Un adolescent fabrica una màquina per a copiar material genètic

Fred Turner un adolescent de 17 anys va sofrir durant anys bulling dels seus companys, ja que, el germà d'aquest era pel-roig i ell no. Aquest va pensar que tenien pares diferents, però la única forma de saber-ho era experimentar en mostres genètiques. Això per a un adolescent sense recursos era bastant costos. L'única alternativa era fabricar ell mateix una màquina que “copies” de DNA. Necessitava un aparell, el qual el va trobar a les golfes de casa seva, aquest aparell era un antic reproductor de vídeo.

A la seva pròpia habitació Fred va construir una màquina de reacció en cadena de polimerasa, condicionada també com a “màquina PCR” (polymerase chain reaction), funciona centrifugant la mostra per a que les cèl·lules de DNA es concentrin al fons del tub. Es calenta a 95 graus per a extreure el material genètic. En aquest procés s'utilitzen enzims i catalitzadors, per així poder amplificar el DNA i fer copies.

El gen que fa que una persona tingui el cabell pel-roig es teoria es una mutació. Turner explica que els dos germans tenen dos copies d'un gen recessiu que causa una mutació a la proteïna MC1R al DNA. Ell va construir la màquina per a poder demostrar que Gus, el seu germà, te aquest gen, així que va agafar una mostra de la saliva del seu germà i la va posar a la màquina. Funciona fent varies copies del seu DNA i veure com reaccionen a diferents temperatures. Si calentes i refredes les mostres es poden separar, i així Turner va comprovar que el seu DNA es diferent al del seu germà.

Turner va guanyar el premi de Ingenier Jove del Any del Regne Unit, i l'admiració de la comunitat científica britànica gràcies al seu invent casolà, que el seu cost no va superar molt més dels 190 euros.

Noticia original

Noticies relacionades

1

2

3

Video

maniquí intel·ligent

A Hong Kong un equip d'investigador a creat un maniquí intel·ligent on aquest canvia de talla i mida.

El maniquí intel·ligent pot canviar de forma, per a que així sigui molt més còmode a l'hora de que el client pugui mirar-se la seva figura, i sobretot es molt més còmode a l'hora de confeccionar roba.

Només fan falta uns segons per a poder canviar les mesures, però la dificultat més important d'aquest maniquí es com posar les proporcions adequades en precisió.

La resposta a la proporció correcta de la talla de cada persona la té el professor Allan Chan, associat a un Institut de roba i tèxtils, de la Universitat Politècnica de Hong Kong. Aquest diu que quan una persona augmenta de mida es realitza un mesurament per a poder establir les corbes corresponents a la persona. Es calcula i s'estudien diferents persones. Aquesta investigació a calculat i estudiat talles de l'EEUU, Europa, Japó, i el perfil femení a Hong Kong. I a partir de les taules corresponents a les mesures s'obté la proporció correcta.

Aquest maniquí revolucionari per al món dels aparadors, es adaptable, útil en tallers i escoles de tall i confecció.

Aquest maniquí sense cap es controla per l'ordenador, només cal posar les mides indicades del client per a fer que aquest maniquí intel·ligent pugui canviar el mida exacte de les mides que es vulguin. Això pot ser molt útil a l'hora de comprar roba per internet, confeccionar roba amb la mida exacta, etc.

Notícia original

Noticies relacionades

1

2

3

Video

En 5 kg per persona es pot reduir el 34% de mortalitats cardiovasculars

Perdre cinc quilograms de pes de mitja en tota la població reduiria la mortalitat coronaries, com l'infart cerebral i la meitat de les morts per diabetis.

Un estudi fet pel professor de la Universitat de Alcalá de Henares, Manuel Franco, ha analitzat durant aquests últims 30 anys la relació del pes amb la malaltia coronaria, l'ictus i la diabetis

Aquest estudi es centra amb l'activitat física i l'alimentació a la crisiseconòmica que el país llatinoamericà va sofrir entre el 1991 i el 1995. En aquests anys, aquestes persones s'havien de moure per elles soles, sense transports (ni públics, ni privats) i a alimentar-se amb unes 3.000 a 2.200 calories diàries.

Això va fer que aquestes persones tinguessin una pèrdua de 5 quilograms per persona d'una talla normal i al 1996 van disminuir un 34% les morts cardiovasculars.


Manuel Franco exposa que hem de tenir millor salut com a societat, per a reduir els impactes d'aquestes malalties.
La menor alimentació calòrica  la pèrdua de pes i l'augment de exercici són els tres factors d'aquest estudi, i cap es menys important que l'altre per poder reduir la mortalitat cardiovascular.


El que s'hauria de fer es menjar menys i millor i augmentar la nostra activitat física. Hi ha persones que ja ho fan, però es una minoria, i es tracta de posar-ho en practica tota la població.

Notícia original

Notícies relacionades
-1-
-2-

Video

La música nova que ens agrada el cervell ho detecta

La majoria de persones gaudeix escoltant música, ja sigui, clàssica  pop, rock o molts altres estils. Un grup internacional de investigadors ha descobert que quan escoltes música una part del cervell, el nucli accumbens, podria ser la raó de donar una sensació de plaer que experimentem quan escoltem alguna cançó per primera vegada.

A vegades després de algun dia que no ens ha anat be, o no massa be ens posem a escoltar música, i escoltem alguna cançó que no hem sentit mai, però ens agrada, i ens comencem a sentir millor.

Segons un estudi de la Universitat de Montreal (Canadà) diu que la causa d'aquest fet és un grup de neurones del encefal, conegut com nucli accumbens que formen part de un cos estriat ventral del cervell, amb aquesta informació és un precís predictor de quan una cançó li agradarà a la majoria de gent o no.

Els experts van fer un estudi en que alguna gent escoltava música i després es podien gastar els seus propis diners amb les cassons i àlbums que els hi agradaven.

Els investigadors van escanejar els cervells dels participants i van descobrir que quan la gent escolta alguna música que no ha escoltat mai el nucli accumbens pot indicar si a una persona li a agradat el suficient per a comprar-la

La investigadora principal del treball diu que una major activitat del nucli accumbens seria una major quantitat de diners gastats per la música. Això aporta una evidencia nero-biològica de que la musica es una recompensa intel·lectual.

Aquest nucli no treballa sol, interacciona en altres parts més evolucionades i complexes del cervell.

La música es una bona raó per recordar-nos a alguna cosa i ajudar-nos a viure una emoció especifica. Però la musica que no l'hem escoltat mai i ens agrada es quan està combinada en altres parts els cervell i pot identificar-ho com alguna cosa de plaer desde un punt de vista cognitiu.

Noticia Original

Notícies relacionades
-1-
-2-
-3-

Video

Tornen la vista a ratolins cegs

Un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, ha aconseguit restaurar la visió de ratolins totalment cecs gràcies a un nou tractament basat en la injecció de cèl·lules fotoreceptores en l'ull.

Els ratolins tractats estaven afectats per retinitis pigmentosa, malaltia que provoca la pèrdua gradual de les cèl·lules fotoreceptors de la retina encarregades de permetre la visió en condicions de baixa lluminositat, el que fa que no puguin veure la diferència entre la llum i la foscor.

Els investigadors van injectar cèl·lules "precursores", capaços de convertir-se en els fonaments d'una retina una vegada que estan dins de l'ull, i dues setmanes després de les injeccions es va formar una retina.

El professor Robert MacLaren, qui va dirigir l'estudi, ha explicat a la BBC que la recreació de tota l'estructura és la primera prova que pots prendre a un ratolí completament cec, injectar les cèl · lules i reconstruir tota la capa fotorreceptora.

Els ratolins van ser sotmesos a proves per veure si s'amagaven quan estaven en una zona il·luminada i si els seus pupil·les es contreien en resposta a la llum, i també es van realitzar escàners per veure si el cervell estava processant la informació visual

Els investigadors estan duent a terme assajos amb cèl·lules mare embrionàries humanes a l'Hospital d'Ulls Moorfields, de Londres, en pacients amb malaltia de Stargardt, una forma de degeneració macular.

Els resultats preliminars suggereixen que la tècnica és segura però encara es necessitaran diversos anys per obtenir resultats fiables.

Noticia Original

Noticies Relacionades:

1, 2

Video:

No sempre el sobrepès es dolent

En totes les investigacions es van estudiar les categories de l'índex de massa corporal (IMC) acceptades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Cor Nacional dels Estats Units, l'organització els Pulmons i la Blood Institute. Totes elles, van considerar que un pes normal té un IMC d'entre 18,5 i 24,9, sobrepès d'entre 25 i 29,9, i obesitat quan és major de 30.

Les persones amb sobrepès tenen un risc de mort un sis per cent menor que aquelles que tenen un "pes normal", segons ha mostrat un informe, publicat al 'Journal of the American Medical Association', que ha analitzat 100 estudis que han analitzat a unes tres milions de persones.

Els experts han mostrat que les diferents investigacions relacionen l'obesitat amb un risc 18% major de mort en comparació amb un pes normal, encara que han assenyalat que les persones amb sobrepès tenen un 6% menys de risc de morir. Però, l'estudi no s'ha mostrat per què sembla que hi ha una relació entre l'excés de pes o obesitat lleugera i un menor risc de mort.

L'autora i científics principals dels Centres d'Estats Units per al Control i Prevenció de Malalties en Hyattsville, Maryland, Katherine Flegal ha comentat que no tenen dades per examinar els mecanismes filosòfigs, expliquen que la seva contribucio no era més que resumir el que altres articles estan demostrant.

Noticia Original

Noticies Relacionades

1, 2

Video:

el cervell sap quan tindrem sexe i quan ens engreixarem

Segons un estudi realitzat amb una nova tècnica de ressonància magnètica funcional mitjançant la qual el cervell reacciona a certs estímuls que poden predir comportaments d'un individu en els següents sis mesos. El cervell d'una persona pot ajudar a saber si en els pròxims mesos engreixarà o si tindrà una vida sexual activa.

Els psicòlegs d'aquesta investigació, dirigida per Kathryn Donem, del Dartmouth College, van observar el cervell d'un grup d'universitàries mentre estaven concentrades en observar fotografies de diferents tipus (animals, escenaris naturals, menjar irresistible i fins i tot fotos de persones de l'altre sexe).

Els investigadors van estudiar les reaccions d'una regió neuronal implicada en les sensacions de desig, depressió i gratificació i van concloure que si el cervell de les voluntàries reaccionava intensament quan veien menjar, la probabilitat d'engreixar en els següents mesos era alta.

Es van adonar que el cervell repetia el mateix comportament davant les fotos de diversos subjectes masculins atractius, de manera que van estimar un augment del desig i de l'activitat sexual de les joves en els pròxims mesos .

Noticia Original

Noticies Relacionades:

1, 2

Video:

No fer salut resta microvides

Un estudi del British Medical Joumal diu que quan es menja i es beu masa, com pot passar en les dates de Nadal o altres, es perden hores de la vida.

David Spiegelhalter, un estadistic de la universitat de Cambridge (Reino Unido) explica que fumar, beure un parell de copes, menjar car vermella, pot resar al menys mitja hora diaria, si s'exedeix, de vida.

En aquest estudi Spiegelhalter ha volgut trobar una manera senzilla de comunicar l'impacte del nostre comportament en l'esperança de vida i per això ha utilitzat una nova mesura a la qual ha anomenat 'microvida' i que defineix com mitja hora d'esperança de vida: "equival a una milionèsima de vida després dels 35 ", explica.

L'investigador, fent servir dades d'estudis de població, calcula que una 'microvida' pot perdre per fumar dues cigarretes, tenir cinc quilos de sobrepès, beure una segona o tercera copa en un dia, veure dues hores la televisió o menjar una hamburguesa.

Per contra, afegeix que es poden guanyar 'microvidas' no prenent més d'una beguda alcohòlica al dia, menjant abundant fruita i vegetals i fent exercici.

Noticia Original

Noticies relacionades:

1, 2.

Video:

Efecte pinocho

Tots recordem el conte de Pinocho que quan mentia li creixia el nas, dons aquest conte no mentia del tot. El creixement de seu nas al ocultar la veritat te una explicació científica que recentment han  demostrat els investigadors de la Universitat de Granada. És l'anomenat “efecte pinocho”, que diu que quan es menteix la punta del nas canvia de temperatura.
Quan algú menteix sobre els seus sentiments s'activa al cervell una estructura anomenada “ínsula” que forma part del sistema de recompesa cerebral si hi han sentiments reals (anomenats “cualias”), però no s'activa quan no ho son.
La ínsula intervé en la detecció i la regulació de la temperatura corporal, de manera que hi ha una gran correlació negativa entre l'activitat de aquesta estructura i la magnitud del canvi tèrmic  a més activitat de ínsula (major sentiment visceral), menor canvi tèrmic que produeix, i al inrevés.
La termografia serveix per avaluar  les emocions i per a determinar el contagi emocional. Per exemple, si algú en una empatia molt alta veu a una altra persona patir mitjançant descargues elèctriques a l'avantbraç, es contagia i augmenta la temperatura de l'avantbraç.

Al aplicar per primera vegada la tècnica de la termografia al camp de la psicologia, els investigadors han demostrat també que, a nivell fisiològic, homes i dones s'exciten per igual.

Aquest estudi revel·la igualment que mentir augmenta la temperatura corporal en la zona del múscul orbital, a la cantonada interna a l'ull.

Noticia original:


Noticies relacionades:

http://www.xatakaciencia.com/biologia/el-efecto-pinocho
http://www.abc.es/ciencia/20121123/abci-nariz-aumenta-temperatura-mentiras-201211231042.html
http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/cientificos-prueban-efecto-pinocho-mentir-aumenta-temperatura-nariz/csrcsrpor/20121123csrcsrsoc_4/Tes


Video:

Partícula més ràpida que la llum

Un grup de cientifics del CERN ,Centre Europeu d'Investigacions Nuclears, acaba de realitazar un descobriment que pot ensorrar un dels pilars sobre els que es basa la Física moderna. De fet, els investigadors afirmen haver-se donat compte de que una particula ben coneguda, el neutrí, es capas de viatjar a una velocitat major que la de la llum. Segons la Teoria Especial de la Relativitat de Einstein és totalment impossible.
A diferencia de altres ocacions, no han sigut els propis investigadors els que han anunciat el seu descobriment. La raó es que els seus resultats son tan revolucionaris que han decidit fer-los sortir a la llum per a que altres físics intenten reproduir-los. Si algu més es troba amb el mateix, llabors es realitzaran oficialment un dels majors anuncis cientifics de la Historia.
Les dades es van obtenir en el detector OPERA, un contenidor de 1300 tones mètriques d'aigua extrapura en què multitud de sensors donen caça als elusius neutrins, potser les partícules més elusives de l'Univers, ja que amb prou feines tenen massa i gairebé no interaccionen amb la matèria.

Després de mesos de comprovacions, l'equip del CERN no ha aconseguit trobar cap error en els seus càlculs, ni en els instruments. L'excés de velocitat no és molt: els neutrins trigar tot just 60 nanosegons menys que la llum en recórrer els 730 km. de distància entre els dos instruments de l'experiment. Les proves es van realitzar amb 16.000 neutrins i els resultats semblen concloents.
Dos equips de físics, un a Estats Units i un altre al Japó, estan ja intentant repetir l'experiència. Aviat sabrem els resultats. Si es confirmen, caldrà revisar una bona part del que crèiem saber sobre el funcionament de l'Univers.

Noticia original:


Noticies relacionades:
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/22/ciencia/1316718466.html
http://mx.ibtimes.com/articles/17671/20110922/particula-viaja-mas-rapido-que-la-luz-albert-einstein.htm
http://cienciados.com/una-particula-mas-rapida-que-la-luz/

Video:

Com oblidar?

El cervell és un terme molt general i s'entén com el procés de centralització i cefalizació del sistema nerviós més acabat i complex del regne animal.
Moltes vegades les persones volen oblidar tot aquells records desagradables, vergonyosos, indesitjats, etc.

Un grup de neurocientifics de l'Universitat de Cambridge, Regne Unit, ha demostrat que els essers humans utilitzen dos procesos per a oblidar: la de suprimir i la de substitució, cada una en cada cas.
Roland Benoit, de la unitat de cognició i ciencies del cervell de la Universitat de Cambridge, diu que la de suprimir interrumpeix el procés de recuperació dels records, i la de substitució permeteix substituir les situacions desagradables per altres.

Els cientifics van examinar l'activitat cerebral de voluntaris que habien aprés asociacions de paraules, utilitzan imatges de resonancia magnètica funcional, i despres intentaven oblidar-les segons un dels dos processos, o bloquejantles o substituintles.
Van siutar una pantalla on apareixiaen les paraules i van formar dos grups d'un total de 36 participants. La prova consitia a codificar pars de paraules, ex. Playa- Àfrica. Primer sel's entrena per a recordar l'associació i després per a que olviden la segona paraula intentant bloquejar el seu record, per suspenció.

Després, van rebre una paraula nova que substituïa a una part del parell, ex. platja-snorkel, mentre la paraula Àfrica s'esborrava de la pantalla. Van ser entrenats per no pensar en 'Àfrica' recuperant la paraula de substitució 'snorkel'.

Durant l'experiment, es va examinar mitjançant tècniques d'imatge per ressonància magnètica funcional cadascuna de les dues formes en què oblidaven: suprimint i substituint.
Els investigadors van analitzar després l'activitat cerebral en cada procés, els resultats indiquen que cada mecanisme activa uns circuits neuronals diferents. Quan es suprimeix un record, es produeix una interrupció dels processos mnemotècnics gràcies al còrtex prefrontal dorsolateral, que inhibeix l'activitat de l'hipocamp, una regió clau per recordar esdeveniments del passat.

En canvi, quan es substitueixen uns records per altres, intervenen dues zones del cervell el còrtex prefrontal i el còrtex midventrolateral prefrontal que treballen per portar determinats records a la nostra consciència i alhora s'esborren els indesitjats. En aquesta substitució dels pensaments intervenen dos elements: un record substitut, que serà recuperat, i un altre que ens agrada, afegeixen.

Ambdues estratègies la supressió i la substitució resultar igual d'efectives a l'hora de desfer-se dels records perquè es tracta de dos mecanismes que ajuden a millorar el control mnemotècnic d'associació mental per recuperar els records, expliquen els investigadors.

Saber que diferents processos contribueixen a oblidar els records pot ser útil perquè ara sabem que a la gent, de manera natural, se li dóna millor un mecanisme o un altre, recull l'estudi. Gràcies al coneixement dels diferents mecanismes d'oblit es podrien desenvolupar tractaments de problemes de salut mental relacionats amb la regulació deficient de la memòria, com passa després de patir un traumatisme.

Notcia original:

Noticies relacionades:
http://drcampos.pe.tripod.com/olvido.htm
http://www.solociencia.com/medicina/07070506.htm

Video:

Urà arriba a vents de 900km/h.

El sistema solar està format per un conjunt d'astres en òrbita al voltant del Sol, lligats per la força de gravetat, que es va crear a partir del colapse del gran núvol molecular, fa uns 4.600 milions d'anys aproximadament.

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa. Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.

Un equip internacional de cinetifics ha realitzat un estudi sobre Urà que explica que el vent d'aquest planeta pot tenir ratxes de 900 kilòmetres per hora.
Al 1986 quan la sonda “Voyager” va passar pel costat d'Urà, hi havia poques novetats, per això els astrònoms el van batejar com “el forat negre del Sistema Solar”.
La “Societat Astronòmica Americana” ha realitzat aquest treball a l'Observatori de Kreck (Hawaii), han observat un clima “extrany”.

Les imatges revel·len que Urà te una gran atmosfera d'hidrogen, heli i metà, i que els vents bufen de   est a oest a velocitats que agarren els 900 km/h.

Urà te l'atomsfera casi igual que la de Neptú, i que el fed es al voltant dels -180ºC, el suficient per conjelar el metà.

Heidi Hammel, una de les autores del treball, ha explicat que hi ha una gran complexa atmosfera, i que es sabia que Urà estava actiu, però que la major part de l'activitat que te aquest planeta estava indesxifarada.

El cientific Larry Sromovsky diu que tot això que li està passan a Urà es nou i no acaba d'entendre el que significa perquè no ho ha vist a cap altre lloc. També explica que aquests sistemes meterológics permaneixen fixes a certes latituds, però experimenten grans variacions en la seva activitat, mentre que altres experimenten grans canvis en la mida i la forma.
Els cientifics començaran a estudiar el seté planeta del Sistema Solar i no esperen que les coses segueixin igual com fins ara.


Noticia original:

Noticies relacionades:
http://www.teinteresa.es/ciencia/viento-superficie-Venus-alcanza-velocidad_0_788322903.html
http://www.solarviews.com/span/uranus.htm

Video: