Un adolescent fabrica una màquina per a copiar material genètic

Fred Turner un adolescent de 17 anys va sofrir durant anys bulling dels seus companys, ja que, el germà d'aquest era pel-roig i ell no. Aquest va pensar que tenien pares diferents, però la única forma de saber-ho era experimentar en mostres genètiques. Això per a un adolescent sense recursos era bastant costos. L'única alternativa era fabricar ell mateix una màquina que “copies” de DNA. Necessitava un aparell, el qual el va trobar a les golfes de casa seva, aquest aparell era un antic reproductor de vídeo.

A la seva pròpia habitació Fred va construir una màquina de reacció en cadena de polimerasa, condicionada també com a “màquina PCR” (polymerase chain reaction), funciona centrifugant la mostra per a que les cèl·lules de DNA es concentrin al fons del tub. Es calenta a 95 graus per a extreure el material genètic. En aquest procés s'utilitzen enzims i catalitzadors, per així poder amplificar el DNA i fer copies.

El gen que fa que una persona tingui el cabell pel-roig es teoria es una mutació. Turner explica que els dos germans tenen dos copies d'un gen recessiu que causa una mutació a la proteïna MC1R al DNA. Ell va construir la màquina per a poder demostrar que Gus, el seu germà, te aquest gen, així que va agafar una mostra de la saliva del seu germà i la va posar a la màquina. Funciona fent varies copies del seu DNA i veure com reaccionen a diferents temperatures. Si calentes i refredes les mostres es poden separar, i així Turner va comprovar que el seu DNA es diferent al del seu germà.

Turner va guanyar el premi de Ingenier Jove del Any del Regne Unit, i l'admiració de la comunitat científica britànica gràcies al seu invent casolà, que el seu cost no va superar molt més dels 190 euros.

Noticia original

Noticies relacionades

1

2

3

Video

maniquí intel·ligent

A Hong Kong un equip d'investigador a creat un maniquí intel·ligent on aquest canvia de talla i mida.

El maniquí intel·ligent pot canviar de forma, per a que així sigui molt més còmode a l'hora de que el client pugui mirar-se la seva figura, i sobretot es molt més còmode a l'hora de confeccionar roba.

Només fan falta uns segons per a poder canviar les mesures, però la dificultat més important d'aquest maniquí es com posar les proporcions adequades en precisió.

La resposta a la proporció correcta de la talla de cada persona la té el professor Allan Chan, associat a un Institut de roba i tèxtils, de la Universitat Politècnica de Hong Kong. Aquest diu que quan una persona augmenta de mida es realitza un mesurament per a poder establir les corbes corresponents a la persona. Es calcula i s'estudien diferents persones. Aquesta investigació a calculat i estudiat talles de l'EEUU, Europa, Japó, i el perfil femení a Hong Kong. I a partir de les taules corresponents a les mesures s'obté la proporció correcta.

Aquest maniquí revolucionari per al món dels aparadors, es adaptable, útil en tallers i escoles de tall i confecció.

Aquest maniquí sense cap es controla per l'ordenador, només cal posar les mides indicades del client per a fer que aquest maniquí intel·ligent pugui canviar el mida exacte de les mides que es vulguin. Això pot ser molt útil a l'hora de comprar roba per internet, confeccionar roba amb la mida exacta, etc.

Notícia original

Noticies relacionades

1

2

3

Video

La quadruple hèlix de l'ADN.

El 1953, els científics James D. Watson i Francis Crick van descobrir que l'ADN humà contenia estructures de doble hèlix, un treball que els va valer el premi Nobel el 1963. Ara, sis anys després, investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) publiquen un article a la revista Nature Chemistry en què afirmen que el genoma conté també estructures de quatre fils, una troballa que podria ajudar a comprendre millor el mecanisme de reproducció de les cèl · lules canceroses.


Després de més de 10 anys d'investigació, l'equip de Cambridge ha aconseguit demostrar l'existència d'aquestes estructures complexes en cèl·lules humanes vives treballant des del hipotètic, a través de models computacionals, fins a experiments de laboratori i, finalment, la identificació de les cèl·lules canceroses humanes utilitzant biomarcadors fluorescents.

La investigació mostra una relació clara entre les estructures de quatre fils i el procés de replicació de l'ADN, essencial per a la divisió cel · lular, la qual cosa podria donar la clau per aturar la proliferació de les cèl · lules cancerígenes.

En general, el càncer és impulsats pels oncogens que han mutat per incrementar la replicació de l'ADN, el que porta a la proliferació cel · lular a una espiral fora de control, que condueix al creixement del tumor. "

Hem descobert que atrapant l'ADN amb molècules sintètiques podem segrestar i estabilitzar, proporcionant pistes importants sobre com es pot aturar la divisió cel·lular", assenyala el professor Shankar Balasubramanian, un dels membres de l'equip de Cambridge. "Molts tractaments actuals del càncer ataquen l'ADN, però no està clar quines són les regles. Ni tan sols sabem en quina part del genoma reaccionen algunes. 

http://www.youtube.com/watch?v=qcxwB5gs7oU

Un nou mètode permet modificar gens amb precisió

Cada dia es descobreix un gen relacionat amb alguna malaltia. La informació és vàlida, però pot ser frustrant: de gens serveix saber què gen cal canviar o eliminar si no es tenen eines per a això. Un nou mètode permet apropar-se a aquest problema amb més seguretat.

Aquest sistema té l'avantatge que es basa en el coneixement exacte de l'ADN (format per una seqüència de molècules encadenades). Cada fila té una seqüència complementària de ARN, un altre tipus de material genètic que s'ajusta a ella com un motlle. Si se sap al costat de quina seqüència es vol tallar l'ADN per incloure un gen (que no és sinó un altre tros d'ADN) o per eliminar-ho, n'hi ha prou amb pegar un enzim anomenat nucleasa al final d'aquesta cadena. Qualsevol aplicació que necessiti manipular un organisme pot beneficiar-se d'aquesta tècnica.

En principi, el descobriment és molt útil per manipular cèl·lules individuals o microorganismes com a bacteris, però també podria utilitzar-se en malalties causades per una mutació localitzada. Amb això s'evitaria que ocorregués com en alguns assajos de teràpia gènica, on la impossibilitat de triar el lloc d'inserció del nou material va fer que caigués al costat d'un oncogèn, amb el que es va estimular la seva activació i el resultat va ser que en comptes de curar una malaltia es va causar una altra.

Tot això, no obstant, està encara molt llunyà: el sistema solament s'ha provat en cultius de cèl·lules. Els investigadors volen passar ara a neurones.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-La teràpia gènica surt del túnel.

-La reparació de gens com a teràpia.

-Vídeo: