d'acció inmunomoduladora que conté una molècula que inverteix l'efecte d'activació dels fol·licles a causa de la ciclofosfamida.

Notícia original 

Notícia 

Notícia 2

Video: 

Les malalties mentals augmenten el risc de diabetis

Les persones amb trastorns depressius tenen el doble de possibilitats de sofrir diabetis segons un estudi realitzat que s'ha comentat entre més de 1.200 especialistes.

En les persones amb esquizofrènia , la probabilitat augmenta fins a tres i quatre vegades de sofrir aquest trastorn.

El Dr. González de l'Hospital Benito Menni de St. Boí de Llobregat ha afegit que també augmenta el risc en malalties cardiovasculars com la hipercolesterolèmia la hipertensió o el sedentarisme. 

L'administració de fàrmacs antidepressius fan que el pacient tingui més ganes de menjar,el que produeix ansietat i un augment progressiu del pes descontrolat que poden probocar una alteració del metabolisme i un transtorn en el cos cosa que pot provocar la tant esmentada malaltia.

L'administració d'aquest tipus de fàrmacs pot provocar una resitència a la insulina a causa de la obesitat que es pot produir per l'efecte dels fàrmacs o l'alteració del metabolisme. Per això s'han d'eliminar els fàrmacs del pacient que l'hagin afectat en el metabolisme.

També agreuja el risc les dietes poc saludables, ja que tots aquests factors es desencadenen l'un després de l'altre i normalment el pacient no n'és consient.

Notícia original 

Notícies relacionades:

Notícia 1 

Notícia 2

Video 

Possible nova pandèmia a causa del virus H7N9

La China torna a ser el punt de mira dels països del planeta a causa de la infecció pel virus H7N9 que noés havia afectat a les aus però ara s'ha transmés als humans.

El virus H7N9 és d'origen aviar i causa una grip , és el primer cop en què es detecta en éssers humans. Segons els experts els humans ens hem infectat per la falta d'immunitat a aquest virus. 

La lletra “H” correspon als virus  de tipus gripals que contenen hemaglutinina , una proteïna que es troba a la superfície del virus i li permet unir-se a la cèl·lula i poder-la infectar; la “N” per altra banda, correspon a un enzim anomenat neuraminidasa, sobre la que actuen els fàrmacs antivírics.

No és el primer cop que un virus de procedència aviar causa una pandèmia, fa uns 10 anys el virus H5N1 va causar 300 morts a la zona del sud-est d'Àsia.

A principis de març es van començar a detectar a la China els primers caos d'infecció amb símptomes de febre,tos yen alguns casos pneumonía i dificultat respiratoria.

Segons dades extretes de la pàgina de la OMS ja hi ha hagut 12 morts a causa del virus i 38 afectats.

Encara no es coneix quina ha estat la font d'on ha brollat el virus, però ha hagut de contagiar-se entre persones amb contacte diari en l'àmbit rural.

El que preocupa a la OMS és el fet que aquest virus és capaç d'adaptar-se a les condicions humanes i propagar-se amb molta facilitat així com resistir als fàrmacs que es puguin subministrar.

El que més preocupa als experts és que el virus pugui extendre's fora del país en qüestió i produir una greu pandèmia.

Segons el Dr. Trilla , professor de Salut Pública de la Universitat de Barcelona, podem estar tranquils ja que és molt poc probable que el virus afecti als humans tant fàcilment i menys si estem en un bon estat de salut.

El que molta gent és pregunta , per què sempre es produeixen aquest tipus de contagis a Àsia ?

La resposta és senzilla, a aquesta regió del món hi ha una elevada densitat de població, fet que afavoreix la ràpida propagació i també on hi ha més quantitat d'aus com poden ser ànecs o pollastres.

Es pot viatjar tranquil·lament a la China sense córrer cap tipus de risc , el que si es recomana és la higiene de les mans i altres prevencions contra la grip a falta d'una futura vacuna.

Notícia original 

Notícies relacionades:

Notícia 1 

Notícia 2 

Video

Identifiquen una mol·lècula implicada amb la pèrdua de memòria amb l'edat.

A mesura que ens fem grans, la capacitat de concentració, la raó i la recuperació de fets en la nostra memòria, disminueixen. Això és degut a què el cervell genera menys neurones noves que quan s'és més jove. En aquest moment, diversos investigadors informen en la revista 'Cell Stem Cell' que una mol·lècula que s' acumula amb l'edat, inhibeix la formació de noves neurones, és una trovalla que ajudarà a fer teràpies per tal d'evitar el deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat.

Els científics van identificar la mol·lècula, nomendada Dickkopf-1 o Dkk1, en el cervells de rates d'edat avançada.  "Al bloquear la producción de Dkk1, se restableció el rendimiento de los animales en tareas de memoria espacial a los niveles observados en los más jóvenes", explica l' autora principal, Ana Martin-Villalba, del Centre Alemany d' Investigació Oncològica .

Les rates més velles que no tenien el Dkk1 realitzaren tan bé com les rates joves les proves de memòria i reconeixement per la capacitat de les cèl·lules mare neurals en el cervell de l'autorenovació al generar neurones   immadures  a nivells juvenils, segons aquesta investigació.

Els autors també descobriren que les rates sense Dkk1 joves foren menys susceptibles a desenvolupar depresió o  estrés que les normals, lo que suggereix que a més de dismiuir la pèrdua de  memòria durant l'envelliment, neutralitzar Dkk1 (que també està present en el cervell humà) podria ser beneficiós  en la lluita  contra els símptomes de la de la depressió.

La doctora Martin-Villalba assenyala que hi ha començats assajos clínics d'inhibidors  biològics de Dkk1 per a altres fins mèdics. "El diseño de inhibidores que llegan al cerebro podría permitir la prevención de la declinación cognitiva en el envejecimiento de la población y la depresión en la población general", ens diu, finalment i per acabar, aquesta experta.

Notícia original 

Notícia 1 

Notícia 2 

Video 

Vida extraterrestre sota un glaciar de l'Antàrtida

Científics americans han descobert uns bacteris capaços de viure en condicions semblants a altres planetes.

A 800 metres sota una gran capa de gel en el Pol Sud(Antàrtida) en el Llac Whillians , s'ha descobert un nou món microscòpic.

Els científics del projecte Wissard han perforat el gel fins arribar al llac que ha estat aïllat de la resta del planeta durant milers d'anys, cosa que fa que aquest lloc sigui verge i pugui contenir microorganismes prehistòrics.També s'han realitzat perforacions en el Llac Vostok  però no amb tant d'èxit com en el recièn Whillians.

Per primer  cop s'han trobat bacteris vius, cèl·lules amb ADN que podríen haver viscut en aquest lloc durant 100.000 anys sense ser profanades. Ara els investigadors hauran de classificar tots els organismes que trobin en els 10 litres d'aigua líquida del llac que s'han extret.

Aquest tresor biològic és la primera evidència de que es pot trobar vida en condicions extremes en altres planetes com Júpiter, Mart o altres planetes glaciars del sistema solar.

En la lluna Europa  també hi ha una gran capa de gel i fins i tot un oceà a sota. Si hi ha vida estaria sobrevivint a unes condicions semblants a les de l'Antàrtida amb altes pressions, falta d'oxígen i una foscor total.

Aquesta troballa tant sorprenent obre les portes a reflexionar sobre la vida en altres punts de l'Univers.

Notícia original 

Notícia 1 

Notícia 2 

Video 

Investigadors espanyols aconsegueixen curar la diabetes tipus 1 en gossos

 Un grup d'investigadors de la UAB han aconseguit curar definitivament la diabetes de tipus 1 en gossos mitjançant una teràpia gènica d'una sola administració.

Aquesta investigació serà ara translladada als humans ja que els resultats obtinguts amb els gossos han estat més que satisfactoris.Els gossos han deixat de sofrir els símptomes durant quatre anys i en cap d'ells ha reaparegut altre cop ni hi ha hagut cap efecte secundari.

Aquesta teràpia consisteix en aplicar en el múscul de les potes del darrera dels animals dos gens,un per expressar el gen de la insulina i l'altre per un enzim, la galactoquinasa  ,que regula la captació de glucosa en la sang.Segons la directora del projecte Fàtima Bosch, “el múscul s'ha transformat en un pàncrees  subtitutiu”.

Aquesta nova solució podria curar als 300 milions de persones afectades per diabetes que hi ha al món,de les quals un 10% són del tipus 1, encara que és podria adaptar per al tipus 2.

Segons els investigadors del projecte en uns pocs anys és podria començar a tractar els malalts amb aquestes teràpies.

Notícia original

Notícia 1 

Notícia 2 

Video 

Fumar cannabis podria estar associat a un major risc d'accident cerebral en els joves

Fumar marihuana pot estar associat a un major risc d'accident cerebral en joves i adults segons un estudi realitzat per la Universitat d'Auckland a Nova Zelanda.

Aquesta droga ilícita és la més consumida del món i sobretot pels joves el nobre dels quals s'ha duplicat en l'última dècada juntament amb els accidents cardiovasculars i cerebrals.

Segons aquesta investigació els  joves que sofreixen accidents isquèmics transitoris  són més propensos a presentar cannabis en la orina que els que no en consumeixen.  

Aquests resultats no són tant exactes com es pensava ja que els consumidors també fumaven tabac .

Els realitzadors d'aquest estudi han analitzat pacients d'ictus isquèmic i accident isquèmic transitori d'entre 16 i 55 anys; un 16% dels pacients va donar positiu per drogues i un 9% presentava cannabis  en l'orina.En general no posseïen riscos vasculars exepte per el consum i abús de l'alcohol,tabac i altres drogues.

La realització d'aquesta nvestigació ha estat una mica complicada ja que la majoria dels pacients no només consumia marihuana sinó que també tabac i això dificultava els diagnòstics.

Per finalitzar l'expert de la Universitat d'Auckland adverteix a les persones,en especial als joves, de reflexionar abans de consumir cannabis ja que produeix moltes dolències irreparables en el cos i sobretot a les capacitats cognitives deixant de banda que el seu consum és il·legal en la majoria d'estats.

Notícia original 

Notícia 1

Notícia 2 

Video 

Creada una medusa d'ADN per captar cèl·lules tumorals

Un grup d'investigadors americans ha dissenyat una mena de medusa microscòpica capaç de desplasar-se pel torrent sanguini de malats de lucèmia i capturar les cèl·lules tumorals que hi viatgen.

La tasca de trobar cèl·lules tumorals en la sang es fins ara molt complicada.

De fet, les tècniques utilitzades fins ara están basades en l'ús de microfluïds que requereixen una quantitat de temps molt exagerada en analitzar les mostres de sang i a més, no existeix una forma eficaç d'extreure aquestes cèl·lules malignes després de ser capturades i poder també ser analitzades.

Però aquestes tècniques podrien deixar de ser utilitzades gràcies als investigadors del càncer de l'Hospital de Brigham and Womens de Boston que, inspirant-se en la forma d'una medusa, han recobert una estructura de microfluïds amb una sèrie de llargues cadenes d'ADN capaces d'enxampar un tipus de proteïna que es troba en la superfície de les cèl·lules tumorals de la leucèmia que circulen per la sang.

El nombre de CTC presents en un sol mil·lilitre de sang d'un pacient pot oscil·lar entre uns pocs i diversos centenars. Fins ara, per aïllar aquest escàs nombre de cèl·lules de la resta, els investigadors han intentat construir "canals de microfluïds", dotats d'anticossos específics per a una proteïna present en les cèl·lules que es pretenen capturar. No obstant això, la causa del fet que aquests anticossos just s'estenen unes desenes de nanòmetres , la captura d'aquestes cèl·lules  és desesperadament lenta.

Però aquí és precisament on entren en joc els filaments d'ADN inspirats en els tentacles d'una medusa. En ser molt més llargs (fins a diversos centenars de micres, o milionèsimes de metre), aconsegueixen capturar moltes més cèl·lules que els convencionals. Els tentacles estan units a un canal de microfluïds en forma d'espiga, el que causa que la sang formi petits remolins al llarg de l'estructura i entri en contacte amb ells.

En estar fets d'ADN, els tentacles poden  portar "enganxades" diferents classes d'enzims, gràcies a les quals poden capturar  les cèl·lules tumorals pel simple mètode d'enganxar per les seves proteïnes.

En l'actualitat, els científics treballen ja en el següent pas de la seva creació i aviat aconseguiran que les seves fibres d'ADN siguin capaces no només de capturar cèl·lules de leucèmia, sinó d'altres tipus de tumors.

Notícia original

Notícies relacionades

Les cèl·lules sanes són clau en les metàstasis de còlon

Utilitzen microcèl·lules per dirigir els medicaments  als tumors

Video:

Nou dezcobriment en el reciclatge de proteïnes

Per a eliminar les deixalles de les cèl·lules, un tipus de proteïnes especialitzades creen vesícules que fan de bossa d'escombraries molecular per   a les cèl·lules.

Aquestes vesícules transporten proteïnes velles o danyades desde la superfície dels compartiments cel·lulars fins les plantes internes de reciclatge en les que es degraden les deixalles i es reutilitzen components.

El descobriment en un nou estudi explica com aquestes proteïnes,del tipus ESCRT,creen les esmentades vesícules; aquest procés ha estat un misteri des que van ser descobertes fa prop d'una dècada.

Si aquestes bosses d'escombraries no fossin capaces de realitzar aquesta feina, apareixerien moltes malalties en l'organisme com el càncer y dolencies neurodegeneratives com el Parkinson.

L'equip de l'Institut Weil de Biología Cel·lular i Molecular de la Univesitat de Cornell de Nova York, ha examinat a fons una porció de maquinaria de la ESCRT i ha observat com realitza el desdoblament de les membranes cel·lulars. Aquest procés de torsió es un pas fonamental que precedeix a la fase final de la formació de vesícules.

El descobriment d'aquest estudi obre la porta a futures investigacions per explorar de manera detallada els mecanismes que intervenen en la fase final de formació que són els que tanquen les bosses vesiculars.

Notícia original

Notícies relacionades

Descobert el paper clau de  les poteïnes  en el Parkinson

Identificades sis proteïnes causants del càncer  de mama

Video:

Fabriquen una eina capaç de tallar líquids

 Uns investigadors de la Universitat d'Arizona han creat un ganivet que pot tallar limiament una gota d'aigua.

Per aconseguir-ho, han fabricat l'eina amb polietilè  i zinc tractat amb nitrat de plata y una solució superhidrofòbica y resistent a l'aigua anomenada HDFT .

Segons el treball publicat a “PloS ONE” , els experts han col·locat una gota d'aigua sobre una superfície hidrófoba de tefló que es va subjectar a cada costat amb dos anelles de filferro.Quan van tallar la gota amb l'eina, cada part de la gota es va unir a l'anella metàl·lica corresponent; encara que quan l'eina es va a elevar, la gota es tornrà a unir quedant com al principi.

Segons el principal impulsor d'aquesta investigació, el doctor Antonio García, aquest utensili pot ser molt eficaç en el camp de la biomedicina, ja que gràcies a ell es podrien separar les proteïnes mesclades amb fluïds biològics, el que ajudaria a analitzar més ràpidament les proteïnes. 

Notícia principal 

Notícies relacionades

-Una exposició de Burgos mostra les propietats dels minerals i les relacions que hi tenim

-Una eina nanotecnològica que podria canviar la definició d'electricitat

Video: 

El risc de patir un ictus o un infart augmenta un 40% durant el matí

L'organisme allibera catecolamina, que fa que augmenti la pressió arterial,la qual cosa afavoreix l'agregabilitat de plaquetes i un risc major de trombes.

El risc de patir un infart o un ictus augmenta en les primeres hores del día, entre les sis i les deu del matí segons el Doctor José Ramón González-Juanatey, el nou president de le SEC(Societat Espanyola de Cardiología).

El doctor González-Juanatey ha dirigit una sessió del XLVIII Congrés de les Malalties Cardiovasculars a Sevilla,on s'està portant a terme; ha explicat els factors que influeixen en l'organisme i que són responsables d'aquest augment de pressió arterial que augmenta el risc cardiovascular.

Entre les primeres hores del matí, segons aquest cardiòleg, el cos allivera catecolamina, una hormona que fa augmenta la pressió arterial,l'alliverament de plaquetes i la formació de trombes, a més el sistema fibrinolític, que evita la formació de coàguls a la sang, té un rendiment baix.

Aquests factors s'originen en el moment en que ens despertem,per això és important controlar la pressió arterial,sobretot les persones amb hipertensió o amb malalties cardiovasculars cròniques. S'ha d'evitar realitzar activitats físiques en les primeres i últimes hores del dia, ja que són els augments de pressió més importants i els pacients amb alguna malaltia del cor han de prendre amb regularitat els fàrmacs receptats per l'especialista per regular el flux sanguini.

El doctor també ha afegit que el ritme circadià del cos funciona com un rellotge biològic regulat pels príodes vigilia-somni, la qual cosa afecta sobretot als treballadors nocturns ja que posseeixen un ritme cardíac més elevat i els resulta més difícil equilibrar aquest rellotge intern.

Notícia original

Notícies relacionades:

-Tomàquets per prevenir els ictus

-Cintífics del CIMA descobreixen una molècula per combatre l'ictus

Video: