Els atacs epilèptics són causats per la excessiva activació d’algunes neurones del cervell. Un nou estudi fet per neurocientífics de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, als Estats Units, suggereix que alguns atacs epilèptics es poden causar a les cèl.lules glials, les quals es creia que tenien un paper secundari amb el funcionament cerebral. Les cèl.lules glials constitueixen aproximadament la mitat del cervell tenen diversos papers auxiliars, però en els últims anys els neurocientífics han afirmat que també in-tervenen en funcions importants, com la comunicació entre neurones.
A l’estudi es va poder concloure que les cèl.ules es tornaven hiperactives durant l’atac epilèptic.
Troy Lttleton i Jan Melom van fer un experiment amb les mosques de la fruita on van identificar una mutació a les cèl.lules glaies que fan que les mosques siguin més pro-penses a tindre atacs epilèptics. Les mutacions al gen fan que influeixi en la comuni-cació de les cèl.lules glaies amb les neurones, fan que les neurones es tornin més excitables. La excitabilitat fa que les mosques tinguin més atacs epilèptics respecte als estímuls ambientals.
Contrarestar els efectes de la mutació pot ser una bona oportunitat per al desenvolupament de nous tractaments per a la epilèpsia.
Els tatuatges són un element estètic que han captivat l’atenció de moltes persones durant els últims anys. En canvi, moltes d’aquestes persones desitgen eliminar-los. El doctor Pablo Umbret professor de dermatologia del Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona.
Cada vegada és més freqüent la sol.licitud de la eliminació de un tatuatge, com també han augmentat el nombre de persones que se’n volen fer un al cos. Sobre un 10% de les visites que reben els dermatòlegs són per eliminar un dels seus tatuatges.
Els tatuatges professionals són més profunds que els aficionats, per tant, és més difícil acabar amb ells. Els tatuatges poden ser perjudicials si es produeix una al.lèrgia, una infecció o una irritació, per això és important que les persones amb psoriasis no haurien de realitzar-se cap tatuatge perquè poden exagerar els símptomes de la patologia.
El làser és una bona via per a eliminar un tatuatge, encara que si el dibuix no és molt gran es poden fer de forma quirúrgica. Segons la mida del tatuatge i dels colors, se li aplicarà una longitud d’ona o una altra. El làser el que fa es produir com una petita fuetada que desfà la substància del dibuix per a que desapareguin. Les persones amb tatuatges tarden entre 10 i 20 sessions per a fer-lo desaparèixer.
Les persones que es vulguin fer un tatuatge, es recomana que siguin reversibles i de color negre o blau. El més important, que es facin a un lloc autoritzat on s’usi un mate-rial legal amb controls de seguretat. I també s’ha de tindre en compte si es té una malaltia dermatològica.
Un estudi forense va determinar que Natasha Harris de Nova Zelanda va morir el febrer de 2010, quan només tenia 30 anys, pel seu consum additiu de 9 litres diaris de Coca-Cola durant uns quants anys. El jutge d’instrucció David Crerar va apuntar que l’abús d’aquest refresc li va causar una arítmia. També va afirmar que el consum diària de litres de Coca-Cola equival a 970 mil.ligrams de cafeïna i més d’un kilogram de sucre però també va dir que la empresa no es pot fer responsable de la salut dels seus consumidors.
Es va enviar una copia de les conclusions fetes per Crerar al Ministre de Salut de Nova Zelanda en les que es recomana que s’incloguin unes advertències als envasos dels refrescs amb gas per a que la gent prengui consciència de les grans quantitats de sucre i cafeïna, i que es revisin els nivells legals de quantitat d’aquestes substàncies.
A l’examen forense es va determinar que Harris tenia el fetge més gran del normal amb diversos depòsits de grassa, suposadament pel sucre com va apuntar el canal TVNZ. A demés, tenia nivells baixos de potassi a la sang i se li van extreure algunes dents per l’excés de consum de Coca-Cola i a més va provocar que un dels seus fills naixés sense esmalt de dents.
A més de la qualitat, també es presenta una gran atenció en quant a les malalties infeccioses. No n’hi ha prou en buscar només els virus, sinó que en els centres de reproducció assistida s’asseguren que el semen passi el “període finestra” deixant passar el temps en el qual el virus pot estar a la sang però no detectar-se en les proves serològiques.
L’any 2010, uns 1026 nens van néixer a Espanya per mitjà de la donació de semen. El semen del donant ha de passar uns paràmetres que no estan al abast de totes les persones.
El director del laboratori d'Andrologia de l'IVI Madrid, Alberto Pacheco, va afirmar que entre un 5% i un 10% dels que es presenten voluntaris, no només s’estudia la qualitat seminal sinó també al candidat des del punt de vista psicològic.
Els psicòlegs el que busquen és assegurar-se que el candidat estigui convençut de fer la donació en compte de destacar patologies psiquiàtriques greus.
Pacheco, respecte a la qualitat seminal, aclareix que es demana molt més enllà del necessari per poder tenir fills. Aquesta raó és una consulta que reben en els centres dels donants no aptes per a donar semen, que es pregunten si en un futur ells mateixos tindran que ser candidats a la reproducció assistida.
El període finestra de les malalties infeccioses requereix l’espera de sis mesos des de les primeres proves fins que el candidat elegit està preparat per a donar. Un cop està el semen acceptat, es congela però abans cal esperar que la mostra es liqüi, ja que al començament està molt viscós. El semen s’introdueix en criotubos que es fiquen en contenidors de nitrogen.
Després s’espera sis mesos per alliberar, ja que en tot aquest temps, s’ha pogut generar alguna malaltia.
La fi de la donació és quan el semen està servit per a produir sis gestacions. Es fa una mitjana d’entre 24 i 30 extraccions, ja que només entre el 20 i el 30 per cent de les mostres aconseguiran un embaràs.
El tema del pagament als donants és un poc polèmic, ja que segons Pacheco, no només es tracta del pagament sinó que també pels desplaçaments, les molèsties, etc.
La llei deixa molt clar que el donant s’ha d’assemblar al home de la parella heterosexual. En canvi, si es tracta d’una parella homosexual o una dona soltera, es poden triar preferències.
Un
estudi proposa una teoria en la que explica perquè es formen ramificacions en
els rius.
S’ha
descobert un punt de inflexió matemàtica que determina si la vall continuarà creixen
o s’acorsarà el tamany, aquest treball pot servir pera aprendre sobre els processos
de erosió en alguns llocs dels sistema solar.
Els
geòlegs saben des de fa molt de temps que això ocurreix al llarg del temps per
la erosió pero no hi havia una explicació matemàtica que expliques aquests
fenomen.
Un estudi internacional
en la que participa la Universitat
de Jaen han fet per primera vegada la trascriptoma de l’olivera, es a dir el genoma de l’olivera, això ajudarà en un futur a millorar l’espècie amb la millor eficiencia i reducció de
costos a l’hora de treure millors varietats.
S’han seqüènciat la major
part de l’espècie, sobretot en la part del tamany i la producció del fruit.
Pera fer aquests treball
s’han estudiat diferents tipus de rails, semilles, fulles etc.
Aquests estudi a estat finançat
per la Fundació Genoma
Espanya pera millorar un producte clau en el país, amb el fi de beneficar la salut
dels consumidors.
Científics
han provat de sometrer a plantes a un estrès oxidatiu pera que acumulen substancies
com a mecanisme de defensa. Aquests científics de la Universitat Federal
de Cearà (Brasil) han arribat a la conclusió de que els cultius amb una tècnica ecològica a la que sofreixen molt estrès acumulen sucres,
fenols i vitamines C amb mes quantitat.
Els
científics han utilitzat pera fer la comparativa tomates orgàniques i tomates convencionals amb la conclusió que els orgànics sofreixen mes estrès lligat al
la falta de hidrogen en el terra, de medida son mes petits pero amb una
concentració molt mes alta.
També,
científics diuen que una millor qualitat del producte no vol dir una millor salut
pera el consumidor ja que no s’ha experimentat donant a una població un fruit i
a una altra població un altre.
La universitat computense de Madrid revela que
el cànnabis es beneficiós per a enfermetat
de esclerosi múltiple, els
malats de aquesta enfermetat sofreixen de contracció muscular permanent, forts
dolors i dificultat per a dormir.
Una empresa farmacèutica de nord america ja a
tret una medicina feta per cannabinoides, un compost de la marihuana, que ajuda
amb la contracció muscular i els dolors, aquesta medicina ja aprovada a Espanya
també podria frenar el progrés de la malaltia.
Ja s’ha tret una molècula sintètica anomenada
WIN que el que fa es imitar els efectes del cànnabis sobre els receptor del els
canabinoides.
Els fòssils d'onze aus del Cretàcic estudiats per científics de Xina suggereixen que els avantpassats dels ocells moderns tenien ales en les seves extremitats inferiors. Al llarg de l'evolució les potes van perdre les seves plomes i es van especialitzar en el desplaçament terrestre, mentre que les extremitats superiors es van dedicar al vol.
Xing Xu i el seu equip van analitzar onze fòssils de quatre grups diferents d'aus del cretàcic ,trobats en el nord-oest de Xina
El bon estat de conservació va demostrar que tenir quatre ales no era una qualitat rara.Les primeres aus tenien una estructura corporal diferent a les actuals,i el parell de ‘potes-ales’ extra proporcionava l'assistència necessària.
El que sí mostren clarament és que els fòssils són plomes llargues, corbades i rígides, situades perpendicularment a les potes. Les escates que recobreixen avui les potes de moltes espècies són estructures derivades de les plomes dels seus antecessors prehistòrics. A poc a poc, les plomes de les extremitats inferiors es van anant perdent evolutivament i convertint-se en el plomissol, fins a finalment derivar en escates.
LLavors, les extremitats superiors van guanyar eficàcia en el vol.
Les plomes que tenen alguns ocells actuals en les potes són molt diferents de les observades en aquests fòssils. En general, en l'actualitat són petites i suaus i tenen funcions protectores de la pell.,encara que hi ha espècies com les gallines que tenen plomes llargues i perpendiculars a les potes, que recorden a les d'aquests ocells ancestrals. -Notícia original: