Un nou mètode permet modificar gens amb precisió

Cada dia es descobreix un gen relacionat amb alguna malaltia. La informació és vàlida, però pot ser frustrant: de gens serveix saber què gen cal canviar o eliminar si no es tenen eines per a això. Un nou mètode permet apropar-se a aquest problema amb més seguretat.

Aquest sistema té l'avantatge que es basa en el coneixement exacte de l'ADN (format per una seqüència de molècules encadenades). Cada fila té una seqüència complementària de ARN, un altre tipus de material genètic que s'ajusta a ella com un motlle. Si se sap al costat de quina seqüència es vol tallar l'ADN per incloure un gen (que no és sinó un altre tros d'ADN) o per eliminar-ho, n'hi ha prou amb pegar un enzim anomenat nucleasa al final d'aquesta cadena. Qualsevol aplicació que necessiti manipular un organisme pot beneficiar-se d'aquesta tècnica.

En principi, el descobriment és molt útil per manipular cèl·lules individuals o microorganismes com a bacteris, però també podria utilitzar-se en malalties causades per una mutació localitzada. Amb això s'evitaria que ocorregués com en alguns assajos de teràpia gènica, on la impossibilitat de triar el lloc d'inserció del nou material va fer que caigués al costat d'un oncogèn, amb el que es va estimular la seva activació i el resultat va ser que en comptes de curar una malaltia es va causar una altra.

Tot això, no obstant, està encara molt llunyà: el sistema solament s'ha provat en cultius de cèl·lules. Els investigadors volen passar ara a neurones.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-La teràpia gènica surt del túnel.

-La reparació de gens com a teràpia.

-Vídeo:

Una cova de realitat virtual per a tractar fòbies

Cada cop més, la tecnologia es utilitzada per a la millora en quan a la medicina, per exemple el cas que anem a tractar, la psicologia.
La cova de realitat virtual per a tractar fòbies es una espècie d’habitació en que totes les parets són pantalles de projecció. Cada pantalla està controlada per un projector, gràcies al qual s’aconsegueix l’efecte d’estereoscòpia ja que el pacient utilitza ulleres especials. El vídeo està gravat sense cap mena de filtre, és a dir, directament, i és per això que obtenim aquest efecte de profunditat. Amb tota la tecnologia, es pot crear un entorn especial i reproduir la situació requerida en cada moment. Per tant, el pacient pot experimentar situacions que li produeixen ansietat en la societat per poder acabar amb la seva angoixa.
Alguns exemples de teràpies són contra la por a parlar en públic, a les altures, etc. La ment del pacient interpreta que està en un entorn real i experimenta sensacions molt paregudes a les que tindria en una situació real.
L’investigador i fundador del centre de realitat virtual de la UPC, Pere Brunet, va explicar fa poc totes les peculiaritats de les seves investigacions.
Encara no s’ha dut a terme cap tractament amb la cova ja que no està homologat, sinó que de moment està en fase d’estudi.
Des de la dècada dels 90 la tecnologia ha estat utilitzada per a tractar fòbies, però no s’utilitzava el mètode de la cova sinó s’utilitzava un casc amb un sistema HMD.
A la teràpia també es tracten els Trastorns Obsessius Compulsius, que consisteix en l’exposició amb previsió de resposta, és a dir que el pacient i el terapeuta abans de començar amb la teràpia pacten que el pacient no podrà fer cap tipus de rituals.
La teràpia en el cas de les fòbies dura sobre una hora i a en el cas dels TOC, sobre noranta minuts.
A diferencia del sistema HMD, la cova permet al pacient observar el seu propi cos, i això comporta una major immersió. Amb el sistema HMD, el pacient es veu a ell mateix com un cos virtual, no real.

Noticies relacionades:
          - Primera noticia:
          - Segona noticia:

Noticia original:

Vídeo: