Reptes per a un telescopi gegant


Avui dia coneixem més de 800 exoplanetes un d'ells a menys de quatre anys llum, tenim imatges d'algun i fins i tot idees rudimentàries sobre l'atmosfera d'altres. Molts dels grans descobriments científics demanen un divers i enorme material d'instal·lacions cientificas.La major part dels exoplanetes s'han descobert en mesurar el petit moviment que provoquen en l'estrella al voltant de la qual orbiten.

Han estat necessaris per a això telescopis potents i instruments de gran precisió.

El 5 d'octubre de 1962, fa 50 anys, els governs d'Alemanya, Bèlgica, França, Holanda i Suècia van signar a París la convenció per la qual s'establia l'Observatori Europeu Austral, per posar diversos telescopis al llarg del món per veure si es veia de diferents perspectives i coses l'univers. 
En Paranamal, es troba l'observatori mes productiu i mes gran del món, es diu que és el lloc que tens mes vision i d'alli es poden observar les molècules de les que es formen les estrelles, planetes etc ...

Però sens dubte, el major repte per a l'astronomia europea és construir el telescopi europeu extremadament gran EELT, de 39 metres de diàmetre, amb òptica adaptativa i amb la instrumentació més avançada. 
Fins ara 7 dels 14 estats membres d'ESO s'han sumat al proyecto.Y ara ve la construcció del EELT, sempre que els estats membres d'ESO aprovin definitivament aquest pas. Es tracta d'un projecte d'una mica menys de 1.100 milions d'euros a desenvolupar en 11 anys. Una gran part del cost de construcció es contractarà a indústries dels Estats membres d'ESO.

Noticia Original

Noticies Relacionades:
Noticia 1
Notica 2

Video
http://www.youtube.com/watch?v=QEpSTUUp6Oo

Pidolant per la ciència

Han denunciat avui un grup de joves científics a la madrilenya Puerta del Sol convocats per la Federació de Joves Investigadors / Precaris i diverses plataformes d'universitats i centres de recerca mobilitzades contra la dramàtica situació del sistema espanyol de I + D.

Es van posar al voltant d'un top manta amb el material de laboratori, amb les seves bates blanques i això, juntament amb un cartell on posava "Es ven, Científic".



Roberto Deu, predoctoral del Centre d'Investigacions Biològiques (CSIC), a Madrid, minetras es reivindicava va dir: 
"Volem que la societat crea a la ciència, que entengui que és important investigar i que, amb la situació actual, després que s'ha invertit aquí a la nostra formació, hem de marxar a treballar fora, a altres països que ho aprofiten "i per descomptat ressalta que molts científics han de sortir del país per acabar els seus estudis mentre que després han de venir aquí per treballar i rendir més quan es queixen que aqui a Espanya han ivertido diners per als seus estudis.

Els investigadors han expressat en la manifestació seu suport al moviment Carta per la Ciència, que conjumina a la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), la conferència de rectors d'universitat (CRUE), els sindicats CCOO i UGT, la Plataforma Investigació Digna i la FJI / Precaris, i que ha convocat, per al proper 14 de juny, una mobilització en defensa de la ciència i com a denúncia del risc de col · lapse que pateix.


Noticia Original

Noticies Relacionades:
Noticia 1
Noticia 2

Video:
http://www.youtube.com/watch?v=tOgglC19mHI

Científics uneixen per primera vegada els cervells de dues espècies diferents, l'ésser humà i un rosegador, amb un procediment no invasiu.

Científics de l'Escola de Medicina de Harvard a Boston (EUA) han aconseguit unir els cervells d'un ésser humà i una rata, de manera que l'home pot moure la cua del rosegador sol amb els seus pensaments. Es tracta de la primera interfície entre diferents espècies mitjançant un processo no invasiu.

La investigació apareix publicada a la revista PLoS ONE.

El passat mes de febrer uns científics van aconseguir que entre dues rates intercanviaran impulsos entre els seus cervells i informació que els permetia fer tars com moure una palanca per obtenir menjar fins i tot es podia fer a distància aquests experiments. Tambie hi va haver un científic anglès, Kevin Warwik que es va posar un xip al braç a Anglaterra i va poder moure un braç articulat robotico d'Estats Units.

En el nou experiment, els investigadors no van necessitar implants. El voluntari tenia elèctrodes enganxats en el seu cuir cabellut que recollien l'activitat de les ones cerebrals. 

 El mecanisme utilitzat era que un pacient es posava davant d'una pantalla on havien unes llums que parpadeavan tota l'estona i si el pacient es sincronitzava amb els llums intermitents l'ordinador enviava un impuls d'ultrasò al cervell de la rata i això feia que la rata mogués la cua.

Noticia Original:

http://www.abc.es/ciencia/20130410/abci-hombre-logra-mover-solo-201304101729.html

Noticies Relacionades:

http://www.abc.es/ciencia/20130301/abci-unen-electronicamente-cerebros-ratas-201303011733.html

http://www.abc.es/ciencia/20130304/abci-ejercicio-fatiga-cerebro-201303041808.html

Radiactivitat en el Canal de La Mancha

La imatge de bidonsradioactius solts a pocs quilòmetres de la costa francesa està causant una gran alarma entre la població alemanya. Un equip d'investigació del canal públic de televisió ARD ha comprovat la presència d'aquests bidons tòxics a només 124 metres de profunditat, al Canal de la Manxa, gràcies a un robot submarí armat amb un mesurador de radioactivitat.

Uns estudis del Regne Unit i de Belgicas determinen que hi ha unes 17.244 tones de bidons amb residus nuclears al Canal de la Manxa, en la profunda rasa submarina situada al nord-est de l'illa de Alderney.

Primer creien que els bidons es haurien oxidat i que la radiació de lso bidons hagués quedat dissolta pel mar, però amb els resultats dels estudis van determinar que això no era cert i que encara quedaven restes tòxics al canal.

Consultat pels periodistes que han realitzat la investigació, el partit alemany dels Verds ha exigit al govern de Berlín que participi activament en la immediata recuperació d'aquests bidons.

És perillós. S'han detectat dos bidons, però és evident que ha d'haver molts més. No és per casualitat que els dipòsits submarins de residus fossin prohibits fa ja més de 20 anys ", diu Sylvia Kotting-Uhl, membre dels Verds.

Ara volen rescatar els bidons però la tasca pot ser molt costosa econòmicament, però hi ha una persona que diu que si no és molt costosa ajudés.

Noticia Original:

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/12/internacional/1365755877.html

Noticies relacionades:

http://www.lavozdegalicia.es/noticia/ourense/2012/10/11/amplian-denuncia-contra-bidones-toxicos-abandonados-limia/0003_201210O11C10998.htm

http://www.farodevigo.es/portada-ourense/2012/06/23/denuncian-abandono-cientos-litros-acido-toxico-corrosivo-limia/659397.html

Video relacionat:

http://www.youtube.com/watch?v=R1VMmqJVvm4

La formula per ser un crack de les matemàtiques

Els experts en educació coincideixen a subratllar que són una assignatura bàsica per al desenvolupament intel · lectual, ja que ajuden els nens a raonar de forma lògica i ordenada ia preparar la seva ment per a la crítica i l'abstracció. En resum, els ensenya a pensar. Des d'Espanya a Singapur, Asseguren que la clau per triomfar és aprendre bé des del inicio.todos coincideixen que l'esforç i la constància són imprescindibles.

Hi ha moltes vegades que les matemàtiques s'ensenyen de forma rutinària i poc didàctica però si es Ensenya bé els nens li prestessin més atenció i no la trobessin tan rutinària.

Encara destaca "els esforços innovadors de molts docents en tots els nivells educatius", Mallavibarrena admet que "encara hi ha a les nostres aules molta pràctica docent basada en procediments mecànics i rutinaris que els estudiants apliquen, però que no sempre entenen". Segons la seva opinió, cal millorar la formació matemàtica que reben els propis professors de Primaria.reflexiona Raquel Mallavibarrena, presidenta de la Comissió d'Educació de la Reial SocietatMatemàtica Espanyola (RSME) i professora d'Àlgebra i Geometria a la Universitat Complutensede Madrid (UCM).

També influeix molt la manera d'ensenyar a resoldre els problemes de matemàtiques, perquè experts de tot el món afirmen que molts nens gaudeixen fent matemàtiques ensenyant-los a resoldre'ls amb una tècnica que es a anat perfeccionant al llarg dels anyos. El mètode es centra en resoldre problemes i en facilitar als estudiants experiències concretes i representacions visuals. No es tracta de memoritzar o realitzar càlculs sense entendre'ls. Pel que fa al paper dels pares, considera que aprendre al costat dels nens és més fructífer que intentar ensenyar. Tanmateix, si els ajuden a casa, s'haurien de centrar en la resolució de problemes i en donar sentit a l'aprenentatge.

Noticia Original:

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/10/ciencia/1365598895.html

Noticies relacionades:

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/10/ciencia/1365599221.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/10/ciencia/1365599083.html

Video relacionat:

http://www.youtube.com/watch?v=-91UZ9S19Oo

EXEMPLE

Una retina de cèl·lules mare obre les portes del trasplantament

L'expert en reprogramació cel·lular Shinya Yamanaka va assegurar, després de rebre el premi de la Fundació BBVA, que el primer òrgan reproduït al laboratori seria la retina. Les copes òptiques, encara que no són exactament retines humanes 'artificials', fabricades per un grup de científics nipons, situa els trasplantaments a un tir de pedra.

Un equip de la Universitat de Kobe (Japó) va presentar fa poc més d'un any la generació 'in vitro' de copes òptiques -les estructures embrionàries de les que sorgeixen les retines- a partir de cèl·lules mare embrionàries de ratolins. Això mateix ho han fet ara amb cèl·lules humanes. Molt impressionant perquè són estructures molt similars a les que s'observen durant el desenvolupament embrionari.

L'equip de la Universitat de Kobe ha aconseguit la reproducció quasi perfecta de la copa òptica, obtenint, a partir de les cèl·lules mare embrionàries, una estructura invaginada composta d'una capa interna, que dóna lloc a la retina neural, i una externa, que conforma l'epiteli retinal pigmentari.

El procés va ser similar en ratolins i en humans, però existeixen variacions en el desenvolupament entre espècies. Les cèl·lules humanes van originar una retina més gran i amb una proporció de cèl·lules molt similar a la que hi ha a l'ull humà.

-Noticia original:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/13/biociencia/1339600710.html

-Noticies relacionades:

-Científics britànics utilitzen les cèl.lules mare contra la ceguesa

-Células madre: Nuevo hallazgo para regenerar la retina


-Video: