Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cervell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cervell. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de maig del 2013

Els ritmes cerebrals dels ratpenats no segueixen el patró que es creia


Un nou estudi ha revelat que els ratpenats no són “rates amb ales” com popularment es diu. Aquest estudi ha descobert una diferencia fonamental en el funcionament del cervell d’una rata i un ratpenat, relativa als ritmes cerebrals en una part orientada a la navegació espacial.
El nou estudi es un repte cap a un model molt utilitzat basat en estudis de rosegadors però que també s’utilitzava en els ratpenats, sobre com processa el cervell la informació espacial per orientar-se. La conclusió que s’ha extret, es que els neurocientifics hauran d’estudiar detalladament una amplia gama d’especies per obtenir uns resultats mes clars dels processos en els mamífers.
Els científics encarregats de l’estudi es van centrar en unes cèl·lules especialitzades que processen la informació espacial a una regió coneguda com l’escorça entorrinal medial. Altres experiments anteriors van mostrar que les neurones ubicades en aquella regió cerebral emetien una senyal elèctrica anomenada Onda Theta, quan les rates s’orienten i es desplacen.
L’equip científic va aquestes ones mitjançant respostes elèctriques en les rates i els ratpenats. En les rates van trobar evidències d’aquestes ones, però en els ratpenats no.

Noticia original: 
Noticies relacionades:
Los murciélagos tienen habilidades más complejas de lo que se creía 
La potente memoria espacial de los murciélagos 

Video relacionat:

diumenge, 14 d’abril del 2013


Científics uneixen per primera vegada els cervells de dues espècies diferents, l'ésser humà i un rosegador, amb un procediment no invasiu.

Científics de l'Escola de Medicina de Harvard a Boston (EUA) han aconseguit unir els cervells d'un ésser humà i una rata, de manera que l'home pot moure la cua del rosegador sol amb els seus pensaments. Es tracta de la primera interfície entre diferents espècies mitjançant un processo no invasiu.
La investigació apareix publicada a la revista PLoS ONE.

El passat mes de febrer uns científics van aconseguir que entre dues rates intercanviaran impulsos entre els seus cervells i informació que els permetia fer tars com moure una palanca per obtenir menjar fins i tot es podia fer a distància aquests experiments. Tambie hi va haver un científic anglès, Kevin Warwik que es va posar un xip al braç a Anglaterra i va poder moure un braç articulat robotico d'Estats Units.

En el nou experiment, els investigadors no van necessitar implants. El voluntari tenia elèctrodes enganxats en el seu cuir cabellut que recollien l'activitat de les ones cerebrals. 
 El mecanisme utilitzat era que un pacient es posava davant d'una pantalla on havien unes llums que parpadeavan tota l'estona i si el pacient es sincronitzava amb els llums intermitents l'ordinador enviava un impuls d'ultrasò al cervell de la rata i això feia que la rata mogués la cua.

Noticia Original:

Noticies Relacionades:

La música nova que ens agrada el cervell ho detecta


La majoria de persones gaudeix escoltant música, ja sigui, clàssica  pop, rock o molts altres estils. Un grup internacional de investigadors ha descobert que quan escoltes música una part del cervell, el nucli accumbens, podria ser la raó de donar una sensació de plaer que experimentem quan escoltem alguna cançó per primera vegada.

A vegades després de algun dia que no ens ha anat be, o no massa be ens posem a escoltar música, i escoltem alguna cançó que no hem sentit mai, però ens agrada, i ens comencem a sentir millor.

Segons un estudi de la Universitat de Montreal (Canadà) diu que la causa d'aquest fet és un grup de neurones del encefal, conegut com nucli accumbens que formen part de un cos estriat ventral del cervell, amb aquesta informació és un precís predictor de quan una cançó li agradarà a la majoria de gent o no.

Els experts van fer un estudi en que alguna gent escoltava música i després es podien gastar els seus propis diners amb les cassons i àlbums que els hi agradaven.
Els investigadors van escanejar els cervells dels participants i van descobrir que quan la gent escolta alguna música que no ha escoltat mai el nucli accumbens pot indicar si a una persona li a agradat el suficient per a comprar-la

La investigadora principal del treball diu que una major activitat del nucli accumbens seria una major quantitat de diners gastats per la música. Això aporta una evidencia nero-biològica de que la musica es una recompensa intel·lectual.
Aquest nucli no treballa sol, interacciona en altres parts més evolucionades i complexes del cervell.

La música es una bona raó per recordar-nos a alguna cosa i ajudar-nos a viure una emoció especifica. Però la musica que no l'hem escoltat mai i ens agrada es quan està combinada en altres parts els cervell i pot identificar-ho com alguna cosa de plaer desde un punt de vista cognitiu.

Noticia Original

Notícies relacionades
-1-
-2-
-3-

Video

dissabte, 13 d’abril del 2013

Un cervell transparent

Després que el 2011 i 2012 dos científics, un japonès i un alemany, podessin observar amb fluorescents els òrgans i els teixits d’uns rosegadors utilitzant un gel especial per poder veure-ho amb més claredat, ara els de la Universitat de Stanford (EEUU), han aconseguit transformar un cervell d’humà amb un cervell completament transparent.
En aquest cas Karl Deisseroth i el seu equip ha utilitzat un hidrogel per a millorar la qualitat d’imatge i poder observar amb més deteniment el que es troba dins del òrgan més desconegut de l’ésser humà.
Utilitzant un gas incolor i altres monòmers del plàstic, l’equip va submergir els cervells dins aquest hidrogel i després calentar-ho a 37,5ºC, mitjançant el procés d’electroforesi, van eliminar alguns teixits i els lípids. Això va donar a un cervell totalment transparent. Després van utilitzar diferents tincions per observar funcions cel·lulars, genètiques i anatòmiques de l’òrgan, i tot això sense que el cervell patís cap canvi ni destrucció. 
Santiago Canals de La universitat d’Alacant assegura que això pot servir per a entendre millor aquest òrgan. També que les estructures del cervell es conserven molt bé després de la mort, l’únic que es perd és la informació funcional que sí que te el teixit funcional.
Aquest estudi podria canviar la forma en que coneixem l’anatomia del cervell.





Video:

diumenge, 24 de febrer del 2013

Les foques, a l'aigua, dormen amb la meitat del cervell


Les foques saben dormir a l'aigua amb la meitat esquerra del seu cervell adormida mentre que la part dreta segueix en vigília, han anunciat investigadors de les Universitats de Califòrnia i Toronto.


L'estudi identifica les substàncies químiques que permeten mantenir una part del cervell en vigília, mentre que l'altra dorm. Les foques dormen així quan estan a l'aigua però ho fan com els humans quan estan a terra. 


Això es va descobrir mesurant els canvis que afectaven les diferents substàncies químiques del cervell. El nivell d'acetilcolina, un neurotransmissor important, era baix en la part adormida i elevat en la part desperta, la qual cosa fa pensar que aquesta substància estimula l'activitat del cervell. També es va observar que la serotonina mantenia el mateix nivell tant quan la foca estava dormint com quan estava desperta, quan els biòlegs pensaven que aquesta era la responsable de l'estimulació del cervell.


Aquests descobriments poden tenir una certa importància pels humans, ja que permeten avançar la investigació sobre els mecanismes del somni, i moltes persones pateixen problemes relacionats amb aquest tema.



Notícies relacionades

Identifiquen una mol·lècula implicada amb la pèrdua de memòria amb l'edat.




A mesura que ens fem grans, la capacitat de concentració, la raó i la recuperació de fets en la nostra memòria, disminueixen. Això és degut a què el cervell genera menys neurones noves que quan s'és més jove. En aquest moment, diversos investigadors informen en la revista 'Cell Stem Cell' que una mol·lècula que s' acumula amb l'edat, inhibeix la formació de noves neurones, és una trovalla que ajudarà a fer teràpies per tal d'evitar el deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat.
Els científics van identificar la mol·lècula, nomendada Dickkopf-1 o Dkk1, en el cervells de rates d'edat avançada.  "Al bloquear la producción de Dkk1, se restableció el rendimiento de los animales en tareas de memoria espacial a los niveles observados en los más jóvenes", explica l' autora principal, Ana Martin-Villalba, del Centre Alemany d' Investigació Oncològica .
Les rates més velles que no tenien el Dkk1 realitzaren tan bé com les rates joves les proves de memòria i reconeixement per la capacitat de les cèl·lules mare neurals en el cervell de l'autorenovació al generar neurones   immadures  a nivells juvenils, segons aquesta investigació.
Els autors també descobriren que les rates sense Dkk1 joves foren menys susceptibles a desenvolupar depresió o  estrés que les normals, lo que suggereix que a més de dismiuir la pèrdua de  memòria durant l'envelliment, neutralitzar Dkk1 (que també està present en el cervell humà) podria ser beneficiós  en la lluita  contra els símptomes de la de la depressió.
La doctora Martin-Villalba assenyala que hi ha començats assajos clínics d'inhibidors  biològics de Dkk1 per a altres fins mèdics. "El diseño de inhibidores que llegan al cerebro podría permitir la prevención de la declinación cognitiva en el envejecimiento de la población y la depresión en la población general", ens diu, finalment i per acabar, aquesta experta.

Video 

diumenge, 20 de gener del 2013

El cervell d’ Enstein era diferent...

El 1955, el jueu Albert Enstein va morir i el seu cervell va ser preservat en secret durant molts d’anys, per a averiguar què el va fer un dels genis més grans del segle XX. Un estudi de la Universitat Estatal de Florida, realitzat amb l’observació de l’escorça cerebral d’ Enstein, ha descobert unes característiques diferent als demés cervells que el feien diferent a les demés persones, aquesta diferencia és la clau de les seves capacitats connotatives.
L’equip de Dean Falk, per primera vegada ha descrit a la revista Brain l’escorça cerebral d’Enstein a partir de la examinació de catorze fotografies que s’han descobert recentment. El cervell del físic va ser comparat amb 85 cervells de persones normals i gràcies a aquestes comparacions s’han pogut extreure les característiques que semblaven inusuals.
Falk ha afirmat que les parts inusuals del cervell eren el prefrontal, el sistema somat sensorial, el còrtex motor primari i les escorces parietal, temporal i occipital, ja que eren extraordinàries. Aquestes diferencies poden haver sigut les que proporcionaven les bases neurològiques de les seves habilitats viso espacials.
El seu cervell va ser recuperat i fotografiat des de diversos angles amb el permís de la seva família. Es va seccionar en 240 blocs dels que es van preparar talls histològics. La majoria de les fotografies, dels blocs i de les diapositives es van perdre de vista del públic durant més de 55 anys. Els investigadors van utilitzar catorze fotografies que actualment estan en mans del Museu Nacional de Salut i Medicina als EUA.
La ultima investigació realitzada, va publicar el full de ruta per al cervell per a il•lustrar la ubicació dins del cervell dels 240 blocs, la qual cosa proporciona una clau per a localitzar els histològics dins del cervell.
Noticies relacionades:
- Primera:
- Segona:

Noticia original:


Vídeo:

 

diumenge, 13 de gener del 2013

Control amb la ment

Jan després de dos dies entrenant va aconseguir controlar el braç. La BBC va explicar que mai abans s’havien aconseguits uns moviments tan bons.

Jan Scheuermann, de 53 anys, que té una paràlisi del coll cap avall, gràcies a una pròtesi ha sigut capaç de subjectar i manipular alguns objectes com si fos un braç normal. Els investigadors van explicar a The Lancet que se li van col.locar implants al cervell per a que pogués controlar el braç robòtic.
Fa 13 anys, a Jan li van detectar una degeneració espino cerebral  i a mesura que passava el temps, anava perden el control del seu cos. Els científics li van implantar a l’escorça motora del cervell uns sensors de 4x4 mil.límetre. Dins de cada sensor hi ha centenars d’agulles petites les quals s’encarreguen de recollir l’activitat elèctrica de 200 cèl.lules al cervell. Cada cèl.lula es comunica amb l’altra per mitjà de la velocitat amb el que poden disparar impulsos nerviosos, que es tradueixen al cervell en ordres per moure el braç.
S’han intentat establir sensacions a les pròtesis per intentar recuperar el sentit del tacte.
Els científics Gregoire Courtine, Silvesto Micera, Jack DiGiovanna i José del Millán afirmen que el control del braç és altament intuïtiu, que el sistema és un èxit tecnològic i biomèdic.

Noticies relacionades:

- Primera
- Segona

Noticia original:

Vídeo:

 

dimecres, 9 de gener del 2013

Alguna cosa del que preocupar-se o només un lapsus més?


Oblidar les claus, no recordar el nom d'algú o no acertar amb la recepta d'un plat preferit. Són algunes situacions que poden donar-se en un familiar major i que poden generar inquietud en el seu entorn. És motiu per preocupar-se? És el mateix una distracció que un altre? Donar un consell sobre si hi ha raó per acudir a un metge o si només cal seguir vigilant aquests oblits és l'objectiu principal d'una eina creada per ajudar a detectar de forma precoç la malaltia d'Alzheimer.

Des de la Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències (CEAFA) s'havia observat que passa molt temps des que es detecten les primeres fallades de memòria fins que s'acudeix al metge. Per aquest motiu, es va pensar a ajudar als familiars i orientar-los sobre quan havien de visitar a un especialista.

Per això van reunir a diferents experts en Alzheimer i entre tots, amb la col·laboració de Novartis, van decidir crear una eina “on line” perquè les persones, després de realitzar un parell de qüestionaris, sabessin si aquests símptomes eren realment motiu de preocupació.

La idea és que aquest temps es redueixi. Ara, quan el familiar noti aquestes fallades, en emplenar un parell de qüestionaris pot saber si ha d'anar al metge o estar tranquil. Els qüestionaris triats s'utilitzen en algunes consultes clíniques i tenen fiabilitat provada per detectar demències i deterioració cognitiva.



-Noticies relacionades:

-Vídeo:

el cervell sap quan tindrem sexe i quan ens engreixarem


Segons un estudi realitzat amb una nova tècnica de ressonància magnètica funcional mitjançant la qual el cervell reacciona a certs estímuls que poden predir comportaments d'un individu en els següents sis mesos. El cervell d'una persona pot ajudar a saber si en els pròxims mesos engreixarà o si tindrà una vida sexual activa.

Els psicòlegs d'aquesta investigació, dirigida per Kathryn Donem, del Dartmouth College, van observar el cervell d'un grup d'universitàries mentre estaven concentrades en observar fotografies de diferents tipus (animals, escenaris naturals, menjar irresistible i fins i tot fotos de persones de l'altre sexe).

Els investigadors van estudiar les reaccions d'una regió neuronal implicada en les sensacions de desig, depressió i gratificació i van concloure que si el cervell de les voluntàries reaccionava intensament quan veien menjar, la probabilitat d'engreixar en els següents mesos era alta.

Es van adonar que el cervell repetia el mateix comportament davant les fotos de diversos subjectes masculins atractius, de manera que van estimar un augment del desig i de l'activitat sexual de les joves en els pròxims mesos .


Noticies Relacionades:

1, 2

Video:


diumenge, 21 d’octubre del 2012

Com oblidar?


El cervell és un terme molt general i s'entén com el procés de centralització i cefalizació del sistema nerviós més acabat i complex del regne animal.
Moltes vegades les persones volen oblidar tot aquells records desagradables, vergonyosos, indesitjats, etc.

Un grup de neurocientifics de l'Universitat de Cambridge, Regne Unit, ha demostrat que els essers humans utilitzen dos procesos per a oblidar: la de suprimir i la de substitució, cada una en cada cas.
Roland Benoit, de la unitat de cognició i ciencies del cervell de la Universitat de Cambridge, diu que la de suprimir interrumpeix el procés de recuperació dels records, i la de substitució permeteix substituir les situacions desagradables per altres.

Els cientifics van examinar l'activitat cerebral de voluntaris que habien aprés asociacions de paraules, utilitzan imatges de resonancia magnètica funcional, i despres intentaven oblidar-les segons un dels dos processos, o bloquejantles o substituintles.
Van siutar una pantalla on apareixiaen les paraules i van formar dos grups d'un total de 36 participants. La prova consitia a codificar pars de paraules, ex. Playa- Àfrica. Primer sel's entrena per a recordar l'associació i després per a que olviden la segona paraula intentant bloquejar el seu record, per suspenció.

Després, van rebre una paraula nova que substituïa a una part del parell, ex. platja-snorkel, mentre la paraula Àfrica s'esborrava de la pantalla. Van ser entrenats per no pensar en 'Àfrica' recuperant la paraula de substitució 'snorkel'.

Durant l'experiment, es va examinar mitjançant tècniques d'imatge per ressonància magnètica funcional cadascuna de les dues formes en què oblidaven: suprimint i substituint.
Els investigadors van analitzar després l'activitat cerebral en cada procés, els resultats indiquen que cada mecanisme activa uns circuits neuronals diferents. Quan es suprimeix un record, es produeix una interrupció dels processos mnemotècnics gràcies al còrtex prefrontal dorsolateral, que inhibeix l'activitat de l'hipocamp, una regió clau per recordar esdeveniments del passat.

En canvi, quan es substitueixen uns records per altres, intervenen dues zones del cervell el còrtex prefrontal i el còrtex midventrolateral prefrontal que treballen per portar determinats records a la nostra consciència i alhora s'esborren els indesitjats. En aquesta substitució dels pensaments intervenen dos elements: un record substitut, que serà recuperat, i un altre que ens agrada, afegeixen.

Ambdues estratègies la supressió i la substitució resultar igual d'efectives a l'hora de desfer-se dels records perquè es tracta de dos mecanismes que ajuden a millorar el control mnemotècnic d'associació mental per recuperar els records, expliquen els investigadors.

Saber que diferents processos contribueixen a oblidar els records pot ser útil perquè ara sabem que a la gent, de manera natural, se li dóna millor un mecanisme o un altre, recull l'estudi. Gràcies al coneixement dels diferents mecanismes d'oblit es podrien desenvolupar tractaments de problemes de salut mental relacionats amb la regulació deficient de la memòria, com passa després de patir un traumatisme.

Notcia original:

Noticies relacionades:
http://drcampos.pe.tripod.com/olvido.htm
http://www.solociencia.com/medicina/07070506.htm

Video: