Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cova. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de desembre del 2012

Una cova de realitat virtual per a tractar fòbies


Cada cop més, la tecnologia es utilitzada per a la millora en quan a la medicina, per exemple el cas que anem a tractar, la psicologia.
La cova de realitat virtual per a tractar fòbies es una espècie d’habitació en que totes les parets són pantalles de projecció. Cada pantalla està controlada per un projector, gràcies al qual s’aconsegueix l’efecte d’estereoscòpia ja que el pacient utilitza ulleres especials. El vídeo està gravat sense cap mena de filtre, és a dir, directament, i és per això que obtenim aquest efecte de profunditat. Amb tota la tecnologia, es pot crear un entorn especial i reproduir la situació requerida en cada moment. Per tant, el pacient pot experimentar situacions que li produeixen ansietat en la societat per poder acabar amb la seva angoixa.
Alguns exemples de teràpies són contra la por a parlar en públic, a les altures, etc. La ment del pacient interpreta que està en un entorn real i experimenta sensacions molt paregudes a les que tindria en una situació real.
L’investigador i fundador del centre de realitat virtual de la UPC, Pere Brunet, va explicar fa poc totes les peculiaritats de les seves investigacions.
Encara no s’ha dut a terme cap tractament amb la cova ja que no està homologat, sinó que de moment està en fase d’estudi.
Des de la dècada dels 90 la tecnologia ha estat utilitzada per a tractar fòbies, però no s’utilitzava el mètode de la cova sinó s’utilitzava un casc amb un sistema HMD.
A la teràpia també es tracten els Trastorns Obsessius Compulsius, que consisteix en l’exposició amb previsió de resposta, és a dir que el pacient i el terapeuta abans de començar amb la teràpia pacten que el pacient no podrà fer cap tipus de rituals.
La teràpia en el cas de les fòbies dura sobre una hora i a en el cas dels TOC, sobre noranta minuts.
A diferencia del sistema HMD, la cova permet al pacient observar el seu propi cos, i això comporta una major immersió. Amb el sistema HMD, el pacient es veu a ell mateix com un cos virtual, no real.

Noticies relacionades:
          - Primera noticia:
          - Segona noticia:



Vídeo:

diumenge, 25 de novembre del 2012


Una espècie nova

Els sis astronautes que van passar el setembre sis jornades d'entrenament en un sistema de coves a l'illa de Sardenya, Itàlia, per simular condicions espacials van tornar amb una nova espècie com a acompanyant. Un tipus especial de cotxinilla que les anàlisis moleculars han confirmat com a nova espècie.
El crustaci, de tot just vuit mil·límetres pertany a l'espècie Alpioniscus. Pertany al subordre dels isòtops terrestres, comunament coneguts com cotxinilles, que són els únics crustáceosadaptados completament a la vida fora de l'aigua.
No obstant això, la troballa també ha llançat un sorprenent descobriment sobre l'espècie. "Es pensava que les úniques cotxinilles aquàtiques conegudes eren les formes primitives a partir de les que havien evolucionat les cotxinilles terrestres. Ara està clar que aquests animals han evolucionat per tornar a viure a l'aigua", explica l'especialista en isòpodes Stefano Taiti.


En l'exploració del terreny per a la preparació de la missió l'equip ja va observar "un petit bassal on habitaven uns crustacis molt interessants", va explicar explica Loredana Bessone, dissenyadora del curs d'entrenament i responsable del proyecto.A partir d'aquest moment els astronautes es van llançar a la recerca i captura de noves formes de vida. Van preparar esquers en tota la cova a més d'un menú especial que els atragués, a força de fetge i formatge podrit.

Després de tres o quatre dies, els astronautes van recollir diversos espècimens de les espècies menys comuns i els van preservar en alcohol per al seu estudi en la superfície. L'últim dia de missió van tornar al toll i es van topar amb aquest diminut animal.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=R-iwMvlmu0Y

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/23/ciencia/1353687869.html