Causes de les malalties oculars

Un equip de científics ha treballar a partir de noves tecnologies per  intentar  explicar les causes de perquè moltes persones perden la vista amb malalties com un despreniment de retina o un glaucoma.

Fins ara totes les investigacions produïdes sobre les malalties oculars s’han concentrat en els processos bioquímics que es produeixen a l’ull.

A la Universitat de Lund en Suècia han volgut canviar i s’han centrat més en entendre perquè es produeixen aquestos processos bioquímics en estes malalties. Aquest canvi de perspectiva han produït moltes expectatives a moltes persones enteses.

Motes malalties oculars tenen un comportament mecànic i  aquest és el que pot donar noves explicacions del perquè surten aquestes malalties.

La nova tècnica s’ha centrat en fer créixer el teixit de la retina amb estat estirat  d’animals adults.  En aquest cas de porcs en un estat més o menys igual al teixit present amb l’ull viu.

El teixit no estirat a diferència del estirat mort després d’uns dies quan es produeixen alteracions al equilibri mecànic de la retina.  Així  ara ja es poden fer estudies de 10 dies en un teixit de la retina que conserva favorablement l’estructura i la supervivència és molt major.

Tot això millorarà la investigació dels factors bioquímics que afecten a les cèl·lules del sistema visual en una persona sana i una persona afectada.

Noticia original:

Noticies relacionades:

Noticia 1

Noticia 2

Video:

Modificació del circuit cerebral

S’ha  produït un nou descobriment en el camp de la neurociència que pot proposar  solucions amb el camp dels trastorns alimentaris.

Antigament es pensava que les cèl·lules del cervell que estaven relacionades amb el apetit es produïen durant el desenvolupament del embrió.

Tots aquests pensaments s’han esfumat quant al Regne Unit una investigació de la universitat de East Angila ha pogut detectar que hi ha una població de cèl·lules amb la capacitat de fer noves neurones del apetit . Han fet les investigacions amb ratolins.

La obesitat ha produït  un problema molt greu d’epidèmies en molts de països. Al món hi ha moltes  persones amb sobrepès i obesitat i  cada any moren moltes d’aquestes persones.

El equip de Mohammad K. Hajihosseini  ha investigat una part del cervell que regula la reducció d’energia, l’ apetit,  la set i moltes més funcions biològiques bàsiques. La investigació es va centrar primordialment a les cèl·lules nervioses reguladores del apetit. 

Les investigacions han afirmat que hi ha una població de cèl·lules anomenades tanicitos que presenten unes característiques similars a les de les cèl·lules mare. Les tanicitos segreguen unes neurones cerebrals que regulen l’ apetit quan  el ratolí ha nascut i fins i tot de més gran.

Aquesta nova investigació ha fet un tractament que acabarà amb la obesitat de moltes persones. Normalment la pèrdua del mal funcionament de les neurones és la font dels problemes dels trastorns associats amb el menjar.

Fins fa molt poc temps es creia que les cèl·lules nervioses del apetit es formaven durant el període embrionari.  El nou estudi ha demostrat que els circuits neuronals no estan sempre fixos sinó que es poden caviar a conveniència de cada persona, amb la finalitat de curar trastorns a l’hora de menjar.  

Amb aquesta investigació també han treballat diferents persones de molts països.

Noticia Original:

Noticies relacionades:

Noticia 1

Noticia 2

Video:

Fa 9 milions d’anys a Sud-america vivien 14 especies de cocodrils

Fa 9 milions d’anys al delta del Amazones i del Urumaco havia 14 especies de cocodrils que compartien el mateix espai, on això actualment això no es factible. Els investigadors també han descobert dos noves especies en la que una presentava les dents esfèriques.

El que visqueren totes en un mateix llos es degut a les diferents mandíbules que tenies les especies lo que dona una gran possibilitat de dietes.

Les dents esfèriques del Globidentosuchus brachyrostris s’associa a una alimentació basada en caragols o crancs, mentres que els grans cocodrils, que podien arribar als 12 metres de longitud, s’alimentaven de tortugues, grans roedors i altres cocodrils petits.

Els estudi descriu la extinció d’aquestes especies fa 5 milions d’anys a causa de la elevació del Andes que va desviar el riu en el que vivien.

Noticia original

Noticies relacionades:

• 1
• 2

 

Video: 

Un parasit de la marieta arlequina fulmina altres especies de marietes

Els científics no saben perquè algunes especies es converteixen en invasores com es el cas de la mirieta arlequina, Armonía axyridis, aquesta es va introduir en varies arts del mon pera el control de plagues i va acabant superant a les natives.

Un equip de científics a descobert el perquè, es degut a que les mirietes arlequines posseeixen uns microorganismes paràsits que el que fan es matar a les natives, així mateix la marieta te mes de 50pèptids antimicrobians el numero mes alt reportat fins al moment en animals.

Noticia original

Noticies relacionades:

• 1 

• 2

 Video:

Un sol gen revela el misteri del tigre blanc

Els tigres blancs ja sols es troben en les zoològics, però pertanyen al mon salvatge, on poden viure sense problemes. Investigadors xinesos han descobert que el seu característic pelatge no es un defecte, ni tampoc son albins; sinó que posseeixen una variant natural exclusiva del gen que controla la pigmentació.

Aquesta variant genètica de este felí inhibeix principalment la síntesis de pigments roijos i grocs però que mantén les ralles negres

Els investigadors han tret els genomes de una família de 16 tigres del Safari Park Chimenlong i que incloïa individus de bengala i normals. El estudi afirma que no son albins ja que no sofreixen cap defecte fisiològic.

Els científics argumenten que els tigres de bengala a vegades mostres estrabisme que probablement es degut a la endogàmia que sofreixen al estar en captiveri.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES:

• 1

• 2

VIDEO:

Caminar ràpid pot reduir el risc en alguns problemes de salut

Els resultat d'una investigació recent, indiquen que caminar ràpid redueix el risc de: l'excés de colesterol, de diabetes i patir hipertensió.

L'Equip dirigit per Paul T. Williams, va analitzar unes 30.000 persones corrent i unes 15.000 caminant per a fer una comparació.

Els investigadors van observar que l'energia gastada per caminar ràpid i l'energia gastada per correr provoca reduccions similars del risc de patir pressió arterial elevada, colesterol alt, diabetis i enfermetats coronàries, durant 6 anys de seguiment de l'estudi.

En la investigació final, es va evaluar el consum energètic que té correr i caminar per la distància recorreguda.

La conclusió de l'estudi va donar lloc a la següent resposta: sense arribar a nivells de rendiment físic extrem, s'ha dit que com més es camina o més es corre hi han millors efectes sobre la salut.

Notícies relacionades:

1- Avantatges de sortir a caminar

2- Correr per a reduir colesterol

Vídeo ralacionat:

Simulen en 3D l'evolució per selecció natural de la forma d'òrgans complexos

Un grup d'investigadors ha permès simular el procés de creació dels òrgans a través de la selecció natural.
Ha consistit en generar imatges en 3D per mitjà de programes electrònic especialitzats i així simular el mecanisme de regulació genètica que és dona durant el procés embrionari. Tot i la dificultat del treball, permetrà entendre com actua la selecció natural a l'hora de garantir el desenvolupament a un òrgan complex o bé a l'hora de la seva desaparició per ser un poc imprescindible. A la vegada també s'ha pogut comparar la complexitat de les morfologies en quan a la forma, és a dir, veure quins són realment els més complexos.

La conclusió d'aquests científics ha estat que la sel.lecció natural està constantment editant la morfologia dels cossos però que de vegades disten de ser òptims.



Notícia original

Notícies relacionades:

-La selecció natural recupera l'herència evolutiva inactiva durant milions d'anys
-Austràlia crearà teixits nerviosos en impressores 3-D el 2016


Vídeo:

Clonades per primera vegada cèl • lules mare embrionàries humanes per a la medicina personalitzada

Fins ara havia estat impossible la idea de produir cèl.lules mares embrionàries per regenerar teixits. Però, un grup d'investigadors acaben de descobrir que és possible.

S'ha pogut dur a terme a través de la transferència de nuclis de les cèl.lules somàtiques. El procés consisteix a trasplantar el nucli d'una cèl.lula donant a un òvul. D'aquesta manera es podrà generar qualsevol tipus de teixit cel.lular que sigui necessari.

 Fins avui, no sabia pogut ja que es pensava que per aconseguir transferència nuclear de cèl • lules somàtiques es necessitaven mil.lers d'òvuls, però s'ha pogut demostrar que només amb dos és possible. Els micos van ser els primers que ho van experimentar amb eficàcia, seguit d'una cèl.lula epitelial a un òvul.

Aquest avanç, en un futur, podria permetre diverses regeneracions de teixits danyats així com grans finalitats terapèutiques

Notícia original

Notícies relacionades:

-La reparació d'òrgans amb cèl•lules mare a la carta encara queda lluny

-Cèl•lules mare embrionàries i medicina regenerativa

Vídeo:

Desenvolupen un nou material basat en el silici

Un equip d’investigadores del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)  ha aconseguit un material artificial basat en el silici, amb propietats òptiques i electromagnètiques prometedores, que ajudarien a proporcionar avenços tecnològics i científics.
Tradicionalment tan sols existeixen materials artificials basats en metalls nobles com ara l’or, més cars. Aquest nou material, en canvi, no apareix de forma espontània a la naturalesa.
Les “nanosferes” de silici que han aconseguit desenvolupar són les que han donat a lloc a aquest nou material. Son 100 vegades mes petites que el gruix d’un cabell humà.
Aquest descobriment suposa diferents avantatges respecte als materials fabricats a partir de metalls nobles, ja que el silici és transparent a la radiació infraroja i es 1.000 vegades més barat.
L’equip d’investigació porta vuit anys treballant en les nanopartícules esfèriques de silici, on han pogut descobrir algunes de les seves propietats, entre les quals esta la seva alta capacitat per bloquejar la radiació solar.
Noticia original 

Noticies relacionades
- Nuevo método de crecimiento de capas nanométricas de cuarzo sobre silicio 
- Los nanotubos de carbono permiten generar microcomponentes mecánicos

Video relacionat

Allarguen un 60% la vida de cucs a l'inhibir un mecanisme cel·lular

Un experiment de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), ha aconseguit 
allargar un 60% la vida de cucs a l' inhibir amb antibiòtics convencionals un mecanisme cel·lular que també està present en mamífers. 

Els investigadors van detectar un trío de gens, els quals participen en la sumministració d’energía a les cèl·lues, als quals, si es desminueix una proteïna en la que participen, és possible allargar la vida de l’organisme. Aquest procés té lloc al mitocondri.

Primer es va provar amb rates de laboratori, que solen viure entre 356 i 900 dies. Després de reduir l’expressió dels gens fins un 50%, es va observar com la seva vida va incrementar uns 250 dies. Així, l’equip d’invetigadors de Suïssa, va provar de fer-ho en nemàtodes de l’espècie Caenorhabditis elegans, els quals tenen una vida mitjana de 19 dies. Es va observar un increment del 60%, per tant, la seva vida es va allargar fins a 30 dies. 

Amb aquests resultats, els investigadors van concloure que la presència de proteines del ribosoma mitocondrial és inversament proporcional a la longetivitat, i també que, si es fa aquest procés a una edat jove, els resultats són més ponunciats. 


El més positiu sobre això, és que no es tracta de manipular genèticament als cucs, sinó, simplement, exposar-los a certes substàncies que inhibeixen la funció del ribosoma. 

Noticia original

Noticies relacionades

Noticia 1

Noticia 2

Video

Obtingudes per primera vegada cèl·lules mare humanes mitjançant una clonació

Uns investigadors de la universitat d'Oregon han aconseguit clonar per primer cop una cèl·lula humana amb una tècnica com la que es va fer servir amb l'ovella Dolly i han obtingut a partir d'aquesta cèl·lula cèl·lules embrionàries compatibles amb el donant i aptes per usos terapèutics. L'objectiu era aconseguir cèl·lules mare que puguin regenerar teixits danyats sense que hi hagi rebuig, no era clonar un humà.

Anteriorment ja s'havia intentat fer això però no es van superar les 8 cèl·lules, insuficients per obtenir cèl·lul es mare útils. Ara han aconseguit una estructura de 150 cèl·lules, fins i tot més gran que la que s'implanta a les dones en tractaments de fertilitat. Es va realitzar una SCNT (transferència nuclear de cèl·lules somàtiques), el mateix procés que es va utilitzar amb la Dolly. Es va transferir el nucli d'una cèl·lula adulta humana a l'interior d'un òvul d'una dona donant al qual abans se li va treure el nucli i després es va aplicar una lleugera descàrrega elèctrica. La cèl·lula obtinguda, amb DNA igual que el de l'home, es divideix com si fos una fecundació real. Un factor important per a la divisió va ser la solució líquida, amb cafeïna que inhibia uns enzims que dificultaven la divisió, on es va mantenir l'òvul fecundat en les primeres fases. 

Les cèl·lules noves eren com les d'embrions fertilitzats, sense anomalies i ja es podien convertir en cèl·lules especialitzades. Al cap d'uns dies es van obtenir cèl·lules cardíaques, hepàtiques i nervioses. És un avenç cap a l'ús de cèl·lules mare que ajudin al desenvolupament de teràpies personalitzades en malalties com l'esclerosi múltiple, les cardíaques i neurodegeneratives i les lesions medul·lars...

També s'ha usat una altra tècnica, les cèl·lules mare pluripotents induïdes, que es generen directament a partir de cèl·lules adultes fent que una d'elles retorni a la fase embrionària. És més senzill, barat i potser més ètic però hi ha més possibilitat de que hi hagi mutacions.

Notícia original

Notícies relacionades

Noticia 1
Noticia 2

Vídeo

Els ritmes cerebrals dels ratpenats no segueixen el patró que es creia

Un nou estudi ha revelat que els ratpenats no són “rates amb ales” com popularment es diu. Aquest estudi ha descobert una diferencia fonamental en el funcionament del cervell d’una rata i un ratpenat, relativa als ritmes cerebrals en una part orientada a la navegació espacial.
El nou estudi es un repte cap a un model molt utilitzat basat en estudis de rosegadors però que també s’utilitzava en els ratpenats, sobre com processa el cervell la informació espacial per orientar-se. La conclusió que s’ha extret, es que els neurocientifics hauran d’estudiar detalladament una amplia gama d’especies per obtenir uns resultats mes clars dels processos en els mamífers.
Els científics encarregats de l’estudi es van centrar en unes cèl·lules especialitzades que processen la informació espacial a una regió coneguda com l’escorça entorrinal medial. Altres experiments anteriors van mostrar que les neurones ubicades en aquella regió cerebral emetien una senyal elèctrica anomenada Onda Theta, quan les rates s’orienten i es desplacen.
L’equip científic va aquestes ones mitjançant respostes elèctriques en les rates i els ratpenats. En les rates van trobar evidències d’aquestes ones, però en els ratpenats no.

Noticia original: 
Noticies relacionades:
Los murciélagos tienen habilidades más complejas de lo que se creía 
La potente memoria espacial de los murciélagos 

Video relacionat:

Bessons idèntics, però diferents

Un grup d’investigadors de l’ Universitat Tècnica de Dresden (Alemanya), van decidir fer un experiment per a l’estudi de la relació entre l’estructura del cervell i les experiències de cada individu, per així buscar el per què els germans bessons idèntics no són exactament iguals.

Aquest grup d’investigadors van analitzar 40 ratolins genèticament idèntics, que convivien juntes al mateix entorn. La pràctica era, que els rosegadors podien triar entre varies activitats per a fer. Es va veure que tot i ser idèntics i viure al mateix entorn, la individualitat emergia totalment, que cada rosegador havia reunit les seves pròpies experiències.

Tot això és degut a que el cervell és un òrgan que no para de desarrollar-se mai, Tots els canvis que hi tenen lloc, tenen a veure en les nostres experiències personals durant la nostra vida, amb la nostra personalitat i conducta.

La neurogènesi adulta, permet que el cervell reaccioni amb flexibilitat amb la nova informació que aportem, i a través de la qual, es com adquirim els coneixements. Tot i que aquest grup d’investigadors només ha experimentat amb ratolins, el principi observat es manté entre les espècies.

Als experiments, els ratolins tenien un micro-chip, gràcies al qual els investigadors podien rebre les senyals electromagnètiques per poder construir els perfils de moviment i el seu comportament exploratori. Les diferencies entre els seus perfils es va associar en la generació de noves neurones al hipocamp.

Per veure també la diferencia, van provar el mateix experiment però a un espai menys atractiu i amb menys activitats per triar, i es va veure que la neurogènesi d’aquests ratolins era inferior a la dels altres. Per això, és va concloure que “l’experiència intervé en l’envelliment cerebral, i en un espai enriquit, fonamenta el desenvolupament de la individualitat". 

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2

Video:

El te verd i el cafè semblen reduir el risc del vessament cerebral

Els resultats d'una recerca efectuada a Japó apunten el fet que el te verd i el cafè poden ajudar a reduir els riscos de sofrir un vessi cerebral, especialment quan tots dos són consumits de forma regular.

Les persones investigades  que van beure diàriament te verd o cafè van tenir un risc aproximadament d'un 20 a un 30 per cent menor de sofrir un tipus de vessament cerebral, en comparació d'els qui  no van consumir aquestes begudes.

L'equip del Dr. Yoshihiro Kokubo, del Centre Nacional Cerebral i Cardiovascular de Japó va trobar que com més te verd o cafè bevia la gent, menor era el seu risc de sofrir un vessament cerebral.

Els participants en l'estudi tenien entre 45 i 74 anys d'edat, hi havia pràcticament la mateixa quantitat d'homes que de dones, i cap dels dos sexes  patien de càncer ni de malalties cardiovasculars.
 L’ equip també van ajustar els seus resultats per tenir en compte l'edat, el sexe i factors de l'estil de vida com l'hàbit de fumar, el consum d'alcohol, el pes, la dieta i la pràctica d'exercicis físics.

 El cafè com que conté àcid clorogènic , és capaç de reduir  el risc de sofrir un vessi cerebral mitjançant la disminució de les possibilitats de desenvolupar diabetis tipus 2.
Per descomptat, com ocorre amb qualsevol producte, un consum excessiu de cafè o te és perjudicial per a la salut.

Apart, hi ha persones amb al•lèrgies o altres problemes de salut a els qui poden no asseure'ls bé aquestes begudes.


-Notícia original: 

-Notícies relacionades:

- Pot ser una vessi cerebral.

- Risc de vessament cerebral.

-Vídeo: 

El bloqueig d'un sol gen redueix l'agressivitat dels tumors

Un equip de la Universitat Johns Hopkins ha descobert un gen que actua com un interruptor en els processos tumorals. Estudiant cèl·lules de càncer de mama humà han vist que després del seu bloqueig el cultiu adquireix l'aspecte d'un teixit sa. Això fa que pugui ser una alternativa contra tumors resistents als medicaments.

El gen que ha estat estudiat pertany al grup dels HMG, que tenen una relació amb el creixement cel·lular, causant del descontrol dels càncers.

Després de haver-ho provat en ratolins i vist que el HMG no es propagava van demostrar que desactivant aquest gen en cèl·lules afectades pel càncer, fa que canvie completament el seu comportament. També s’ha demostrat una vegada més que les cèl·lules mare són de gran ajuda per a combatre els càncers.

Això pot ser molt important per als casos en els que no hagi tractament. Els investigadors han comprovat els efectes beneficiosos del gen supressor en càncers de pulmó, mama, estómac, còlon, testicle, úter i ovari.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Un nuevo gen para frenar el cáncer.

-Marcados por los genes.

-Vídeo:

Primer trasplantament d'una tràquea bioartificial en una xiqueta

La vida de Hannah ha canviat per complet ja que patia una rara malaltia anomenada agenèsia traqueal congènita, que li impedia alimentar-se per la boca, parlar o respirar amb normalitat. Aquest trastorn, que es dóna en un de cada 50.000 nascuts, és el responsable que la seva tràquea no es desenvolupés i hagi tingut que estar en el hospital des del seu naixement fa 32 mesos.

El trasplantament al que s'ha sotmès li ha donat una tràquea i una vida nova ja què gràcies a aquest trasplantament podrà menjar, parlar i respirar sense problemes.

Des de fa cinc anys, la tràquea procedia d'un donant però ara es realitza amb nano-fibres i amb un motlle sintètic. Una vegada modelat amb les fibres, es retira el motlle i la tràquea és banyada amb les cèl·lules mare de la medul·la òssia del pacient. Aquest mètode és la primera vegada que es realitza en un pacient infantil i evitarà que Hannah prengui durant tota la seva vida medicació contra el rebuig.

Quan ja hagin transcorregut els mesos necessaris per a la rehabilitació i aprengui a empassar, menjar i parlar correctament els metges es plantejaran la idea d’unir la laringe i la tràquea, a partir d’aquell moment es convertirà en una xiqueta com les altres. 

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-A corto plazo, la tráquea bioartificial funciona.
-Implantan una tráquea formada a partir de células madre.

-Vídeo: