Allarguen un 60% la vida de cucs a l'inhibir un mecanisme cel·lular

Un experiment de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), ha aconseguit 
allargar un 60% la vida de cucs a l' inhibir amb antibiòtics convencionals un mecanisme cel·lular que també està present en mamífers. 

Els investigadors van detectar un trío de gens, els quals participen en la sumministració d’energía a les cèl·lues, als quals, si es desminueix una proteïna en la que participen, és possible allargar la vida de l’organisme. Aquest procés té lloc al mitocondri.

Primer es va provar amb rates de laboratori, que solen viure entre 356 i 900 dies. Després de reduir l’expressió dels gens fins un 50%, es va observar com la seva vida va incrementar uns 250 dies. Així, l’equip d’invetigadors de Suïssa, va provar de fer-ho en nemàtodes de l’espècie Caenorhabditis elegans, els quals tenen una vida mitjana de 19 dies. Es va observar un increment del 60%, per tant, la seva vida es va allargar fins a 30 dies. 

Amb aquests resultats, els investigadors van concloure que la presència de proteines del ribosoma mitocondrial és inversament proporcional a la longetivitat, i també que, si es fa aquest procés a una edat jove, els resultats són més ponunciats. 


El més positiu sobre això, és que no es tracta de manipular genèticament als cucs, sinó, simplement, exposar-los a certes substàncies que inhibeixen la funció del ribosoma. 

Noticia original

Noticies relacionades

Noticia 1

Noticia 2

Video

Un adolescent fabrica una màquina per a copiar material genètic

Fred Turner un adolescent de 17 anys va sofrir durant anys bulling dels seus companys, ja que, el germà d'aquest era pel-roig i ell no. Aquest va pensar que tenien pares diferents, però la única forma de saber-ho era experimentar en mostres genètiques. Això per a un adolescent sense recursos era bastant costos. L'única alternativa era fabricar ell mateix una màquina que “copies” de DNA. Necessitava un aparell, el qual el va trobar a les golfes de casa seva, aquest aparell era un antic reproductor de vídeo.

A la seva pròpia habitació Fred va construir una màquina de reacció en cadena de polimerasa, condicionada també com a “màquina PCR” (polymerase chain reaction), funciona centrifugant la mostra per a que les cèl·lules de DNA es concentrin al fons del tub. Es calenta a 95 graus per a extreure el material genètic. En aquest procés s'utilitzen enzims i catalitzadors, per així poder amplificar el DNA i fer copies.

El gen que fa que una persona tingui el cabell pel-roig es teoria es una mutació. Turner explica que els dos germans tenen dos copies d'un gen recessiu que causa una mutació a la proteïna MC1R al DNA. Ell va construir la màquina per a poder demostrar que Gus, el seu germà, te aquest gen, així que va agafar una mostra de la saliva del seu germà i la va posar a la màquina. Funciona fent varies copies del seu DNA i veure com reaccionen a diferents temperatures. Si calentes i refredes les mostres es poden separar, i així Turner va comprovar que el seu DNA es diferent al del seu germà.

Turner va guanyar el premi de Ingenier Jove del Any del Regne Unit, i l'admiració de la comunitat científica britànica gràcies al seu invent casolà, que el seu cost no va superar molt més dels 190 euros.

Noticia original

Noticies relacionades

1

2

3

Video

El bloqueig d'un sol gen redueix l'agressivitat dels tumors

Un equip de la Universitat Johns Hopkins ha descobert un gen que actua com un interruptor en els processos tumorals. Estudiant cèl·lules de càncer de mama humà han vist que després del seu bloqueig el cultiu adquireix l'aspecte d'un teixit sa. Això fa que pugui ser una alternativa contra tumors resistents als medicaments.

El gen que ha estat estudiat pertany al grup dels HMG, que tenen una relació amb el creixement cel·lular, causant del descontrol dels càncers.

Després de haver-ho provat en ratolins i vist que el HMG no es propagava van demostrar que desactivant aquest gen en cèl·lules afectades pel càncer, fa que canvie completament el seu comportament. També s’ha demostrat una vegada més que les cèl·lules mare són de gran ajuda per a combatre els càncers.

Això pot ser molt important per als casos en els que no hagi tractament. Els investigadors han comprovat els efectes beneficiosos del gen supressor en càncers de pulmó, mama, estómac, còlon, testicle, úter i ovari.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-Un nuevo gen para frenar el cáncer.

-Marcados por los genes.

-Vídeo:

Descriuen per primera vegada els gens de l’olivera

Un estudi internacional en la que participa la Universitat de Jaen han fet per primera vegada la trascriptoma de l’olivera, es a dir el genoma de l’olivera, això ajudarà en un futur a millorar l’espècie amb la millor eficiencia i reducció  de costos a l’hora de treure millors varietats.

S’han seqüènciat la major part de l’espècie, sobretot en la part del tamany i la producció del fruit.

Pera fer aquests treball s’han estudiat diferents tipus de rails, semilles, fulles etc.

Aquests estudi a estat finançat per la Fundació Genoma Espanya pera millorar un producte clau en el país, amb el fi de beneficar la salut dels consumidors.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES:

·        Los olivos milenarios de la Península Ibéricarejuvenecen 

·        Desarrollan un método biológicopara combatir la verticilosis del olivo 

 

VIDEO:

 

Un nou mètode permet modificar gens amb precisió

Cada dia es descobreix un gen relacionat amb alguna malaltia. La informació és vàlida, però pot ser frustrant: de gens serveix saber què gen cal canviar o eliminar si no es tenen eines per a això. Un nou mètode permet apropar-se a aquest problema amb més seguretat.

Aquest sistema té l'avantatge que es basa en el coneixement exacte de l'ADN (format per una seqüència de molècules encadenades). Cada fila té una seqüència complementària de ARN, un altre tipus de material genètic que s'ajusta a ella com un motlle. Si se sap al costat de quina seqüència es vol tallar l'ADN per incloure un gen (que no és sinó un altre tros d'ADN) o per eliminar-ho, n'hi ha prou amb pegar un enzim anomenat nucleasa al final d'aquesta cadena. Qualsevol aplicació que necessiti manipular un organisme pot beneficiar-se d'aquesta tècnica.

En principi, el descobriment és molt útil per manipular cèl·lules individuals o microorganismes com a bacteris, però també podria utilitzar-se en malalties causades per una mutació localitzada. Amb això s'evitaria que ocorregués com en alguns assajos de teràpia gènica, on la impossibilitat de triar el lloc d'inserció del nou material va fer que caigués al costat d'un oncogèn, amb el que es va estimular la seva activació i el resultat va ser que en comptes de curar una malaltia es va causar una altra.

Tot això, no obstant, està encara molt llunyà: el sistema solament s'ha provat en cultius de cèl·lules. Els investigadors volen passar ara a neurones.

-Noticia original.

-Noticies relacionades:

-La teràpia gènica surt del túnel.

-La reparació de gens com a teràpia.

-Vídeo:

Tenint genomes gairebé iguals l’home i el ximpanzé són molt diferents:

Sempre s’ha dit que l’home ve dels “mono”.

Una de les raons és que el ximpanzé i l’ésser humà tenen el 96% del genoma igual.

Però només amb el 4% de diferent sembla que existeixen diferències desproporcionades, la qual cosa fa que els genetistes continuïn estudiant.

Mitjançant mostres cerebrals de les dues espècies s’han trobat diferències en certes modificacions de l’ADN (metilació).

La metilació canvia la forma d’expressió dels gens, però no la informació genètica de la cèl•lula. 

Hi ha centeners de gens més baixos de la metilació en el cervell humà que en el cervell del ximpanzé. La majoria d’aquests gens estan relacionats amb malalties com l’autisme, dependència de l’alcohol i altres substàncies…

Tots aquests descobriments  poden ajudar als científics a millorar en teràpies per algunes malalties de les persones.

Les diferències de metilació entre els ximpanzés i l’ésser humà indiquen la nostra predisposició a certes malalties.

Noticia original:

Noticies relacionades:

El hombre y el chimpance comparten un 96% de su ADN.
Comparación del genoma del chimpance con el humano.

Video relacionat: