Allarguen un 60% la vida de cucs a l'inhibir un mecanisme cel·lular

Un experiment de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), ha aconseguit 
allargar un 60% la vida de cucs a l' inhibir amb antibiòtics convencionals un mecanisme cel·lular que també està present en mamífers. 

Els investigadors van detectar un trío de gens, els quals participen en la sumministració d’energía a les cèl·lues, als quals, si es desminueix una proteïna en la que participen, és possible allargar la vida de l’organisme. Aquest procés té lloc al mitocondri.

Primer es va provar amb rates de laboratori, que solen viure entre 356 i 900 dies. Després de reduir l’expressió dels gens fins un 50%, es va observar com la seva vida va incrementar uns 250 dies. Així, l’equip d’invetigadors de Suïssa, va provar de fer-ho en nemàtodes de l’espècie Caenorhabditis elegans, els quals tenen una vida mitjana de 19 dies. Es va observar un increment del 60%, per tant, la seva vida es va allargar fins a 30 dies. 

Amb aquests resultats, els investigadors van concloure que la presència de proteines del ribosoma mitocondrial és inversament proporcional a la longetivitat, i també que, si es fa aquest procés a una edat jove, els resultats són més ponunciats. 


El més positiu sobre això, és que no es tracta de manipular genèticament als cucs, sinó, simplement, exposar-los a certes substàncies que inhibeixen la funció del ribosoma. 

Noticia original

Noticies relacionades

Noticia 1

Noticia 2

Video

Obtingudes per primera vegada cèl·lules mare humanes mitjançant una clonació

Uns investigadors de la universitat d'Oregon han aconseguit clonar per primer cop una cèl·lula humana amb una tècnica com la que es va fer servir amb l'ovella Dolly i han obtingut a partir d'aquesta cèl·lula cèl·lules embrionàries compatibles amb el donant i aptes per usos terapèutics. L'objectiu era aconseguir cèl·lules mare que puguin regenerar teixits danyats sense que hi hagi rebuig, no era clonar un humà.

Anteriorment ja s'havia intentat fer això però no es van superar les 8 cèl·lules, insuficients per obtenir cèl·lul es mare útils. Ara han aconseguit una estructura de 150 cèl·lules, fins i tot més gran que la que s'implanta a les dones en tractaments de fertilitat. Es va realitzar una SCNT (transferència nuclear de cèl·lules somàtiques), el mateix procés que es va utilitzar amb la Dolly. Es va transferir el nucli d'una cèl·lula adulta humana a l'interior d'un òvul d'una dona donant al qual abans se li va treure el nucli i després es va aplicar una lleugera descàrrega elèctrica. La cèl·lula obtinguda, amb DNA igual que el de l'home, es divideix com si fos una fecundació real. Un factor important per a la divisió va ser la solució líquida, amb cafeïna que inhibia uns enzims que dificultaven la divisió, on es va mantenir l'òvul fecundat en les primeres fases. 

Les cèl·lules noves eren com les d'embrions fertilitzats, sense anomalies i ja es podien convertir en cèl·lules especialitzades. Al cap d'uns dies es van obtenir cèl·lules cardíaques, hepàtiques i nervioses. És un avenç cap a l'ús de cèl·lules mare que ajudin al desenvolupament de teràpies personalitzades en malalties com l'esclerosi múltiple, les cardíaques i neurodegeneratives i les lesions medul·lars...

També s'ha usat una altra tècnica, les cèl·lules mare pluripotents induïdes, que es generen directament a partir de cèl·lules adultes fent que una d'elles retorni a la fase embrionària. És més senzill, barat i potser més ètic però hi ha més possibilitat de que hi hagi mutacions.

Notícia original

Notícies relacionades

Noticia 1
Noticia 2

Vídeo

Dissenyen un programa que calcula la càrrega tumoral del gangli principal del càncer de mama

Un programa informàtic dissenyat per investigadors del Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron permet calcular la càrrega tumoral del gangli sentinella, el primer gangli que es troba entre el tumor i la resta del cos, amb el qual els oncòlegs solen traçar el diagnòstic i el pronòstic de la malaltia. El gangli sentinella és el què s'analitza en primer lloc després de la detecció del càncer i, en cas de comprovar-se que està afectat, sol implicar l'extirpació de la resta de ganglis de l'aixella. Amb el nou software de la Vall d'Hebron, aplicat ja a 600 malaltes de diferents hospitals espanyols, quan el gangli sentinella contingui una baixa càrrega tumoral es podrà evitar l'extirpació dels ganglis restants.

Si el gangli sentinella està net, es considera que no és precís extirpar la resta, però, recents estudis qüestionen inclús la validesa d'eliminar la resta de ganglis encara que es detecti càrrega tumoral en el sentinella. S'ha comprovat que l'esperança de vida de les pacients no varia en funció de que s'eliminin tots els ganglis o no. El software utilitza una tècnica molecular que s'aplica sobre el material biològic del gangli sentinella.

Estudis recents ja havien qüestionat si realment és útil extirpar tots els ganglis quan el sentinella resulta positiu. Amb la nova calculadora de la Vall d'Hebron, serà més fàcil prendre aquesta decisió. 

Notícia original

Notícies relacionades
Notícia 1
Notícia 2

Vídeo

Un tipus de formiga roja pot ajudar a predir terratrèmols

Una espècie de formiga roja europea és capaç de sentir en antelació l'arribada de terratrèmols i podria ajudar a predir-los, segons un estudi realitzat per investigadors alemanys.

Les formigues roges durant el dia estan actives i per la nit descansen. Però abans d'un sisme, la formiga roja de la fusta, que habita en boscos i construeix els formiguers en sistemes de falles tectòniques actives (zones propenses a terratrèmols), interromp la seua fase de descans nocturn i no reprèn la seua vida normal fins que el terratrèmol acaba.

Es van gravar més de 45000 hores per estudiar els seus hàbits i es analitzar les seues reaccions davant els moviments tectònics. Només es comportaven de forma inusual quan el sisme era superior a dos graus en l'escala de Richter. També es van avaluar altres paràmetres, com el clima del formiguer davant un sisme, per saber si això influïa en els costums d'aquests insectes. La pressió canvia l'estructura dels gasos, i les formigues ho detecten perquè són molt sensibles a aquestes reaccions, de la mateixa manera que també reaccionen als canvis electromagnètics.

Monitoritzar aquestes formigues ha suposat un gran pas per entendre els processos geotectònics i per diagnosticar  precursors de moviments sísmics. Més endavant es faran projectes per determinar més detalladament el què força a les formigues a actuar d'aquesta forma.

Notícia original

Notícies relacionades
Notícia 1
Notícia 2

Vídeo

Proven amb èxit en rates una vacuna inhalada contra el càncer

Vacuna de via intranasal 

Provocar una reacció del sistema immune prou forta per a que siguin les pròpies cèl·lules defensives de l'organisme les que ataquin el tumor. Això intenten que facin les vacunes contra el càncer que s'investiguen en laboratoris de tot el món. Una d'elles acaba de demostrar la seva utilitat amb ratolins.

La novetat d'aquesta teràpia és que s'administrà per via intranasal  enlloc de per via subcutània.
Les mucoses del nas estan equipades amb un fort arsenal defensiu per protegir el cos de l'entrada d'organismes estranys. Aquest treball ha demostrat que aquesta via d'administració pot ser més efectiva que la punxada subcutània.

En un experiment amb ratolins van observar que la vacuna intranasal aconseguia una major reducció del tamany del tumor en els animals, que a més a més tenien una supervivència més prolongada que els exemplars vacunats amb una punxada. 
L'assaig sol s'ha dut a terme en ratolins amb tumors de pulmó, cap i coll. En un futur es podria utilitzar la via rectal com a via d'administració contra tumors de colon i recte, o també per activar una resposta local en la mucosa genital femenina.

No es van observar efectes secundaris destacables, però existeix el risc de toxicitat a nivell del sistema nerviós central.

Encara queda molt per poder usar aquesta vacuna en humans.

Notícia original

Notícies relacionades
-Notícia 1
-Notícia 2

Les foques, a l'aigua, dormen amb la meitat del cervell

Les foques saben dormir a l'aigua amb la meitat esquerra del seu cervell adormida mentre que la part dreta segueix en vigília, han anunciat investigadors de les Universitats de Califòrnia i Toronto.

L'estudi identifica les substàncies químiques que permeten mantenir una part del cervell en vigília, mentre que l'altra dorm. Les foques dormen així quan estan a l'aigua però ho fan com els humans quan estan a terra. 

Això es va descobrir mesurant els canvis que afectaven les diferents substàncies químiques del cervell. El nivell d'acetilcolina, un neurotransmissor important, era baix en la part adormida i elevat en la part desperta, la qual cosa fa pensar que aquesta substància estimula l'activitat del cervell. També es va observar que la serotonina mantenia el mateix nivell tant quan la foca estava dormint com quan estava desperta, quan els biòlegs pensaven que aquesta era la responsable de l'estimulació del cervell.

Aquests descobriments poden tenir una certa importància pels humans, ja que permeten avançar la investigació sobre els mecanismes del somni, i moltes persones pateixen problemes relacionats amb aquest tema.

Notícia original

Notícies relacionades

-Notícia 1

-Notícia 2

Injeccions de cèl·lules fotosensibles regeneren la retina de ratolins

Quan la retina es deteriora apareixen diverses formes de ceguesa, com la retinitis pigmentosa. Així que regenerar aquesta capa de teixit podria ser una manera de tractar aquesta malaltia. En la medicina actual, regenerar vol dir utilitzar cèl·lules mare més o menys evolucionades. És el que han fet investigadors de la Universitat d'Oxford en ratolins, amb èxit.

El sistema és senzill: s'agafen les cèl·lules i s'injecten a l'ull. I al cap de dos setmanes, la retina s'havia regenerat. No es van usar cèl·lules mare poc diferenciades, sinó les que se sabia que produirien cèl·lules fotosensibles. D'alguna forma, ja estaven dirigides a treballar en substitució de les que havien anat perdent (per edat o altres processos). I el resultat és que aquestes cèl·lules s'implantem i reconstrueixen la capacitat visual.

Aquest treball és la primera prova de què es pot agafar un ratolí completament cec, posar-li cèl·lules i reconstruir tota la capa sensible a la llum, ha dit un dels autors de l'estudi.

L'estudi indica que hi ha un camí a recórrer, però falten encara moltes proves. Per començar, és difícil comprovar el què veu un ratolí. Hi ha coses que es poden fer, com veure si la pupil·la es contreu quan s'exposen a la llum o l'activitat cerebral. Però no es pot saber l'exactitud o claredat del què veu. Per això caldran molts assajos i anys abans de què es pugui pensar en usar-lo en humans.

Altres grups estan treballant en usar autèntiques cèl·lules mare per veure si al posar-les a un ull es diferencien i evolucionen.

Notícia Original

Notícies Relacionades
-http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/13/biociencia/1339600710.html
-http://blog.senc.es/la-investigacion-en-celulas-madre-esta-muy-cerca-de-curar-la-ceguera/

Vídeo

S'aconsegueix filmar el calamar gegant en el seu hàbitat natural

La cadena japonesa NHK i la estadounidenca Discovery Channel han aconseguit gravar per primer cop  al calamar gegant a les profunditats del mar, el seu hàbitat. Mai havia pogut ser filmat en el seu hàbitat natural, per això és un animal força desconegut. Un equip de les dos cadenes, juntament amb membres del Museu Nacional japonès de Ciència i Natura, va captar les imatges l'estiu passat a les costes de l'illa nipona de Chichijima a una profunditat d'uns 600m gràcies a una càmera d'alta definició.

L'animal filmat té uns 3m de llargada, però com que li falten els dos tentacles més llargs, es creu que hauria pogut mesurar 8 o 9 metres. Al vídeo es veu a aquest exemplar alimentant-se d'un esquer col·locat per l'equip, que era un altre calamar més petit, d'1m. La càmera ha gravat d'aprop els enormes ulls de l'animal i les ventoses dels tentacles, d'uns 5cm d'ample.

El vídeo ajudarà a conèixer el comportament d'aquest animal, del què només exemplars capturats havien pogut ser filmats. Aquest animal amb tres cors, una visió cent vegades més potent que la humana i un cervell molt desenvolupat, havia romàs fins ara ocult en els abismes marins. Es creu que es tracta de l'invertebrat més gran del món, ja que pot arribar a pesar uns 1000kg i mesurar uns 20m de longitud.

El calamar gegant viu en profunditats d'entre els 400 i els 1500m sota la superfície marina, on la pressió és molt elevada i la llum del sol pràcticament no hi arriba.

Notícia original

Notícies relacionades
-El secret dels ulls del calamar gegant 
-Calamar gegant poc comú trobat a Austràlia

Vídeo relacionat

Cèl•lules nasals ajuden a gossos paraplègics

Agafar cèl•lules de la part posterior de la cavitat nasal de gossos amb lesions medul•lars i trasplantar-les al lloc de la lesió va aconseguir recuperar una mica de moviment a la majoria dels gossos examinats. Amb l’ajuda d’un arnés de suport, alguns van ser capaços de caminar en una cinta de córrer (com es mostra al vídeo). Abans de la cirurgia, els gossos no podien usar les potes de darrere.

‘’Les nostres troballes són molt interessants perquè ens mostren per primer cop que trasplantar aquests tipus de cèl•lules a una medul•la espinal danyada pot portar a una millora significativa’’ va explicar Robin Franklin, coautor de l’investigació.

El sistema olfactiu és l’única part del cos on les fibres nervioses continuen creixent i replicant-se a l’edat adulta. En particular, les cèl•lules glials olfactòries (OEG), que envolten les neurones receptores olfactives i promouen la substitució de neurones, estan sent investigades com un possible tractament per lesions medul•lars.

Les OEG del  de la cavitat nasal dels gossos van ser extretes i expandides en un medi de cultiu durant setmanes, i després foren trasplantades al lloc de la lesió. Molts dels gossos tractats van començar a mostrar moviment a les potes que abans estaven paralitzades, la qual cosa és el resultat de la regeneració les fibres nervioses  a la zona danyada.

La teràpia podria tenir també èxit en humans. Els assajos de la primera fase en humans han suggerit que els trasplantaments de les OEG són segurs,  i els nous resultats, indiquen que també podrien ser efectius. ‘’Estem segurs de què la tècnica podria restaurar una miqueta de moviment en pacients humans amb lesions medul•lars, però encara no es pot dir que podrien recuperar totes les funcions perdudes’’, exlicà Franklin.

Notícia original 

Notícies relacionades
-Un paralític torna a caminar amb ajuda gràcies a estímuls elèctrics
-Ratolins que caminen després d'una lesió medul·lar 

Vídeo relacionat

Revelen la maquinària de replicació del virus de la grip

Dos treballs independents, un d’ells realitzat a l’Estat espanyol, han revelat l’estructura tridimensional dels paquets moleculars que contenen el material genètic del virus de la grip. Aquests paquets moleculars són una complexa màquina molecular que el virus de la grip utilitza per replicar i expressar el seu material genètic.

Han revelat l’organització de les ribonucleoproteïnes, que són  complexes de proteïnes formats per cada ARN viral associat a la polimerasa i múltiples còpies de la nucleoproteïna, que s’uneixen a l’ARN com si fossin un collar. Això és capaç de transcriure el missatge genètic del virus i permetre que s’autorrepliqui  dins la cèl•lula infectada per així generar nous virus que infectaran altres cèl•lules.

Per a revelar-ho han extret i purificat les vuit ribonucleoproteïnes presents en la partícules virals i les han estudiat amb tècniques de microscopia electròniques i processament computat d’imatges. Aquests mètodes han permès verificar que l’estructura de les ribonucleoproteïnes aïllades era la mateixa que les que es trobaven dins el virus.

Els resultats obren la via per descobrir alguns dels passos crucials en el cicle de vida d’aquests virus, i com els virus interactuen entre sí. Ara per ara, conèixer aquesta estructura no permet dissenyar nous medicaments o vacunes, però aporta informació molt valuosa perquè es treballi en aquesta direcció i s’acabin podent dissenyar en futur.

Notícia original

Notícies relacionades
-Grip: lluita contra el virus de les mil cares 
-Els científics estan més a prop d'aconseguir una vacuna de la grip de llarga duració (en anglès)

Vídeo relacionat

Autoritzen provar en humans la nova vacuna contra la tuberculosi

L’Agència Suïssa del Medicament, Swissmedic, ha aprovat els assajos clínics en humans de la vacuna de la tuberculosi dissenyada per la Universitat de Saragossa amb enginyeria genètica, unes proves que es duran a terme amb voluntaris adults sans a la ciutat de Lausana.

D’aquesta manera, la vacuna espanyola que han anomenat MTBVAC es convertirà en la primera de la seva categoria en ser assajada en humans des de la creació de l’actual vacuna contra la tuberculosi, BCG, creada fa uns 100 anys. 

La BCG protegeix contra diferents formes de tuberculosi en nens, però la seva protecció en tuberculosi pulmonar  d’adults és molt variable, d’entre el 0 i el 80%.

Les proves per comprovar la seva seguretat i capacitat immunògena es realitzaran amb 36 voluntaris adults sans, d’entre 18 i 45 anys, al Complex Hospitalari de la Universitat de Vaudois (Lausana, Suïssa). Els assajos clínics amb  els voluntaris, que encara s’estan reclutant, s’allargaran durant un any, a partir del qual, i si els resultats son positius, es començaran a realitzar amb menors fins arribar a nounats.

Formulada a partir d’un cep procedent d’un aïllament humà, la MTBVAC és una vacuna que busca activar el sistema immunitari perquè sigui capaç de reconèixer l’agent infecciós i el protegeixi a llarg termini a la forma més comuna de la malaltia, la pulmonar.

Cada any es registren uns nou milions de casos nous de tuberculosi  i és responsable de la mort de set persones per cada hora a Europa. L’autorització dels assajos és un pas decisiu per aconseguir una nova, segura, i més efectiva vacuna contra la tuberculosi que reduiria significativament aquestes xifres.

Notícia original

Notícies relacionades:

-Notícia 1

-Notícia 2

Vídeo

Desxifrant l’epigenoma de la leucèmia més freqüent

Un consorci d’institucions espanyoles ha aconseguit desxifrar noves dades sobre l’origen de la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent a Occident. Segons han presentat a Madrid els autors de la troballa, darrere aquest càncer sanguini hi ha més d’un milió d’alteracions  epigenòmiques.

Per comprendre el descobriments, cal entendre primer què és l’epigenoma. L’epigenoma és el conjunt d’ordres químiques que indiquen quan i com s’han d’expressar els gens.

El juliol de 2011 ja van revelar el genoma complet d’aquesta malaltia, i ara, un poc més d’un any després, han donat a conèixer l’epigenoma d’aquesta patologia.

Gràcies a les mostres de 26 individus sans i 139 pacients, l’equip (liderat per Elías Campo, del Clínic de Barcelona; Carlos López- Otín, de la Universitat d’Oviedo ha pogut descobrir fins un milió d’alteracions epigenòmiques en regions del genoma a les quals abans no se’ls donava gaire importància, sobretot s’han trobat a l’ADN escombraries. Martín-Subero ha dit: ‘’La meitat d’aquest milió d’alteracions es troba en regions reguladores de l’expressió dels gens, però que poden estar lluny del gen pròpiament dit’’.

Creuant aquest milió d’alteracions amb informació clínica dels pacients, ha estat possible esbossar tres subgrups de leucèmies cròniques en funció de les cèl•lules en les que s’origina la malaltia. Existeix una leucèmia limfàtica més agressiva (originada als limfòcits B immadurs) i també una amb millor pronòstic (originada en els limfòcits B ja diferenciats), i  han descobert un tercer grup de risc intermedi. Aquesta diferenciació serà molt important per personalitzar encara més les teràpies; sobretot amb l’avantatge de que ja hi ha fàrmacs dissenyats i autoritzats per modificar l’epigenètica de les cèl•lules.

Notícia original

Notícies relacionades:
-Notícia 1
-Notícia 2


Vídeo: