diumenge, 30 de desembre del 2012

Una cova de realitat virtual per a tractar fòbies


Cada cop més, la tecnologia es utilitzada per a la millora en quan a la medicina, per exemple el cas que anem a tractar, la psicologia.
La cova de realitat virtual per a tractar fòbies es una espècie d’habitació en que totes les parets són pantalles de projecció. Cada pantalla està controlada per un projector, gràcies al qual s’aconsegueix l’efecte d’estereoscòpia ja que el pacient utilitza ulleres especials. El vídeo està gravat sense cap mena de filtre, és a dir, directament, i és per això que obtenim aquest efecte de profunditat. Amb tota la tecnologia, es pot crear un entorn especial i reproduir la situació requerida en cada moment. Per tant, el pacient pot experimentar situacions que li produeixen ansietat en la societat per poder acabar amb la seva angoixa.
Alguns exemples de teràpies són contra la por a parlar en públic, a les altures, etc. La ment del pacient interpreta que està en un entorn real i experimenta sensacions molt paregudes a les que tindria en una situació real.
L’investigador i fundador del centre de realitat virtual de la UPC, Pere Brunet, va explicar fa poc totes les peculiaritats de les seves investigacions.
Encara no s’ha dut a terme cap tractament amb la cova ja que no està homologat, sinó que de moment està en fase d’estudi.
Des de la dècada dels 90 la tecnologia ha estat utilitzada per a tractar fòbies, però no s’utilitzava el mètode de la cova sinó s’utilitzava un casc amb un sistema HMD.
A la teràpia també es tracten els Trastorns Obsessius Compulsius, que consisteix en l’exposició amb previsió de resposta, és a dir que el pacient i el terapeuta abans de començar amb la teràpia pacten que el pacient no podrà fer cap tipus de rituals.
La teràpia en el cas de les fòbies dura sobre una hora i a en el cas dels TOC, sobre noranta minuts.
A diferencia del sistema HMD, la cova permet al pacient observar el seu propi cos, i això comporta una major immersió. Amb el sistema HMD, el pacient es veu a ell mateix com un cos virtual, no real.

Noticies relacionades:
          - Primera noticia:
          - Segona noticia:



Vídeo:

Bloquegen la entrada del virus del sida al sistema immunitari


Uns científics de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona, han descobert el mecanisme emprat pel  VIH per  penetrar al sistema immunitari i per tant han aconseguit bloquejar-li la entrada i evitar la seva propagació.
L’investigador Javier Martínez-Picat, ha explicat a Europa Press que la verdadera importància de l’estudi és que s’ha descobert un nou mecanisme que permetrà dissenyar un fàrmac que tindrà la capacitat de bloquejar la transmissió del VIH dins del cos humà d’aquí 10 anys.
Actualment s’utilitzen 20 fàrmacs per intentar elimina la presència del VIH, però no són capaços d’eliminar-lo totalment de l’organisme.
La molècula que es situa a sobre de les cèl.lules dendrítiques,  ja va ser identificada per l’equip del IrsiCaixa i en aquesta última investigació s’ha aconseguit la quadratura del cercle en descriure la molècula de la cèl.lula dendrítica que s’associa amb el glucolípid i serveix de via d’entrada al seu interior.
Martínez-Picat, amb col·laboració de la Universitat de Heildelberg (Alemanya) i la de Lausanne (Suïssa), ha anunciat que ja han iniciat el cribratge de milions de compostos químics mitjançant simulació informàtica amb la intenció d'avançar en el disseny d'un nou fàrmac.
El fàrmac no es farà en forma de vacuna sinó en forma de crema preventiva. Martínez-Picat ha anunciat que el disseny d’aquest nou fàrmac  es realitzarà durant la pròxima dècada quan les situacions actuals milloren.
El mecanisme descobert també podria servir per frenar la propagació d'altres virus que actuen de forma similar, com és el cas del HTLV-1, que provoca leucèmia.
Martínez-Picat ha reinvindicat  el nivell de la recerca a Espanya i la importància de mantenir- la, ja que si no es manté comportarà el retrocés de molts treballs que estan donant els seus fruits.
Altres noticies:



Vídeo:

dijous, 27 de desembre del 2012

Un planeta potencialment habitable que orbita un estel similar al Sol

Un estel similar al nostre Sol alberga cinc planetes, un dels quals es troba en una zona potencialment habitable on podria existir aigua líquida i potser vida. Un equip internacional d'astrònoms ha aconseguit detectar cinc mons que orbiten entorn de l'estel Tau Ceti, que es troba relativament prop del nostre Sistema Solar, a tan sols 12 anys llum.
El planeta que podria tenir aigua i vida té una massa 4,3 vegades la de la Terra, i és per tant el més petit de tots els que s'han trobat fins ara a la zona potencialment habitable del seu estel.
"Aquesta troballa recolza de nou la idea cada vegada més establerta que pràcticament tots els estels té planetes, i que en la nostra galàxia han d'existir molts planetes de la grandària de la Terra potencialment habitables", explica en un comunicat Steve Vogt, de la Universitat de Califòrnia en Santa Creu.
 Els cinc planetes són tots relativament petits, amb masses d'entre dues i 6,6 vegades la de la Terra. El món potencialment habitable, que completa una òrbita entorn de Tau Ceti cada 168 dies, probablement no és un planeta rocós com la Terra.
Tau Ceti és una mica més petita i menys lluminosa que el nostre Sol. Es troba a 11,9 anys llum en la constel•lació de Cetus (la balena) i és visible en el cel nocturn.
Els autors de la troballa *reanalizaren 6.000 observacions de Tau Ceti realitzades per l'instrument HARPS.

Noticia original: 

Noticies relacionades:
-Estrella similar al Sol: 
-Planeta habitable a 42 anys llum: 

Vídeo:

Alga que extreu energia d'altres plantes

S'ha descobert que l'alga verda  Chlamydomonas  reinhardtii, no només és capaç de nodrir-se a partir de la fotosíntesi, sinó que també obté energia d'una font alternativa: altres plantes. Aquesta troballa podria també tenir un gran impacte sobre el futur de la bioenergia.

Fins ara, es creia que només cucs, bacteris i fongs eren capaços de digerir la cel·lulosa vegetal i utilitzar-la com a font de carboni per al seu creixement i supervivència. Les plantes, per la seva banda, es valen de la fotosíntesi, per la qual cosa requereixen llum, així com diòxid de carboni i aigua.
En una sèrie d'experiments, l'equip de Olaf Kruse, de la Universitat de Bielefeld, a Alemanya, va conrear l'espècie microscòpica d'alga verda Chlamydomonas reinhardtii en un ambient amb diòxid de carboni limitat i va observar que davant tal escassetat, aquesta alga unicel·lular pot obtenir energia a partir de la cel·lulosa vegetal veïna. L'alga secreta enzims que "digereixen" la cel·lulosa, descomponent-la en sucres simples que poden ser transportats a l'interior de les cèl·lules i transformats en una font d'energia. Com a resultat final, l'alga pot seguir creixent.
Aquesta és la primera vegada que tal conducta és confirmada en un organisme vegetal, tal com subratlla el professor Kruse.

Actualment, els científics estudien si aquest mecanisme es troba en altres tipus d'algues. Els resultats preliminars indiquen que sí.
En el futur, aquesta propietat fins ara desconeguda de les algues també podria ser d'interès per a la producció de bioenergía.Degradar biològicament la cel·lulosa vegetal és un dels passos més importants en els mètodes d'elaboració de biocombustibles  de baix desenvolupament .
En l'actualitat, els enzims necessaris per descompondre i processar la cel·lulosa s'extreuen de fongs que, requereixen matèria orgànica per créixer.


Noticies relacionades:



Vídeo: